La innovació revoluciona l’educació física: menys flexions i més ballar i valors

Lluny de ser una assignatura altament masculinitzada i amb ressons militars en què només els més atlètics triomfen, l’educació física afronta el repte de convertir-se en una superassignatura atractiva, divertida i inclusiva. ¿Com? De la mà de la innovació pedagògica recolzada per l’evidència científica. 

Docents universitaris, professors d’institut, investigadors i entrenadors afirmen que una altra manera d’ensenyar i aprendre educació física és possible. El mateix que passa amb literatura, llengua, matemàtiques i anglès. «L’objectiu és generar entre l’alumnat interès, curiositat i motivació. Inculcar coneixements i hàbits. En educació física, a més, es tracta de moure el cos, desenvolupar capacitats cognitives i potenciar valors, com la regulació emocional, la responsabilitat, la cooperació, l’autoestima i l’empatia», afirma Mauro Sánchez, professor de la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Castella-la Manxa.

No totes les persones estan igualment capacitades per a l’esport, una cosa en la qual el component genètic té molt a veure. Però això no impedeix desenvolupar el talent i les capacitats, explica el docent i investigador, que, en tot cas, reclama una educació física individualitzada. «Parlem –afegeix Sánchez– de ser competent en l’activitat física, no competitiu.

Sedentarisme i obesitat

Espanya té un problema de sedentarisme i sobrepès infantil, que afecta el 40% de la població entre 6 i 8 anys, segons les dades del Ministeri de Sanitat. Sánchez destaca que, en vista d’aquest panorama, la classe d’educació física implica una educació integral que toca tant la salut com les competències socioemocionals. És a dir, els valors.

Autor de diversos estudis en revistes científiques, el professor universitari explica que el foment de l’activitat física escolar (una activitat moderada i en equip en què no hi ha cansament extrem) repercuteix positivament en la resolució de conflictes, un veritable problema a les aules. L’evidència científica també recolza que fer exercici a primera hora del dia facilita, gràcies a l’oxigenació del cervell, l’aprenentatge d’altres matèries. «L’activitat física està relacionada amb el rendiment acadèmic general. Els beneficis repercuteixen en l’atenció, la memòria de treball i el control inhibitori o regulació emocional», remarca.

Sánchez lidera des de fa sis anys un projecte d’innovació anomenat ‘La fàbrica de valors’, un club esportiu inclusiu ubicat al campus universitari on els nanos de 5 a 18 anys juguen a bàsquet. El club és, a més, un laboratori científic on els estudiants universitaris, els futurs professors d’educació física, tenen l’oportunitat de veure què funciona i què no entre els alumnes. 

Sánchez conclou que la clau d’una bona assignatura d’educació física és el docent. «Ha de transmetre passió i motivar. Les persones no ens esforcem si no veiem sentit a l’esforç, així que una de les missions del professor és donar significat a aquest esforç, saber dir als nois i les noies per a què els serveix».

Alberto Dorado, professor de Gestió Esportiva i Innovació Educativa a la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Castella-la Manxa, insisteix en la importància que l’assignatura tingui un component lúdic i recreatiu. L’objectiu és posar l’accent no tant en l’esport, sinó en l’activitat física. «L’ús i abús de pantalles fa que aixecar del sofà l’actual generació de nens i joves sigui una tasca molt complicada», explica. Per això és necessari que les escoles i instituts incorporin nous mètodes educatius per motivar els nanos en l’educació física. És un objectiu que s’aconsegueix de la mà de la ludificació (de ‘game’, joc en anglès), els projectes i els reptes, remarca Dorado, que també és professor d’educació física a l’institut Princesa Galiana (Toledo).

Nenes sedentàries a l’ESO

L’assignatura d’educació física no només té un paper clau en el present dels estudiants, sinó també en el seu futur. «És una vacuna per adquirir hàbits saludables i per tenir una bona relació amb el nostre cos i contrarestar tot el que veuran a les xarxes socials, on abunden les receptes màgiques i falses per tenir un cos escultural inabastable», explica Sara Tabares, entrenadora, directora esportiva de Performa (València) i autora de l’assaig ‘Ellas entrenan’.

Notícies relacionades

El 80% dels adolescents fan menys exercici físic del recomanat

Caminar 10.000 passos al dia és una qüestió de salut

El llibre de Tabares, precisament, té un capítol dedicat a les nenes sedentàries, un problema que es dona, sobretot, a l’ESO. «Ells juguen més a esports, però elles no. El que s’ha de fer és connectar amb tots i totes. L’assignatura ha de ser inclusiva. S’han de buscar activitats que els agradin. Ballar o jugar, per exemple. La idea és que es diverteixin. S’ha de provar i provar fins trobar el que més els motivi. Patinar, escalar, caminar... El que sigui. El moviment és vida», remarca l’entrenadora.

Igual com els professors Sánchez i Dorado, Tabares recorda la importància de no inculcar l’esperit competitiu a classe. Es tracta de descobrir i compartir. «Hem de tenir una relació sana amb l’exercici físic», insisteix la divulgadora. En la seva opinió, les escoles i instituts estan donant a l’educació física, per fi, la importància que té. «Però queda molt camí per recórrer», lamenta.