Cistell de consum nadalenc

Més pollastre i menys peix: així afecta la inflació els àpats familiars de Nadal

Els aliments típics nadalencs ja s’han encarit fins a gairebé el 100% en alguns casos, segons els paradistes, que preveuen que en vigílies de les festes també faltaran més productes de l’habitual

El 40% de les famílies espanyoles afirmen que el seu pressupost és inferior al del 2019 i busquen fórmules per preservar els àpats familiars

Més pollastre i menys peix: així afecta la inflació els àpats familiars de Nadal

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Sergi Corberó

ElNadal de la inflació es viu als mercats municipals de Barcelona amb la respiració continguda. De cara a la vigília de les festes, els paradistes anticipen una falta de productes més gran de l’habitual i una escalada de preus amb pics que poden batre rècords. D’entrada, als mercats del Ninot i la Sagrada Família, ja comencen a prendre el pols d’una tendència. Els pressupostos postpandèmia –el 40% de les famílies espanyoles asseguren que és inferior al del 2019– i l’encariment dels aliments ja estan reconfigurant els menús de les celebracions en dues direccions: s’estan comprant menys quantitats i apostant per productes diferents. A grans trets: al cistell de consum nadalenc entra el pollastre i surt el peix fresc.

En aquest sentit, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que, en aquesta nova campanya, els aliments més típics de Nadal són un 5,2% més cars que l’any passat, tot i que ja hi ha productes que superen de llarg aquesta xifra. L’entitat, a més, aconsella modificar els àpats, ja que prop d’un terç dels productes que se solen consumir més a finals de desembre són més cars que mai, i encara queden tres setmanes per al dia 25. «Res ens fa pensar que això no pugui pujar més», comenta Esther Lorente, portaveu de l’organització.

Als mercats, els compradors ja es comencen a queixar de l’encariment generalitzat i molts paradistes expliquen que, per raons tan diferents com la crisi energètica o la grip aviària (que repercuteix en la distribució de l’ànec i derivats com el foie-gras), ja hi ha menys productes que en altres campanyes i a preus més elevats. Els aliments que més s’han encarit, segons l’OCU, són la col llombarda (32%), el lluç (16%) i el gall dindi (14%). Tanmateix, no són els únics. El capó, per exemple, ha passat de costar 15 euros a, aproximadament, uns 25 al Ninot (un 67% superior). «La gent que sempre ve a comprar capó aquest any n’haurà de comprar menys quantitat», afirma Bernat Albet, copropietari d’una polleria d’aquest mercat.

Clàssics encarits

El xai i el cabrit són uns altres clàssics que també s’han encarit. Tots dos han augmentat 2 euros respecte a l’any passat, segons els carnissers d’aquesta plaça. Altres productes com el conill, que abans es podia trobar a 5 o 6 euros, ara està al voltant dels 13. Gairebé el doble. El que els comerciants també han percebut ha sigut la important disminució en la distribució d’ànec, a causa de la grip aviària a França. «Els seus derivats es venen a preu d’or, perquè no n’hi ha», diu Daniel de Cruz, de la carnisseria De Cruz Morales.

Altres aliments típics de Nadal que s’han encarit són els peixos grossos, com l’orada o el lluç: abans valien prop de 10 euros el quilo i ara es poden trobar fins i tot a 12 la primera i entre 15 i 16 el segon (50% més). «Ara el peix el racionem més», diuen els compradors, que també han vist com ha ascendit el preu de congelats com les gambes, que han augmentat 5 euros el quilo respecte al 2021. Segons els peixaters, aquest increment es deu en part a l’augment del preu de l’energia, ja que productes com el marisc s’han de mantenir en congeladors industrials, per la qual cosa augmenta la despesa. L’encariment del gasoil per als pesquers és també un altre factor que influeix al posar preu al producte i repercuteix en el consumidor.

Previsió i pandèmia

Sandra Ribera és una peixatera que ja suma anys en el negoci i confirma que les fortes pujades de preu que augura el sector es deuen també a la falta de previsió dels consumidors. El peix, afirma, «és un producte que es mou molt per l’oferta i la demanda», i calcula que escalarà a valors prohibitius la setmana prèvia a l’inici de les festes. «Ara el besuc el podem trobar a 49 euros el quilo, però per Nadal pot estar pels 200», afirma. Aquesta falta de previsió la relaciona amb la pandèmia, ja que, segons la paradista, el confinament ha provocat un canvi d’hàbits en què s’ha acabat prioritzant la immediatesa. «La gent gairebé ha desaparegut, ja no hi ha ni cues», afegeix.

Aquesta campanya, tanmateix, la poca previsió penalitzarà més de l’habitual també l’oferta, ja que, a causa de la inflació, la crisi energètica i els problemes en la distribució, la falta de productes els dies previs al Nadal pot ser més gran que en altres campanyes.

Fórmules imaginatives

Notícies relacionades

Els compradors més previsors, per la seva banda, modulen els menús per adequar-se a l’alça de preus. En línies generals, el cistell inclou menys peix, i més pollastre i productes accessibles. Per descomptat, també s’intenta treure rèdit de les promocions. «Vaig venint per aprofitar les ofertes de cada setmana» diu la Cristina, una clienta que segons afirma no acostuma a donar-se grans luxes la nit de Nadal. «Si vull llagosta, en menjo durant l’any, no per Nadal», afegeix aquesta dona, que creu que la seva pròxima jubilació sí que influirà en el Nadal de l’any que ve.

D’altres clients dels mercats del Ninot i la Sagrada Família assumeixen que aquest any hauran de fer un esforç «extra»: hi ha qui admet que farà una despesa més gran per una quantitat semblant a l’habitual, i qui, a més de diversificar el cistell, comprarà també amb «més consciència» per evitar que, com està sent habitual, una part gens menyspreable del tiberi acabi a les escombraries. ¿Més opcions dels compradors? Aquí n’hi ha dues: fer el pressupost col·laboratiu entre tota la família i reduir despeses com viatges o restaurants. L’objectiu general és preservar com sigui possible els àpats de Nadal.