Alts costos energètics
Neu artificial a les estacions d’esquí: ¿és sostenible en època de sequera?
El sector defensa que els complexos hivernals «tenen un sistema de basses d’emmagatzematge i, per tant, no consumeixen l’aigua de la xarxa de subministrament», mentre que els ecologistes denuncien «obscenitat» i «falta de transferència»
Plou sobre mullat al Pirineu, o ni això: la neu es fa pregar i l’inici de la temporada d’esquí és imminent. De fet, comença aquest cap de setmana, però només una de les 16 estacions que hi ha a Catalunya obrirà els remuntadors. És el cas de Baqueira Beret, a la Vall d’Aran, tot i que tampoc pot presumir de tenir una gran capa blanca: només té 36 quilòmetres esquiables de 170. Això sí, no llueix esquelètica, tal com passa en els complexos del vessant oriental, on han postergat l’inici, de moment, fins al 2 de desembre. Una cosa inaudita i, sobretot, preocupant, ja que el sector de l’esquí és el principal motor econòmic de la regió. Per salvar la situació (i el Pont de la Puríssima), les estacions fabriquen neu artificial. Això quan Catalunya viu un episodi de sequera que sotmet el 80% de la població a restriccions en el consum d’aigua. Els ecologistes es posen les mans al cap i demanen al Govern que prohibeixi la producció de neu amb canons.
El sector es defensa. «Les estacions tenen el seu sistema de basses d’emmagatzematge i, per tant, no consumeixen l’aigua de la xarxa de subministrament», ha afirmat aquest divendres Joaquim Alsina, president de l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya. Ho ha dit durant la presentació de la temporada de neu dels complexos hivernals de la demarcació de Lleida, que són «optimistes» i esperen vendre un milió i mig de forfets fins al 10 d’abril.
«No és ni ecològic ni ètic: és una obscenitat»
La realitat és que l’aigua prové dels torrents de les muntanyes, els mateixos que nodreixen els sistemes de captació i proveïment. «No és ni ecològic ni ètic. És una obscenitat que es permeti fer neu artificial mentre s’imposen limitacions a la societat», denuncia Antoni Carulla, president de l’entitat ecologista World Nature. «La innivació tècnica va ser pensada com una mesura de suport, no com un substitut de la precipitació natural», argumenta.
Carulla va més enllà: «Les estacions no respecten els límits dels cabals ecològics. És més, els incompleixen flagrantment», acusa. Per tant, assenyala que «les seves accions impedeixen preservar la biodiversitat» de la regió. En aquest sentit, indica que els complexos hivernals recullen l’aigua en cotes altes, «de vegades fins i tot en les capçaleres dels torrents. I els experts avisen que són els que abans s’assecaran», puntualitza.
Respecte a quin volum d’aigua capten i consumeixen els complexos d’esquí, cada any varia i l’ecologista lamenta que «no són transparents» a l’hora de facilitar la informació. «Ens consta que són quantitats desproporcionades», insisteix Carulla.
Als amants de la neu els sorprèn veure com les temporades d’esquí es retarden i duren menys. Però els experts coincideixen a dir que serà més habitual com a conseqüència de la crisi climàtica: no només augmentaran les temperatures, sinó que els flocs seran més febles i irregulars amb el pas dels anys. A més, el vessant mediterrani es ressentirà més que l’occidental. Per això els canons de neu són fonamentals per compensar la manca de precipitacions.
Alt cost energètic
Tot i així, el futur ja és present: les temperatures actuals tampoc són favorables per a la innivació. Les condicions ideals per fer flocs artificials es donen a partir de 0 graus de temperatura amb el 50% d’humitat. És a dir, a partir de -3ºC de temperatura humida. En el dia d’avui, la cota per fabricar-la se situa per sobre dels 1.500 metres, per la qual cosa alguns complexos no poden ni posar en marxa els sistemes artificials. Així mateix, no cobreixen la totalitat de les pistes, sinó només les principals.
Al marge buidar les basses d’emmagatzematge abans de temps, ja que s’hi sol recórrer a la primavera, els complexos que activen els canons també paguen un altre peatge. «La innivació comporta un gran cost energètic. Com més temperatura, el sistema encara gasta més electricitat, quan una de les recomanacions dels experts és reduir la dependència energètica,» indica Carulla.
En aquesta línia, les autoritats no amaguen la seva preocupació. Encara més, la majoria d’estacions han apujat els preus dels forfets per fer front a la derrama extraordinària, ha admès Alsina. Malgrat tot això, preval l’«addicció» als esports de neu, ha remarcat Alsina. Per contra, Carulla demana a les autoritats que apliquin la «premissa de preocupació» i facin estudis per veure «l’impacte real» que té fabricar neu artificial en època de sequera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia