La Generalitat reuneix la taula de la pobresa energètica amb cinc mesos de retard

El fred hivernal ja ha arribat a les llars, a més, amb els preus de l’energia disparats. De fet, el deute acumulat dels més vulnerables el 2021 ascendeix a gairebé 18 milions d’euros, el mateix que la suma dels imports del 2019 i el 2020. Tornen les mantes, les llanternes, la por d’encendre la calefacció o la llum pel que pot costar i el constant temor d’incendis. Ja són set hiverns així, des que Catalunya va aprovar la llei més protectora d’Europa que impedeix talls a les famílies pobres.

El març del 2021 Endesa va firmar un conveni històric contra la pobresa energètica a Catalunya, que encara no s’ha desplegat en la seva totalitat. «Anem un any i mig tard», es queixa Josep Babot, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). La Taula del Tercer Sector adverteix que el document «no pot quedar en paper mullat».

Des de la firma de l’acord, hi ha hagut dos canvis de conseller i tres departaments implicats. «Ningú ha pres la iniciativa ni el lideratge, hi ha hagut una falta de prioritat. La pobresa energètica és una patata calenta de la qual ningú a la Generalitat s’ha volgut ocupar», afegeix Babot. Unes crítiques que també comparteix el principal partit de l’oposició en el Parlament. «És inaudit. Aquest és un veritable problema per a les famílies. Calia dissenyar un pla, aplicar les mesures previstes... i no trobar-nos a les portes de l’hivern que no s’ha fet res», es queixa Raúl Moreno, diputat del PSC.

L’equip de la nova conselleria de Drets Socials, amb Carles Campuzano al capdavant, té prevista una reunió amb els agents implicats dimecres vinent 30 de novembre. Les entitats socials demanen rapidesa. «El temps corre molt ràpid i les famílies vulnerables fa molts mesos que viuen amb incertesa», diu la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que apressa el Govern a garantir que tots les famílies poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada, sense posar en risc la seva salut ni la seva vida.

Factures i fons de solidaritat

Després de condonar-los el deute acumulat des del 2015, els més de 30.000 clients vulnerables d’Endesa a Catalunya continuen acumulant factures de l’any 2021 i 2022. El del 2021 ascendeix a 17,9 milions d’euros. És més que el deute des del 2015 al 2018, que eren 17,5 milions, i gairebé el mateix que el del 2019 i 2020, que arribava als 21 milions. Una conseqüència del preu disparat de l’energia. El Govern es va comprometre a pagar la meitat d’aquest deute amb fons públics (el 35% de la Generalitat i el 15% de diputacions i ens municipals), i Endesa condonaria la resta. Estem acabant el 2022, i encara no s’ha fet. «Està previst pagar-lo abans de final d’any», asseguren fonts de la conselleria.

«No hi ha explicació possible d’aquesta demora», es queixa Babot. En aquest sentit, Endesa i la Generalitat es van comprometre a crear un fons de solidaritat per automatitzar els pagaments de les factures de llum a les famílies que no ho poden assumir. Continua sense existir, malgrat que hi ha un grup de treball creat al juny que treballa en això. «Aquesta és l’eina que farà que les famílies estiguin tranquil·les i utilitzin els subministraments quan ho necessitin. Avui encara continuen tenint la llosa del deute», insisteix Babot.

Comptadors socials

Endesa es va comprometre també a instal·lar comptadors solidaris a les famílies que s’han vist obligades a ocupar. Llars que viuen en l’exclusió social, que han patit un o diversos desnonaments, però que continuen esperant una vivenda pública d’urgència. L’hemeroteca ja està plena d’incendis mortals en aquestes llars, obligades a punxar-se a la xarxa. Les empreses d’aigua ja han instal·lat més de 200 comptadors similars. Amb la llum, la Generalitat no té ni dades de l’abast. Endesa diu que n’ha instal·lat 42 en 19 municipis. Només dos són a l’àrea metropolitana. A Barcelona, Badalona o l’Hospitalet de Llobregat no n’hi ha ni un. «No s’està aplicant com s’hauria de fer. Endesa s’ha inventat un document trampa que no constava en l’acord i que la Generalitat va donar per bo. Passen la pilota a l’ajuntament i els obliguen a firmar-lo, quan hauria de recaure sobre la família», acusa Babot. «El procés és clar i ràpid, si arriba la sol·licitud de l’ajuntament i la instal·lació de l’edifici està homologada», diu Endesa.

La resta d’elèctriques

Tot i que no s’està aplicant com s’hauria de fer, el cert és que Endesa és l’única companyia a Catalunya que ha firmat un conveni amb la Generalitat (tal com dicta la legislació) i ha condonat el deute dels vulnerables del 2015 al 2020. Drets Socials confirma que no estan negociant amb cap altra subministradora. Els clients de Naturgy o Iberdrola continuen acumulant deute i reduint la despesa al mínim, malgrat que no els puguin tallar la llum. «La Generalitat ha de començar a abordar ja el tema amb les altres companyies. Especialment Naturgy, que copa el gruix del mercat de gas. I no ens consta ni una novetat en aquest àmbit», lamenta l’activista.

Bo social

El bo social elèctric és un descompte regulat per Govern central per rebaixar de forma notable (fins al 80%) les factures de les famílies vulnerables. Aquest any, a més, s’han ampliat els seus criteris i beneficiaris. A Catalunya, el 67% dels clients vulnerables d’Endesa no el tenen, tot i que el conveni amb la companyia diu que els l’haurien de tramitar. Hi ha 107.734 famílies que se’n beneficien, la meitat de les que hi ha a Andalusia. «Estem treballant amb la Generalitat perquè tots els clients vulnerables tinguin bo social», explica Endesa i confirma la conselleria. «L’empresa ha de fer-ho més accessible, transparent i presencial. La fractura digital afecta moltes famílies, especialment la gent gran», demana Babot. «Seria convenient simplificar el seu accés i es podria valorar ampliar la cobertura», diuen des de la Generalitat.

Tot i que també hi ha un problema amb els que sí que ho perceben. «El bo social té un límit de consum, i les famílies que el sobrepassen es troben factures de 200 o 300 euros», comenta. En aquest sentit, l’APE reclama ampliar aquest límit i habilitar ajudes públiques per instal·lar aparells de calefacció, electrodomèstics eficients i mesures per aïllar les llars més vulnerables. «La gent no gasta perquè no té aparells o perquè gasten molt més i les seves factures es disparen», apunta Babot.

Talls i cartes de pagament

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En els últims mesos, a les assemblees de l’APE han aparegut famílies ateses pels serveis socials a qui les companyies han tallat la llum. «Són coses puntuals. Fent denúncies públiques hem aconseguit que es reconnectin ràpid. ¡Però és que no n’hi hauria d’haver ni un! ¿Què passa amb la gent que no té suport col·lectiu, que no arriba a les nostres assemblees?», es pregunta Babot. «Hem reforçat l’equip de professionals dedicats a atendre els casos de situacions de vulnerabilitat», respon Endesa. També continuen enviant les cartes de cobrament a famílies protegides. «És la nostra obligació legal», confirma l’empresa, que afegeix que igualment informa de l’existència del bo social.

Dades i avaluacions

Un dels grans problemes que té l’ampliació de polítiques per aturar la pobresa energètica és la falta de dades públiques. «Ens hem de fiar de les dades d’Endesa. El conveni diu que cada any s’ha de fer una recopilació de dades per avaluar com es fan les coses. No hi ha res d’això», es queixa Babot. Les úniques dades públiques de pobresa energètica a Catalunya són les de l’Idescat, que a través d’enquestes assenyalen que el 16% de llars a Catalunya pateixen pobresa energètica.