¿Per què la llei ‘sí és sí’ rebaixa algunes de les penes? ¿Què buscava el Govern?

Un estudi de la Universitat de Barcelona, elaborat a instàncies del Ministeri de l’Interior, indica que un agressor sexual té una probabilitat del 5% de ser detingut, reconegut culpable i finalment condemnat, donat el rebuig de moltes víctimes a presentar denúncia i la creixent generalització de les sentències de conformitat –que eximeixen de la presó a canvi de la realització d’un curs sobre educació sexual. A tot això s’afegeix que els delictes sexuals normalment tenen lloc en la intimitat, sense testimonis que puguin corroborar la versió de l’afectada.

Per mirar de pal·liar aquesta situació, es va pensar en diverses solucions i totes han confluït en el nou paradigma que comporta la ‘llei sí és sí’ i que implica que tot acte no consentit sigui considerat agressió, amb diferents agreujants en funció de si hi ha hagut penetració, violència, superioritat, etc. Al crear un delicte únic que engloba el que abans es dividia en abusos i agressió (calia provar que havia existit violència o intimidació), s’han elevat algunes penes i s’han introduït agreujants com la submissió química o si l’agressor és parella, exparella o familiar de la víctima. Però també s’han reduït les mínimes perquè hi hagi una forquilla més àmplia d’actes a castigar, tot i que siguin de caràcter lleu.

I en alguns d’aquests supòsits és on certes audiències estan revisant condemnes a la baixa, en funció del principi constitucional que mandata aplicar retroactivament la llei més beneficiosa per al reu.

L’ampliació de la forquilla

«Al crear un delicte únic calia ampliar el marc penal per incloure tocaments fugaços, o actes de menys intensitat que es castigaven poc perquè el 2015 va desaparèixer el delicte de vexacions injustes de caràcter lleu i llavors el jutge havia d’imposar una pena d’un a tres anys o multa», explica Patricia Faraldo, que va ser membre de la comissió de juristes a la qual el 2018, el llavors Ministre de Justícia, Rafael Catalá, va encarregar proposar una revisió dels delictes sexuals com a resposta a les protestes que va generar la primera sentència contra ‘La manada’ de Pamplona.

Aquella proposta va servir com a base al Ministeri d’Igualtat per redactar la llei de llibertat sexual, que ha tingut en compte que penar més no és sinònim de protegir millor les víctimes i que «si exacerbes una pena en una conducta que no és reiterada ni greu, com un tocament al metro, els jutges es resisteixen al tipus penal, per això era important que hi hagués una forquilla àmplia que permetés graduar l’aplicació de la pena», segons explica María Naredo, jurista i assessora del gabinet d’Irene Montero.

Nous delictes

Així mateix, s’han introduït nous delictes com l’assetjament de carrer, sancionat amb una multa, localització permanent o treballs en beneficis de la comunitat, o s’han eliminat la necessitat que l’assetjament reiterat sigui greu, perquè les dones s’animin a denunciar actes abans silenciats o que no acabaven en condemnes davant la necessitat de provar que l’assetjament era greu. Alhora, s’han remogut obstacles com la necessitat de la víctima de demostrar que hi va haver violència o intimidació perquè una violació sigui considerada agressió sexual.

Notícies relacionades

Sondeig: La majoria dels espanyols culpen el Govern pel fiasco en la llei del ‘només sí és sí’

El PP presentarà les reprovacions: contra Marlaska i contra Montero

I la llei obliga que es custodiïn les restes biològiques de les dones que acudeixen a l’hospital, tot i que no vulguin denunciar, per si en el futur canvien d’opinió, ja que aquests vestigis poden ser la prova més important si l’acte no consentit va tenir lloc en la intimitat.

Ara bé, el nou paradigma de penes i la falta d’una disposició transitòria que indiqui si la pena imposada a un condemnat entra a la forquilla de penes de la nova regulació, aquesta sentència no s’ha de revisar a la baixa, estan provocant que es rebaixin les penes, almenys, de 40 condemnats. Un problema que Igualtat ha atribuït al biaix «masclista» de la justícia o a l’«aplicació precipitada» de la llei en espera d’un pronunciament ferm del Tribunal Suprem.