Brussel·les planteja noves normes perquè tots els envasos siguin reciclables d’aquí al 2030

Cada europeu, de mitjana, genera 180 quilos de residus d’envasos cada any. Els últims deu anys aquest tipus de rebuig s’ha disparat en més d’un 20% i si no es prenen mesures augmentaran un 19% més d’aquí al 2030, un 46% en el cas dels envasos de plàstic, segons els càlculs de la Comissió Europea. Per frenar aquesta tendència, Brussel·les ha proposat aquest dimecres adaptar la normativa europea amb l’objectiu de limitar l’envasament excessiu, impulsar la reutilització i emplenament i que tots els envasos siguin reciclables en un termini de vuit anys, de cara al 2030.

«Tothom ha experimentat demanar alguna cosa per internet i que arribi en una caixa enorme que està mig buida o que conté dobles capes perquè el producte sembli més gran del que és. O vas a una cafeteria i, en lloc de servir-te en plats normals, et donen el menjar en envasos d’un sol ús, deixant una muntanya de residus», ha explicat el vicepresident de la Comissió i responsable del Pacte Verd, Frans Timmermans. «Fa uns anys vam limitar i prohibir alguns dels plàstics d’un sol ús més contaminants: palles, coberts, vasos, plats, envasos de menjar. Avui fem el següent pas», ha afegit.

I el següent pas s’articularà al voltant de tres objectius. En primer lloc, prevenir la generació de residus d’envasos reduint-ne la quantitat, restringint l’envasament innecessari i fomentant els envasos reutilitzables i emplenables. En segon lloc, impulsar el reciclatge d’alta qualitat, fent que tots els envasos comercialitzats a la UE siguin reciclables de manera econòmicament viable d’aquí al 2030. I, finalment, reduir les necessitats de recursos naturals primaris i crear un mercat de matèries primeres secundàries que funcioni correctament, augmentant l’ús de plàstics reciclats en els envasos mitjançant objectius obligatoris.

Envasos reutilitzables i emplenables

El pla inclou objectius quantificables. Per exemple, Brussel·les parteix de la base que s’hauran de els residus d’envasos d’un 15% d’aquí al 2024, per persona i Estat membre, respecte a les xifres del 2018. Aquesta retallada permetrà disminuir globalment els residus a la UE d’un 37% davant el que passaria en cas que no es modifiqués la legislació. Per fomentar la reutilització o l’emplenament d’envasos, les empreses hauran d’oferir als consumidors un determinat percentatge dels seus productes en envasos reutilitzables o emplenables i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables. 

Mentrestant, es prohibiran els envasos d’un sol ús per als aliments i begudes consumits als restaurants i cafès, els envasos d’un sol ús per a la fruita i hortalisses, les ampolles miniatura de xampú i altres envasos miniatura que ofereixen els hotels. La proposta inclou a més la fixació de criteris de disseny per als envasos, la creació de sistemes obligatoris de dipòsit i devolució per ampolles de plàstic i llaunes d’alumini, incentius econòmics com el cobrament d’una taxa pels envasos d’un sol ús, informació sobre el cost de l’envasament i nous aclariments sobre els tipus molt limitats d’envasos que hauran de ser compostables, perquè els consumidors puguin dipositar-los als contenidors destinats als bioresidus. 

Etiquetatge amb la composició

Notícies relacionades

Brussel·les proposa endurir la legislació sobre la contaminació de l’aire

La misteriosa arribada massiva d’ocells semblants a pingüins al Mediterrani

Finalment, hi haurà índexs obligatoris de contingut reciclat que els productors hauran d’incloure als nous envasos de plàstic, cosa que contribuirà a convertir el plàstic reciclat en una matèria primera valuosa. Per aclarir la confusió dels ciutadans sobre quin contenidor és l’adequat per dipositar cada tipus d’envàs, els embalatges hauran d’incorporar una etiqueta en què s’haurà d’indicar la seva composició i a quin flux de residus pertany. Els símbols hauran de ser els mateixos a tota la UE. 

Tot i que la iniciativa comportarà costos per a les indústries dels envasos, que hauran d’invertir en aquesta nova transició, els efectes globals, segons Brussel·les, seran positius tant en termes econòmics com de creació d’ocupació. Segons les seves estimacions, només la reutilització generarà més de 600.000 llocs de treball d’aquí al 2030 sense comptar l’impuls que pot donar a la innovació. En tot cas, la iniciativa també tindrà repercussions positives en la butxaca dels ciutadans. S’espera un estalvi de 47.200 milions i si aquest es transferís als ciutadans «cada europeu podrà estalviar 100 euros cada any», ha quantificat Timmermans sobre una proposta que ara haurà de passar pel filtre del Parlament Europeu i el Consell. Juntament amb aquesta iniciativa, la Comissió ha presentat una comunicació per aclarir el marc per als plàstics biològics, biodegradables i compostables. «Són cada vegada més comuns i es presenten com alternatives viables als plàstics convencionals, però hem de tenir clar el valor afegit», ha indicat l’holandès.