La infància mundial s’enfronta avui a una situació sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, segons l’Unicef

Els conflictes entre països, les catàstrofes i l’emergència climàtica fan que la infància mundial s’enfronti avui a una situació sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Des del 2015 el nombre de nens i nenes que necessiten ajuda humanitària per salvar la seva vida s’ha multiplicat per tres. Aquest és el crit d’auxili dramàtic que ha transmès avui l’Unicef. L’agència de les Nacions Unides ha fet una crida política i social arreu del món per aconseguir 10.000 milions d’euros el 2023 i ajudar així 173 milions de persones, inclosos 110 milions de nens i nenes, afectades per crisis humanitàries, els efectes duradors de la pandèmia de covid arreu del món i la creixent amenaça d’esdeveniments climàtics severs.

Les cinc principals crides per requisits de finançament per al 2023 són per a l’Afganistan, Ucraïna i la resposta als refugiats, i la crisi de refugiats sirians, així com la fam de la República Democràtica del Congo, Etiòpia i Somàlia.

«Per primera vegada en la meva vida he tingut la sensació d’estar en una zona que no es pot habitar», ha explicat Saul Guerrero, assessor de l’Unicef en nutrició en emergències, sobre la seva visita a Somàlia el febrer passat. Cada minut entra un menor als centres de desnutrició severa que l’organització té al país africà.

«Sempre pensem que aquestes crisis afecten poblacions molt bregades en el canvi i en l’adaptació per superar les dificultats. Però hi ha una cosa a la qual l’ésser humà és impossible que s’adapti: la falta d’aigua», ha afegit. L’expert, a més, ha posat èmfasi que els tractaments terapèutics per als nens desnodrits han pujat de preu un 16% a causa de la invasió d’Ucraïna per part de l’Exèrcit de Putin. Això significa que hi haurà criatures que l’Unicef no serà capaç d’atendre. Una altra dada alarmant és que el 90% dels aliments importats a Somàlia venen de Rússia i Ucraïna.

Banya de l’Àfrica

José María Vera, director executiu de l’Unicef, ha explicat que la situació actual és de policrisis. La pandèmia per coronavirus ha empitjorat els conflictes entre països, tant els oblidats (Iemen, Afgansitán), com els enquistats (Síria, 12 anys de conflicte) i els recents (Ucraïna). L’emergència climàtica empitjora les coses pels fenòmens extrems, com les inundacions del Pakistan (on ja és impossible fer una collita per a l’any que ve) o la sequera que assola la banya d’Àfrica, que està vivint la segona fam d’aquest mil·lenni, en paraules de Saul Guerrero.

El canvi climàtic és una realitat mundial, però a la banya d’Àfrica està tenint unes conseqüències especialment preocupants. La sequera més gran en els últims 40 anys s’ha encruelit amb una població ja per si mateixa vulnerable i ha agreujat la inseguretat alimentària que afecta més de 50 milions de persones.

Les xifres de l’Unicef són per posar-se a tremolar. 400 milions de nens i nenes viuen a zones de conflicte, mil milions ho fan a països molt vulnerables respecte a les conseqüències severes de l’emergència climàtica i 37 milions s’han hagut de desplaçar per deixar enrere guerres, conflictes i un altre tipus de violència.

Notícies relacionades

Afganesos desesperats entreguen els seus fills a soldats aliats perquè els treguin del país

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«Les necessitats estan augmentant per una combinació fatal de conflictes, crisis migratòries, brots de malalties i taxes cada vegada més elevades de desnutrició. Situacions a les quals se suma el canvi climàtic, que afecta la freqüència, la intensitat i la durada d’aquestes situacions d’emergència», ha explicat el director executiu de l’Unicef durant la presentació de l’informe d’acció humanitària per a la infància 2023.

El 2022, l’Unicef ha aconseguit vacunar contra el xarampió 23,8 milions de nens. 2,6 milions de nens han sigut tractats contra la desnutrició aguda greu. 28 milions de nens han tingut accés a l’educació. 13 milions de nens, adolescents i cuidadors han pogut rebre suport psicosocial i de salut mental.