Vacunes a cor què vols

Aquell dia encara vivíem amb l’ai al cor, atemorits per una malaltia que ho havia paralitzat tot, però una llum d’esperança semblava que començava a indicar-nos el final del túnel. El personal sanitari ens assegurava que aquelles injeccions ens ajudarien a vèncer el maleït virus, però no tothom ho veia clar. Alguns ho negaven, d’altres eren escèptics i uns quants recorrien a la història per recordar que gràcies a aquest mètode ja s’havia posat fi a altres malalties.

Ara, que ja han passat dos anys des de l’inici de la campanya de vacunació i que s’estan posant les dosis de record, en el Tren de la Història retem homenatge als que eren a la primera línia: el personal sociosanitari a qui llavors aplaudíem amb emoció tot i que ara ho hàgim oblidat. I sobretot volem recordar els pioners que fa dos segles van pensar que la vacuna seria un bon mètode per salvar vides. A més, tenim el privilegi de fer-ho amb professionals de primer nivell.

L’origen de la paraula ‘vacuna’

Per exemple, la doctora Magda Campins –especialista en epidemiologia i membre del consell assessor de vacunes del departament de Salut– ens explica com després d’anys d’observació, Edward Jenner es va adonar que les dones que munyien les vaques no agafaven la verola. La seva teoria era que quedaven immunes perquè s’infectaven d’una variant d’aquesta malaltia que afectava els remugants. Per tant, Jenner va pensar que si tothom se sotmetia a un procés d’infecció controlada, evitarien contraure la variant humana.

El 1796 va passar de la teoria a l’acció i va començar a experimentar inoculant pus de les vaques a alguns individus i durant dos anys els va observar amb atenció. Passat aquell temps va comprovar que després d’una petita reacció inicial no havien emmalaltit. Una vegada analitzades les dades, el 1798 va publicar els resultats de la investigació que va batejar com a «variolae vaccinae» i que popularment de seguida es va conèixer com a ‘vacuna’ (per procedir de les vaques).

La verola era una malaltia que preocupava molt (cada any matava 400.000 europeus) i això explica que els metges de seguida comencessin a imitar el procediment inventat per Jenner. A París el principal valedor va ser el metge François Colon. El primer que va fer va ser vacunar el seu fill d’11 mesos sense que li passés res. Entusiasmat, va promoure l’ús massiu d’aquesta tècnica i va vacunar gratuïtament els pobres. Colon tenia un bon amic a Puigcerdà anomenat Francesc Piguillem Verdacer, que havia estudiat medicina a Cervera. Com molt bé ens explica el president del Centre de Recerca de la Cerdanya, Enric Quílez, el fet d’exercir la professió en un lloc de frontera com Puigcerdà li va facilitar poder estar al corrent de les últimes tendències científiques procedents de terres gal·les. De fet, sembla que va ser per correu com li van arribar les mostres de verola enviades per Colon.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Gràcies a això es va convertir en el primer metge de la península Ibèrica a posar vacunes. Va ser el 3 de desembre de 1800. Els afortunats van ser dos nens de Puigcerdà. La mare dels nens i el doctor Piguillem van acordar actuar amb discreció per evitar les crítiques dels veïns del poble. Però no comptaven amb l’alegria dels nois, que ho van explicar a tothom feliços de saber-se protegits d’una malaltia que si no et matava podia deixar-te cec o, en el millor dels casos, gravar-te la cara amb les marques de les pústules. Com explica Quílez, part de la gent de Puigcerdà es va posar les mans al cap perquè igual com ara els antivacunes defensen teories al·lucinants, llavors hi havia gent que creia que als vacunats els sortirien banyes com a les vaques.

Piguillem no va ser l’únic pioner del nostre país. El doctor Miquel Bruguera, director de la unitat d’estudis acadèmics del Col·legi de Metges de Barcelona, ens explica el cas del doctor Jaume Ferran Clua, un home de ciència avançat al seu temps, que va salvar moltes vides amb els seus mètodes poc ortodoxos, cosa que acabaria per costar-li la carrera professional. Segur que si fos americà ja haurien fet una sèrie d’aquestes que ara estan de moda. De moment, nosaltres li hem dedicat una part del nostre Tren de la Història.