La manifestació del 25-N: «¿Per què som aquí? Perquè ens estan violant»

«¿Per què som aquí? Perquè ens estan matant. Perquè ens estan violant. Perquè vull arribar a casa borratxa i tranquil·la». Aquesta ha sigut una de les proclames que s’ha pogut sentir aquest divendres en la manifestació del 25 de novembre contra la violència masclista de Barcelona. A les 18.30 hores ha arrencat des del passeig de Gràcia amb el carrer de Roselló, en un ambient festiu i amenitzat per una batucada. I cap a les 20 hores ha arribat a la cruïlla amb la Gran Via. Segons l’organització, Novembre Feminista, la protesta ha congregat entre 40.000 i 50.000 persones (3.000 segons l’ajuntament).

La manifestació d’aquest any s’ha celebrat l’endemà d’haver-se conegut les alarmants dades de l’Hospital Clínic de Barcelona, referent a l’atenció a dones que han sigut agredides sexualment: l’últim any les violacions a la capital catalana han crescut un 50%. A més, a Espanya, els delictes sexuals comesos per menors s’han duplicat.

«És la primera vegada que vinc. I soc aquí perquè estic en un centre de dones maltractades». Ho deia la Maria, de 53 anys, que portava una pancarta que deia: ‘No vaig néixer dona, moriré per ser-ho’. «El meu ex em va treure un ganivet i gairebé em mata», explicava. Una fundació li està donant suport i els Mossos d’Esquadra li fan un seguiment. «Tinc por, sí.» Però hi era.

La Karina, una jove brasilera de 37 anys, és una altra de les manifestants. «Hem de sortir de la nostra bombolla i posar-nos al lloc de les altres. Jo també tinc una experiència personal que m’impulsa a ser aquí», diu. Aquesta dona, membre de l’associació Casa da Gente - Brasil/Catalunya, va ser agredida amb un grup d’amigues durant l’última Mercè a la plaça d’Espanya.

«Se’ns va acostar una manada de cinc nois i ens van començar a pegar perquè érem immigrants i persones trans», explica. «Hem de donar veu. Hem de ser propietàries de les nostres vides. Hem arribat aquí a causa de molta sang», diu la Karina.

L’Iran, present

Hi ha hagut una persona molt present en la manifestació d’aquest any: Masha Amini, la jove de 22 anys que va morir quan era sota custòdia de la policia de la moral a la capital iraniana, Teheran. Amini estava arrestada per «portar mal posat el vel» i suposadament infligir l’estricte codi de vestimenta a què s’han de sotmetre les dones de la República Islàmica. El seu assassinat va donar peu a tota una onada de protestes.

«Soc iranià i al nostre país estem vivint una situació difícil. Dono suport a les manifestacions d’allà i soc aquí avui per fer alguna cosa contra la violència cap a les dones», explica Ali Emadi, de 39 anys i veí de Barcelona. «Aquest problema [el que ha passat amb Masha Amini] el tenim des de fa molt. Però amb ella alguna cosa va passar: la societat al principi es va entristir molt, però després es va enfadar molt i va sortir al carrer», explica l’Ali, que porta un cartell que diu: ‘Woman life freedom, free Iran’ («llibertat per a les dones, llibertat per a l’Iran»).

Més denúncies

Montse Cervera, membre de l’entitat Novembre Feminista, creu que l’augment de les violacions a dones és degut que aquestes denuncien més. Però sí que es mostra alarmada pel fet que tantes agressions hagin tingut lloc a mans de nois molt joves. «Necessitem recursos i suport. Però el més important és la societat».

Notícies relacionades

Aquestes són les dones que ha enterrat la violència masclista a Catalunya el 2022

Els nois, davant el feminisme: «No s’ensenya bé. Molts el vivim com un atac»

Des de la primera fila de la manifestació, Cervera ha cridat a fer un «canvi» en els nens i les nenes. A combatre el «patriarcat». «Hem de plantejar-nos què fem malament. No hi ha una prou consciència sobre aquesta problemàtica i la societat encara no la té entre les seves prioritats». A més, crida a treballar l’educació afectivosexual des de les escoles.

La manifestació d’aquest any també ha denunciat la violència vicaria: la que s’exerceix en els fills per fer mal a la dona. Aquest any hi ha hagut diversos casos a Espanya: el de Tomás Gimeno, que va assassinar les seves dues filles a Tenerife, va tirar els cossos al mar i presumptament es va suïcidar, i el del pare que va apunyalar fins a la mort el seu fill a Sueca (València). «Totes les violències masclistes són estructurals del sistema patriarcat», ha dit al final el Tribunal Popular Feminista.