La nova Anglaterra és menys blanca i més descreguda

Sense religió

Una altra gran novetat que donen les estadístiques oficials té a veure amb la religió. L’Església Anglicana és el credo oficial al país i el seu màxim representant és el rei, Carles III. No obstant, i per primera vegada, menys de la meitat d’anglesos i gal·lesos es descriuen com a cristians. Només el  46,2%, enfront del 59,3% al cens del 2011. «Enrere han quedat els temps en què molta gent gairebé automàticament s’identificava com a cristiana», constata l’Arquebisbe de York, Stephen Cottrell. Per contra, han augmentat de manera significativa, del 25% al 37,2%, els que afirmen no tenir cap religió, tot i que no es tracta d’un grup uniforme. «Uns poden ser ateus, molts poden ser agnòstics i d’altres poden ser (gent) espiritual, fent comeses espirituals», explica la professora del King’s College a Londres Linda Ticking. Els qui es diuen musulmans han augmentat d’un 4,9% al 6,5%.

 Hi ha menys blancs, «¿i què?»

L’agitador d’extrema dreta, Nigel Farage, no ha perdut un minut per fer la seva pròpia interpretació de les dades, que qualifica d’«escandaloses». «Està tenint lloc un canvi demogràfic massiu al nostre país», assenyala en un missatge a través de Twitter. «Hi ha un canvi massiu en la identitat a causa de la migració». Farage menteix quan afirma en un vídeo que els blancs són minoria a Londres (54%) i a Manchester (57%). També fabula a l’afirmar que el servei d’estadístiques mirarà d’«amagar les veritables xifres», al no preguntar en el futur, «per la nacionalitat o el lloc de naixement dels qui prenguin part al cens». Davant la pèrdua de terreny dels anglesos blancs, l’exministre conservador Sajid Javid, britànic d’origen pakistanès, respon amb un «¿I què?» a  Farage.

D’acord amb l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONS), el 81,7% dels censats s’identifica com a ‘blanc’, un percentatge inferior al 85% fa una dècada. El segon grup més nombrós és el dels ‘asiàtics’ (d’origen indi, pakistanès, etc.), que sumen el 9,3% de tota la població d’Anglaterra i Gal·les. Els registrats el 2011 eren 4,2 milions, ara en són 5,5 milions. També augmenten els qui es descriuen com a ‘negres’ (caribeny o africà). Un 2,5% ara, enfront de l’1,8% anteriorment.

 Més vells i menys joves

Quant a identitat nacional, el grup més nombrós que no es considera britànic és el de polonesos, seguit dels romanesos. Aquests últims han passat de 80.000 a 539.000 en una dècada. També ha augmentat el número dels nascuts a l’Índia i el Pakistan, mentre que els d’italians s’ha doblat. Ara bé, ha descendit el de nascuts a Irlanda.

Notícies relacionades

Un Brexit ingestionable, la causa dels mals del Regne Unit

¿Com es financen els museus anglesos? A la caça del mecenes col·leccionista

El cens també rebel·la que la població d’Anglaterra i Gal·les va envellint. La sisena part, el 18,6%, té més de 65 anys, enfront del 16,4% el 2011. Un 0,9%, una mica més de mig milió, supera els 90 anys. Els menors de 15 anys suposen el 17,4%, xifra lleugerament menor que fa una dècada.

Londres és la ciutat que atrau un major nombre de gent jove, mentre que l’envelliment de la població està molt més marcat fora de la capital. Als districtes acomodats de la ciutat, com és el cas de Kensington i Chelsea, el nombre de residents ha descendit un 10% i en el deWestminster, un 7%. L’explicació seria que els acabalats van optar per traslladar-se a alguna residència secundària durant la pandèmia i han preferit no tornar-hi.