25-N: Dia contra la Violència Masclista

Els delictes sexuals comesos per menors es dupliquen en cinc anys: ¿què està passant?

Els joves que més s’aferren a la masculinitat tradicional són els més agressius, apunten els estudis

«Dos menors es van jugar a pedra, paper o tisora qui presumptament violava abans una noia a Barcelona». Aquest ha sigut un dels titulars que ha deixat aquesta setmana el judici contra dos nois acusats de violar una noia de 15 anys, juntament amb un altre major d’edat, a Matadepera (Barcelona). Però, malgrat que es tracta d’una situació molt alarmant –minimitzar fins a tal punt una agressió a una nena per jugar-se a l’atzar qui comet la vexació–, és un exemple més dels milers de delictes sexuals comesos per menors que arriben als jutjats.

Les últimes dades de la fiscalia indiquen que el 2021 es van interposar 2.625 denúncies per actes contra la llibertat sexual perpetrats per menors de 18 anys, el doble dels 1.271 procediments interposats cinc anys abans, el 2016. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia General de l’Estat ha alertat contra la «despreocupació i banalitat» amb la qual els adolescents afronten avui dia les relacions sexuals i davant els comportaments «altament sexualitzats» que mostren a edats molt primerenques, vinculats a l’«accés a la pornografia» des d’edats «impúbers».

L’estadística del Ministeri de l’Interior va a l’una. Mostra que en els últims 10 anys s’ha triplicat el nombre de menors detinguts i investigats per delictes sexuals, al passar de 205 el 2011 a 673 acusats el 2021. Per tant, Espanya celebra el 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en una situació preocupant. Malgrat els avenços del feminisme, molts joves reprodueixen els patrons agressius i masclistes. Save the Children també ha informat que el nombre d’adolescents amb ordre de protecció per violència de gènere s’ha duplicat en un any a Catalunya.

L’avenç feminista

No obstant, la situació té un costat positiu. Institucions i experts atribueixen l’augment de les denúncies tant en violència de gènere (que en menors han pujat de 433 procediments el 2015 a 793 el 2021) com en delictes sexuals al fet que les víctimes estan ‘sortint de l’armari’. Ara són capaces de reconèixer la violència i denunciar agressions que abans patien en silenci. Són els efectes del #MeToo i de les massives manifestacions feministes.

«S’està donant un procés de presa de consciència de la societat, de manera que s’identifiquen formes de violència que estaven naturalitzades, des d’una mirada feminista que posa llum a un problema estructural», reflexiona Alba Alfageme, psicòloga i especialista en violència masclista. Ara bé, tot i que l’augment de denúncies sigui «positiu», és «preocupant que les generacions més joves continuïn reproduint la violència perquè evidencia que és un problema que no cessa».

Les diferències

Per tant, entre els més joves s’està produint un doble fenomen. D’una banda, les dones «s’han aferrat al feminisme com a forma de supervivència». I, de l’altra, els homes «que se senten amenaçats» minimitzen i reprodueixen la violència. Això no significa que tots els joves comparteixin i tinguin actituds masclistes o agressives. L’estudi ‘La caja de la masculinidad’, presentat aquest dijous i fet per la fundació FAD Juventud (a partir de 1.700 entrevistes a persones d’entre 15 i 29 anys), mostra que el 14% dels homes d’aquesta franja d’edat són metafòricament ‘dins de la caixa’, és a dir, interioritzen o tenen visions de la masculinitat tradicionals i estancades.

Són joves que o bé s’identifiquen majoritàriament amb la classe alta o bé tenen una carència material severa, que es consideren molt religiosos i que es posicionen a la dreta ideològica. I la investigació demostra que ostentar aquesta masculinitat tòxica tradicional «té un impacte tant sobre la violència exercida com la soferta».

Així, el 35,3% dels qui són ‘dins de la caixa’ han patit violència física els últims mesos i un 30,2% l’han exercit. Mentrestant, entre els que són fora de la caixa –és a dir, els joves que han trencat amb les expectatives tradicionals del patriarcat–, aquests percentatges amb prou feines arriben al 3%.

La reacció

No obstant, segons destaca Stribor Kuric, un dels autors de l’estudi i investigador de FAD Juventud, és important també «posar el focus» en la majoria de joves: el 44% són ‘a la vora de la caixa’, és a dir, són conscients que els mandats de la masculinitat tradicional no s’ajusten a la societat contemporània, però encara no s’han posicionat en contra amb claredat. Així, contribueixen a mantenir el patriarcat «de manera indirecta, criticant el feminisme o posicionant-se com víctimes», segons Kuric.

Referent a això, un estudi anterior de la fundació FAD va posar de manifest que ha crescut el percentatge de joves que neguen la violència de gènere o li resten importància, al passar del 12% el 2019 al 20% el 2021. Els motius de l’augment del negacionisme tenen a veure amb el fet que «en el discurs polític s’han trencat els consensos socials» en contra de la violència de gènere, amb la irrupció de Vox. Així, l’avenç del feminisme «fa que alguns homes responguin en contra seu perquè perceben que perden drets». Un fenomen en gran part també alimentat per aquesta gran cambra fosca de misogínia en la qual s’ha convertit internet, amb creadors de contingut i fòrums que desmenteixen i normalitzen, o directament fomenten, les violències masclistes.

La necessitat d’educació

Notícies relacionades

Testimoni d’aquesta situació, a través de les formacions impartides als centres educatius, el psicòleg i president de l’associació Conexus, Oriol Ginés, assegura que molts joves se senten «avergonyits» i que se’ls «culpabilitza» de les violències masclistes, «cosa que està impedint el canvi d’actitud». Segons la seva opinió, el negacionisme es tracta d’una «reacció» a l’avenç del feminisme i a l’augment, per part de les noies, de la denúncia pública i judicial d’actes que abans eren normalitzats.

Segons l’opinió de Ginés, la situació no canviarà fins que els nens que rebin educació afectivosexual i igualitària en l’etapa d’infantil es facin adults. Espanya encara està «a l’inici» del procés, ja que algunes lleis, com l’última reforma educativa, incorporen aquests continguts. «Però, de moment, encara s’està veient com aplicar-los». I també és encara molt incipient la formació en nova masculinitat i les campanyes de sensibilització en aquest àmbit.