Campuzano acusa Junts de deixadesa en les polítiques socials

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha encès el ventilador i no li ha tremolat el pols en acusar de deixadesa, fins i tot mala gestió, la seva predecessora en el càrrec Violant Cervera, de Junts per Catalunya. Li ha agraït el traspàs de poders, «elegant», però ha recordat molts incompliments. Retrets per la pobresa energètica, per no pagar el deute del 2021 ni del 2022 a les famílies vulnerables, retrets per no haver pagat els sobrecostos que van tenir algunes entitats socials a l’assumir funcions extraordinàries durant el pitjor de la pandèmia del coronavirus, i retrets per no haver pagat els augments de tarifes als serveis socials compromesos. Així ha sigut la primera compareixença de Campuzano al Parlament de Catalunya, aixecant l’alfombra i alhora traient pit del seu projecte: més digitalització i menys burocràcia en els serveis socials, un canvi al calendari de subvencions i el compromís de millorar l’aportació econòmica a la quarta pota de l’Estat del Benestar. Això sí, de xifres concretes, poques. L’oposició li ha demanat que faci els deures, que no defraudi i deixi de culpar la Moncloa. Des de la CUP, l’han acusat de «neoliberalista».

«Arribem a la conselleria i ens trobem que l’última vegada que s’havia pagat el deute a les famílies afectades per la pobresa energètica va ser el març del 2021. En dos anys no s’havia fet res. És una situació impresentable», ha dit Campuzano al cap de pocs minuts de començar la seva compareixença. Ha quantificat en 41.000 llars les afectades per la pobresa energètica a Catalunya que són clients d’Endesa, tot i que ha dit que n’hi ha més de 30.000 que no cobren el bo social elèctric estatal. «Les famílies no han d’acumular deute, han d’accedir al bo social», ha dit.

Aquestes són les poques dades que ha aportat el conseller. Un altre, que quan va assumir el càrrec, Drets Socials encara devia diners per sobrecostos covid a 72 entitats. «No s’havia pagat res. ¡Res!», ha exclamat. Seguint amb els retrets a Junts, Campuzano ha explicat que la conselleria encara no havia tramitat l’ordre que fa efectiu l’augment del 3% a les tarifes als serveis socials retroactiva des de gener del 2022. «No es pot plantejar l’últim trimestre de l’any», els ha retret.

Millores en les subvencions

I fins aquí l’aixecament de l’alfombra. També hi ha hagut poques concrecions en els compromisos. Potser, tan sols un de concret. La Generalitat ha avançat el calendari per atorgar les subvencions a les entitats socials. El gener del 2023 es tramitaran les subvencions per a projectes que s’han d’implementar el 2023. I a finals del 2023 es tramitaran les ajudes per als projectes del 2024. Un canvi radical d’un calendari que, fins avui, no tenia sentit: les subvencions es donaven quan acabava l’any, fins i tot l’any següent.

En la resta de temes, Campuzano ha exposat la seva hàbil dialèctica per esbossar els canvis que vol aplicar. Per exemple, aplicar la digitalització en els serveis socials per acabar amb la burocràcia i les llistes d’espera de la dependència. Ha presumit de l’acord per l’augment del 8% de l’IRSC: «És d’una enorme transcendència i mostra el caràcter social dels pressupostos». Ha dit que aplicarà els acords del pla del sensellarisme, que vol modificar la «rígida» cartera de serveis socials, o que cal millorar les polítiques d’atenció a la infància, el sector que acumula més pobresa a Catalunya. Sobre la Renda Garantida, ha reconegut que «cal millorar-ne la cobertura perquè arribi a més gent». Ha dedicat una gran part del seu discurs a reclamar les competències de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya, com ja fa el País Basc, i afirma que és una qüestió de voluntat política.

Campuzano no ha estalviat moments per culpar el Govern dels seus incompliments en la infrafinanciació dels serveis socials. En l’àmbit de la llei de la dependència: «Fa una dècada que no aporten més del 20% i ho haurien de fer al 50%». I també als serveis socials.

L’han qüestionat des de l’oposició: «No tot és culpa del Govern d’Espanya, els últims deu anys aquesta conselleria s’ha gestionat de manera molt crítica. La gestió ha sigut un desastre, el motor està gripat», ha lamentat el diputat socialista Raúl Moreno. En la mateixa línia s’expressava la CUP: «No és una excusa per tapar les seves deficiències». En canvi, David Saldoni, de Junts, ha demanat destacar aquest tema com «la principal clau» del Govern.

Neoliberalisme a les residències

El que ha generat més retrets en la comissió parlamentària ha sigut la gestió de les residències. Campuzano ha dit que ampliarà el nombre de places, concertant-les amb el tercer sector o empreses privades, que aplicarà un pla de xoc contra les llistes d’espera i s’ha compromès a fer un mapa per valorar en quins municipis es necessiten més centres. Una afirmació amb què CUP i comuns han sigut molt crítics. « Estem amb els cabells de punta de sentir parlar de mercantilisme en l’atenció social. La concertació i la subrogació van en contra de la prestació del servei i les condicions laborals dels treballadors. El problema no és la infrafinanciació; és la lògica neoliberal d’empreses fent negoci en qüestions tan bàsiques», ha expressat en to de queixa la diputada Basha Changue, que també ha denunciat les irregularitats detectades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

Notícies relacionades

El Govern vol que totes les energètiques condonin el deute a les famílies vulnerables

Carles Campuzano: «Hem d’ampliar la renda garantida a les famílies amb fills»

«No pot ser que es creïn places privades i mercantils», ha abundat Jéssica González dels comuns, que ha recordat a Campuzano que el seu antic partit, Convergència, va impulsar les retallades a Catalunya. «Són els responsables de la dècada perduda en les retallades. Esperem que el seu govern no passi a la història per anunciar plans de xoc però no aplicar-los», ha dit, queixant-se, González.

Per la seva banda, Ciutadans ha reclamat mesures contra la pobresa infantil. I Vox ha tornat a atacar els menors migrants tutelats per la Generalitat: «Que estiguin amb els seus pares o en centres del seu país», han dit mentre demanaven una «promoció més gran de les famílies».