El 12% dels treballadors catalans són pobres

El 12,1% dels catalans amb feina remunerada no superen el llindar de pobresa, una situació que s’ha cronificat des que va començar la crisi del 2008, segons l’informe Insocat 15, sobre els indicadors socials a Catalunya. La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que ha presentat l’informe aquest dimecres en una roda de premsa, ha remarcat que, malgrat millores econòmiques com la reducció de l’atur i dels contractes temporals o l’augment del salari mitjà i del PIB, no es tradueixen en millores socials. «Tenim dues opcions: continuar defensant que la feina és la manera de superar la precarietat i millorar les condicions laborals o acceptar que no hi ha millores en l’àmbit social i demanar un canvi de sistema», ha assegurat un dels autors.

Insocat 15 mostra que un 21,4% de la població catalana té problemes per afrontar les despeses quotidianes com pagar el lloguer o la hipoteca o, en el complex context internacional i la crisi energètica, mantenir la llar a una temperatura adequada, que el 2019 el percentatge de població afectada per aquesta situació era del 8,3% i, en el dia d’avui, està en el 15,7%. L’informe, que ECAS elabora des de fa 10 anys, es nodreix, entre altres fonts, de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que al juliol revelaven que un 25,9% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social, una dada que des del 2008 no ha baixat mai del 20%.

El director d’Insercoop i membre de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS i del Consell Assessor d’Insocat 15, Xavier Orteu, ha denunciat que «la situació actual no permet garantir els drets bàsics a les persones i, per tant, hem de demanar un canvi en el sistema». «Es tracta d’una qüestió estructural, no és una situació temporal. Ens hem de plantejar que, potser, l’accés a la feina no és la solució contra la precarització», ha sentenciat Orteu.

Creixen les desigualtats

Insocat 15 assenyala que la taxa de risc de pobresa i els desequilibris socials són més notables entre les dones, la població jove i les persones d’origen migrat. Més de la meitat de la població que no té nacionalitat espanyola, concretament un 52,7% de les persones, està en risc de pobresa o exclusió, davant del 20,7% de la població autòctona. La taxa d’atur femení (12,9%) és dos punts superior a la masculina, que se situa en un 10,4%, i la dels joves d’entre 16 i 24 anys està al voltant del 29%.

La bretxa salarial és un altre factor a tenir en compte en aquestes desigualtats, ja que, com ha afirmat la treballadora social d’Acció Comunitària de la Fundació Els Tres Turons i membre d’ECAS i del Consell Assessor d’Insocat 15 Marta García, «l’augment del salari mitjà no implica millores per a tothom, sempre deixem algú enrere, i solen ser els col·lectius més vulnerables». El salari brut anual de les dones és 5.907 euros inferior al dels homes, que és de 30.003 euros; a més, la diferència salarial entre els espanyols i d’altres nacionalitats que han emigrat és de 6.129 euros.

Un de cada cinc adults, amb ansietat o depressió

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’estudi demostra que entre el 2015 i el 2021, el nombre de persones amb ansietat o depressió ha augmentat en 6,8 punts, i se situa ara, en un context encara marcat per la pandèmia, en un 19%. «La salut mental –ha remarcat el coautor d’Insocat 15, Quim Brugué– també té diferències entre els col·lectius, ja que hem observat que en les dones aquest percentatge augmenta fins al 28%.

«Tot i que estem contents que es donin prestacions i es facin polítiques de prevenció per reduir la situació de vulnerabilitat, la cronificació d’aquestes condicions fa evident que hi ha un problema de fons que no estem afrontant», ha afirmat Xavier Orteu.