Idees (enginyoses) per convertir l’educació física en una superassignatura

Alberto Dorado, professor de Gestió Esportiva i Innovació Educativa a la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Castella-la Manxa, assegura que l’actual llei educativa dona peu a treballar molt millor per projectes. L’educació física, segons la seva opinió, en surt guanyant sempre que els docents elaborin plans educatius en els quals l’exercici estigui orientat a la salut i els valors. Tant en el grup d’investigació que té a la universitat com a l’institut de secundària on imparteix classes d’educació física (el Princesa Galiana, a Toledo), Dorado aposta per projectes d’innovació pedagògica. Per exemple, ‘Healthy Friday’ (amb el qual contraresta el consumisme excessiu del ‘black friday’) i ‘Apadrina un sedentari’ (en què els alumnes «diagnostiquen» amb sedentarisme una persona pròxima i els ajuden a combatre’l). Premiat diverses vegades pel Govern per promocionar l’activitat física, Dorado també va posar en marxa el projecte ‘Aula invertida’, en què el contingut teòric d’educació física s’imparteix en pocs minuts per deixar així molt més espai a l’exercici físic. Tots els mètodes que Dorado i el seu equip han posat en marxa estan recolzats per l’evidència científica. Altres exemples són ‘Paco i Paca’ (pedala a l’escola i pedala a casa) i ‘Metrominut’ (un mapa on les distàncies es mesuren caminant o amb bicicleta).

Escriure el guió d’una obra de teatre titulada ‘Aixeca’t del sofà’ o impartir la classe de qualsevol assignatura a l’aire lliure són iniciatives que estan revolucionant l’assignatura. El mateix que passa amb un altre dels projectes del docent universitari i de secundària: ‘La recepta esportiva’, en què els centres de salut col·laboren amb els estudiants per prescriure més exercici físic als pacients.

‘La fábrica de valores’ és un club esportiu inclusiu liderat per Mauro Sánchez, professor de la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Castella-la Manxa. Està ubicat al campus universitari –on antigament es fabricaven armes– i allà acudeixen nois i noies de 5 a 18 anys per jugar a bàsquet. No només això, sinó que també aprenen valors com el treball en equip, la cooperació, la solidaritat, el respecte i l’empatia. El seu lema és ‘millors persones fan millors equips’ i el seu objectiu, obrir-se a la societat. Per això alguns entrenaments es fan als jardins d’una residència per a la tercera edat. Els nois i les noies també estan en contacte amb organitzacions no governamentals, associacions de persones amb discapacitat i amb els serveis socials de l’ajuntament.

Sara Tabares, entrenadora, directora esportiva de l’empresa Performa (València) i autora de l’assaig ‘Ellas entrenan’, proposa fer servir la imaginació i fer, per exemple, que els alumnes cobreixin l’escola de murals amb receptes fàcils per moure el cos. Des d’anar caminant als llocs fins a pujar escales. Acostumada a entrenar noies amb problemes de conducta alimentària, Tabares insisteix en la importància que l’educació física connecti amb els adolescents (sobretot, amb les noies). L’especialista recomana provar i no tenir por a, per exemple, fer vídeos per a TikTok si amb això s’aconsegueix seduir els estudiants. «Hem d’educar en salut i per a això és important posar l’accent a cuidar el cos i no en el culte al cos. S’ha d’inculcar l’esperit crític i científic als estudiants perquè no es creguin a ulls clucs tot el que veuen a les xarxes socials, on abunda, precisament, no la cura del cos, sinó el culte».