L’alcaldessa de Montcada: «El revolt dificulta la circulació i l’estació s’ha de remodelar ja»

L’alcaldessa de Montcada, Laura Campos (En Comú Podem) ha sigut una de les veus que han parlat amb més contundència sobre l’accident ferroviari que s’ha viscut a primera hora del dens i fred matí d’aquest dimecres en aquesta localitat i que ha deixat 155 persones ferides. El conflicte entre el municipi i el tren –travessen la ciutat, amb les ferides urbanístiques que això comporta, quatre línies– ve de lluny i té bastants fronts oberts. La dada més greu: les 176 persones que han mort atropellades quan travessaven els passos a nivell en els 40 anys de lluita pel soterrament (obra que sembla cada dia més a prop, però encara pendent).

L’alcaldessa ha qualificat l’accident de «fet greu» i ha recordat que, de les cinc estacions de tren de la localitat, dues continuen sense reformar, una de les quals és Montcada-Manresa, on han xocat els trens. «Es tracta d’una de les 29 estacions de la xarxa de Rodalies de Barcelona que encara no és completament accessible, i es troba situada en un revolt que pot dificultar la circulació, com s’ha demostrat amb aquest accident. Demanem a Renfe que no esperi més i s’assegui ja a parlar del nou projecte de l’estació, com fa tant de temps que li demanem», ha reivindicat.

L’accident d’aquest dimecres ha arribat només dos dies després que el consell de ministres autoritzés aquest dilluns la despesa per a la licitació del soterrament de l’R-2 (una de les quatre línies que traspassa –i trinxa– el municipi) per 621 milions, xifra que suposa un increment del 33% respecte al preu de la licitació anterior. Un soterrament que acumula retards –l’últim, de sis mesos més per haver de repetir la licitació per la inflació– i que és fruit de 40 anys de lluita ciutadana. Aquesta actuació –les obres de la qual es preveu que durin 72 mesos– ha de permetre eliminar dos passos a nivell al centre del municipi que són dos punts negres a la xarxa de Rodalies.

@el_periodico Més de 150 ferits en un xoc de trens a #montcadaireixac ♬ original sound – El Periódico

Històries que es repeteixen

Veïna del barri de Can Sant Joan de tota la vida, barri conegut per molta gent com a Bifurca, precisament pel nom de l’estació de tren –Montcada Bifurcació– Sara Alcalá recorda que, al començar l’institut, els seus pares li van ensenyar com havia de travessar el pas a nivell de manera segura. Tres dècades més tard, és ella que ensenya la seva filla a fer el mateix «per no tenir cap ensurt». «Malgrat que quan el meu avi, que treballava a la Renfe, es va instal·lar al barri als anys 40 ja li deien que les vies se soterrarien, segueixen allà», assenyala la veïna, usuària diària del tren. «No hi ha dret que continuem així. I no és que estiguem igual, és que estem pitjor. Ara costa encara més pujar i baixar del tren perquè els trens nous són més alts i no s’han actualitzat les andanes», prossegueix Alcalá molt disgustada perquè hi ha moltíssima gent que no pot utilitzar l’estació perquè li és físicament impossible pujar al tren.

L’estació de Montcada-Bifurcació és una de les cinc d’aquesta ciutat, travessada per carreteres, autopistes i incomptables vies de tren i ‘presidida’ per l’enorme cimentera contra la qual els veïns fa dècades que lluiten com David contra Goliat. És, a més, l’altra pendent de reforma. «El que ha passat a Montcada-Manresa no ens sorprèn. No ens estranya gens. Dia sí, dia no, en aquesta línia hi ha retards o errors en la senyalització, i cada dia ens expliquen la mateixa història», conclou.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

«Aquest matí ens hem espantat. Ens hem aixecat amb una boira espectacular, una cosa que feia anys que no passava; no veies els edificis. La cimentera traient moltíssim fum i ens ha començat a arribar pels grups de WhatsApp la història de l’accident. Al final és la gent treballadora que agafa el tren per anar a la feina, l’afectada. És una passada que continuem així», explica Antonio Alcántara, també veí de Can Sant Joan. 

A ulls d’Alcántara, la situació de Montcada i Reixac amb les infraestructures és una mostra més de la concepció que des del poder s’ha tingut d’alguns municipis i alguns barris en concret, com Can Sant Joan, «com a patis del darrere de Barcelona». «Un municipi que ens encanta, però que té grans dèficits, trinxat per un munt d’infraestructures de pas o amb uns beneficis que no es queden aquí: l’exemple més clar és el de la cimentera», afirma.