Rosa María Virolés, magistrada: «No qualificaria la justícia de masclista, el que passa és que hi ha una tradició masculina»

La Sala Quarta o del Social del Tribunal Suprem és l’única de les cinc de l’alt tribunal presidida per una dona. L’octubre passat es va jubilar María Luisa Segoviano i ara li ha arribat el torn a Rosa María Virolés, que va ser nomenada magistrada de l’alt tribunal el 2006, procedent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. EL PERIÓDICO ha xerrat amb ella sobre la justícia i l’acusació de «masclisme» que des de certes esferes, com el Ministeri d’Igualtat, s’ha bolcat sobre els jutges arran de l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’.

¿Hi ha un sostre de vidre en la justícia espanyola?

Un sostre de vidre així denominat jo diria que sí que existeix, perquè arribar a un jutjat, arribar a un Tribunal Superior de Justícia, a una Audiència Provincial potser costa menys, però el que s’ha dit sostre de vidre és ascendir a altes esferes jurídiques i això és una mica més difícil, perquè tradicionalment a les dones els costa més arribar-hi. Si la pregunta és si existeix un sostre de vidre, existeix, però és superable.

¿És masclista la justícia?

Jo tampoc la qualificaria directament de masclista. El que passa és que hi ha una tradició diguem masculina i fa que tots vegin les coses d’una manera que bé... No s’esperava que hi hagués tantes dones en la justícia. Ara som bastants, entren més dones que homes. En la carrera judicial en total som 5.000 i d’aquests 5.000, 3.000 som dones, però si anem mirant i desglossant el nivell o grau que ocupen doncs veiem que a la cúpula judicial, en el Tribunal Suprem, som ben poques. En aquests moments, som 14 de 79. És un percentatge baix, tenint en compte que hi ha 17 vacants en el Tribunal Suprem, perquè no es pot nomenar [per la prohibició al Consell General del Poder Judicial –CGPJ– de fer nomenaments mentre estigui en funcions].

¿Creu que ha pogut influir això en l’aplicació del ‘només sí és sí’?

¿Això? No. En l’aplicació del ‘només sí és sí’, no. En qüestions que estan pendents, ‘sub iudice’, no hi entraré. Pertanyen a una altra Sala [amb referència a la Penal] que no hi té res a veure.

¿Hi ha previsió de quan s’igualaran homes i dones en el Tribunal Suprem, Tribunals Superiors i Audiències Provincials?

N’hi ha que són optimistes i diuen que en aquesta dècada s’igualarà, però jo no crec que s’iguali encara en el Tribunal Suprem, perquè si som 14 d’un total de 79, tot i que hi hagi alguna vacant i hagi baixat algun home, és difícil arribar a igualar-lo, però potser en 20 anys sigui possible. Algun dia s’igualarà si s’aplica la llei d’igualtat, que és el que s’ha de fer.

Notícies relacionades

Dolores Delgado: «Com a fiscal no he patit atacs de gènere, sí com a política»

«Les jutges trencarem el sostre de vidre de la justícia a cops de cap»

¿Cal reforçar la llei en la perspectiva de gènere en la carrera judicial?

Reforçar-la no, potser fer-la... De totes maneres tots els que són en jutjats sobre violència tenen una formació específica sobre violència de gènere. Això és una realitat i a l’Escola Judicial es vigila molt que surtin realment formats. Els puc assegurar que tenen una formació molt extensa en aquesta matèria.