Un altre equip de respiració defectuós deixa sense aire un bomber en un foc de Girona

 

El bomber que treballava al parc de Sant Feliu de Guíxols estava forçant la porta d’un segon pis en flames amb dues persones a dins. Respirava amb ampolles d’aire a causa del fum. En aquell instant, segons les fonts consultades, el subministrament d’aire de l’equip es va interrompre perquè les ampolles es van buidar sense previ avís. El manòmetre indicava erròniament una pressió de 150 bars, la qual cosa significava que les ampolles continuaven plenes però en realitat eren buides. El bomber va haver de fugir, i va caure per les escales, per no intoxicar-se. Els dos veïns de Sant Feliu de Guíxols van ser rescatats poc després, ferits lleus per inhalació de fum.

En l’incendi de l’aparcament d’Olot fa dues setmanes va passar el mateix. El manòmetre indicava erròniament al bomber que continuava disposant d’aire, però no era veritat: el funcionari, sorprès pel final de la reserva d’oxigen, va haver de treure’s la màscara envoltat d’una atmosfera carregada de fum i respirar a pulmó. Va aconseguir sortir a l’exterior, on va ser atès per una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i donat d’alta al cap de poques hores.

Tres incidents a Girona

A aquestes dues avaries cap afegir-n’hi una tercera registrada a la mateixa regió, la de Girona. Els tres equips d’aire defectuosos s’han produït a la mateixa demarcació, i els seus màxims responsables s’han reunit aquest divendres per tractar un assumpte que inquieta els bombers, que senten que la seva integritat està en joc perquè quedar-se sense aire en segons quin sinistre pot resultar fatal. La mateixa Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, de Joan Delort, preveu emetre un comunicat intern al llarg del dia per tranquil·litzar els treballadors d’emergències.

El tercer equip que va fallar a Girona va ser el d’un bomber del parc de la Pera (Baix Empordà) que estava treballant en el foc d’una vivenda al nucli antic de Celrà. Quan les flames havien sigut extingides, i estava comprovant les condicions de l’aire amb un detector de gasos, el manòmetre del seu equip també va fallar. Indicava diferents pressions i confonia el bomber, que va haver de deixar la tasca i sortir a l’exterior. Tant l’equip d’Olot, com el de Celrà i el de Sant Feliu de Guíxols han sigut precintats i seran revisats. Els equips que incumbeixen als incidents d’Olot i Sant Feliu de Guíxols pertanyen a l’empresa MSA.

Des que va començar la crisi dels ERA destapada per EL PERIÓDICO a principis d’any, segons Interior, entre el juliol del 2021 i el març del 2022 es van detectar fallades a 16 equips, tant en entrenaments com en serveis de guàrdia, però no constaven ferits, fins a l’intoxicat d’Olot, que hauria pogut patir un desenllaç pitjor atesa la toxicitat dels incendis en què cremen vehicles: l’última mort d’un bomber de la Generalitat, Joan Liébana, es va produir el 17 de juny de 2021, en un incendi declarat en un garatge de cotxes.

La crisi dels ERA

Notícies relacionades

Els bombers aconsellen detectors de fum per evitar morts en focs domèstics

Les oposicions amb quotes per a dones desperten el recel de mossos i bombers

La greu anomalia que es va detectar fa mig any i que va obligar el Govern a comprar-ne 400 de nous ERA consistia en el fet que es congelava el manòmetre. La principal hipòtesi per explicar per què es congelava va ser que alguns compressors –les màquines que omplen d’aire les ampolles– estaven introduint humitat i que aquesta, a causa del fred que produeix l’alliberament d’oxigen comprimit, se solidificava. Els Bombers investiguen ara si aquest manòmetre del bomber d’Olot i el d’aquesta nit a Sant Feliu de Guíxols també s’han congelat o han fallat per altres causes.

Un dels principals obstacles amb què va topar Interior per afrontar aquesta problemàtica, de la qual alguns comandaments de la cúpula del cos al principi no van informar els sindicats ni la mateixa Conselleria, va ser que no s’havia respectat la traçabilitat dels equips i no era possible saber a quin compressor s’havia recarregat cada unitat. Això ara és diferent, remarquen fonts dels Bombers. Després de la crisi dels ERA, lnterior va externalitzar el manteniment dels equips i també la recàrrega de les ampolles a l’empresa Airbox.