MALALTIES
L’angoixa de la María, afectada per la infreqüent al·lèrgia al fred: «Hi ha dies que no em puc posar ni texans»
La malaltia, coneguda com urticària per fred, afecta un 0,05% de la població i predomina en dones
Els afectats per aquesta malaltia, que provoca principalment picor, enrogiment, faves i inflor a la pell, es veuen incapacitats en moltes ocasions per desenvolupar activitats quotidianes
María Trigueros es va començar a notar canvis a la pell aquest estiu. Quan es banyava amb els amics en piscines, rius o platges, la pell d’aquesta jove de 27 anys es transformava. Li sortien bonys que al seu moment no va saber interpretar. De vegades estaven localitzats, com quan es ficava un vas de cubata al braç; d’altres, se li estenien per tota una extremitat, especialment quan entrava a l’aigua o quan li queien les gotes de la pluja.
«Em va començar a picar bastant i em sortien faves de forma generalitzada per tot el cos, sobretot a les cames», relata. Preocupada per un fenomen que va aparèixer gairebé de sobte i del qual no trobava una causa, va acudir al metge després d’un temps d’espera per la cita amb l’especialista. «Fins que no he tingut un tractament, he estat fent vida normal, amb les conseqüències que això comportava», indica. El seu al·lergòleg, després de sotmetre-la al test del glaçó, li va diagnosticar urticària per dred, una afecció provocada per la intolerància al fred. Per detectar-la, el doctor fa lliscar un glaçó per la pell del pacient, el retira passat un temps i observa quina reacció li ha ocasionat el canvi de temperatura sobtat. «A una persona que no tingui al·lèrgia al fred, li sortiria només una fava a la zona en la qual s’ha aplicat el gel, mentre que a mi se m’estén bastant», compte Trigueros.
Aquesta al·lèrgia, malgrat que hi ha molt poques dades registrades, incideix anualment en el 0,05% de la població i té una incidència comparable a la de urticària induïda per exercici físic. És la segona irritació més freqüent, segons evidenciava a principis d’aquest any la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC). La urticària induïda per fred provoca picor, enrogiment, faves i inflor a la pell (angioedema). Tanmateix, tal com explica el doctor Ignacio Jáuregui, especialista en al·lergologia i membre del Comitè d’Al·lèrgia Cutània de la SEAIC, els símptomes es poden agreujar si els afectats s’exposen de manera intensa i sistemàtica al fred, per exemple, amb banys d’aigua freda. «Reaccions anafilàctiques amb símptomes cardiovasculars –mareig o pèrdua de coneixement– i respiratoris» són algunes de les conseqüències més greus d’aquesta malaltia, assenyala aquest metge.
«Tot i que no és una patologia gaire freqüent, es té molt en compte perquè afecta la qualitat de vida dels pacients, ja que els incapacita en moltes ocasions per desenvolupar activitats quotidianes», expressa María del Mar Gandolfo Cano, especialista d’al·lergologia de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada. No sol perdurar, sinó que «tendeix a resoldre’s espontàniament en els primers cinc anys» en la meitat dels casos, assegura aquesta doctora. En la resta de pacients pot persistir o reaparèixer en diferents moments de la vida, sobretot si existeixen malalties subjacents, com l’hipotiroïdisme o trastorns autoimmunes o relacionats amb la sang.
Tractaments de la urticària per fred
La urticària per fred és «més freqüent en adults joves i predomina en dones», que representen el doble de casos que els homes, destaca Gandolfo Cano, com és el cas de Trigueros. A ella, el seu metge li va receptar uns antihistamínics que es pren dues vegades al dia: al matí i a la nit. Però també ha de prendre diverses precaucions per esquivar les reaccions a la pell que li generen els canvis bruscos de temperatura.
Els pantalons texans, tot i que confessa que els continua utilitzant, s’haurien de quedar dins de l’armari fins que la seva afecció millori. «Hi ha dies en què noto que em molesten a la pell. Quan fa molt fred no els puc utilitzar, perquè és una tela bastant freda», apunta. En època estival, entrar a l’aigua per refrescar-se, com va fer l’estiu passat, li pot provocar inflors a les cames i braços. «Són plans que l’any que ve hauré de prevenir i prendre’m els antihistamínics abans. Encara no sé com ho hauré de gestionar», assegura.
La doctora Gandolfo Cano recomana deixar la mínima part possible de la pell exposada a l’aire fred «utilitzant gorro, guants, bufanda o abric» i substituir les begudes o aliments freds per d’altres a temperatura ambient. En casos molt intensos en què l’afecció aparegui de manera brusca i inesperada, a María Trigueros li podrien receptar corticoides orals que s’hauria de prendre alhora que els antihistamínics, en dosis més altes de l’habitual. En el cas que la malaltia escali fins al punt més sever, la persona al·lèrgica al fred haurà de disposar d’adrenalina en autoinjector per poder utilitzar-la de manera autònoma si fos necessari.
«Quan entro al metro, la meva cara és una bomba»
La María no pot controlar tots els canvis de temperatura als quals se sotmet el seu cos. Aquesta tardor ha notat que les reaccions s’han rabejat amb el seu rostre. «Quan surto de la feina, ja de nit, i entro al metro, la meva cara és una bomba. Sembla que em cremi. Està vermella i surten munt de faves grosses. Gairebé sense haver-me tocat, sembla que m’han apallissat i que m’han esgarrapat la cara. També em passa al pit», recalca María Trigueros.
Els dies de pluja extrema les mesures, perquè encara que porti paraigua, si se li mullen els pantalons, les cames li queden vermelles. Aquestes faves desapareixen passat un temps, aproximadament mitja hora, calcula. A menys d’un mes que comenci l’hivern i en una setmana en què els termòmetres han començat a baixar, a Trigueros li fa patir el seu primer contacte amb un clima gèlid des que li van detectar aquesta al·lèrgia. «No vull que faci molt fred aquest hivern ni que hi hagi canvis bruscos de temperatura perquè no sé què passarà amb la meva vida. Com que m’agafa de cop, no sé com ho gestionaré», diu.
La sensació tèrmica del seu cos des que la va afectar aquesta urticària també ha canviat. Abans era una noia calorosa, però últimament presenta menys tolerància a les baixes temperatures. María Trigueros, tot i que tindrà més complicacions que els qui no pateixen aquesta al·lèrgia, tindria alguna esperança de cara a l’estiu, segons al·lergòlegs de la SEAIC: «Un estudi adequat individualitzat podria servir per indicar al pacient que no es pot banyar a l’Atlàntic, però sí al Mediterrani, que és més càlid».
