Nombres que toquen

2.379.000. No és un nombre qualsevol; és el nombre de nens i nenes que viuen en situació de pobresa i vulnerabilitat a Espanya. Nens que no poden anar al dentista si tenen un problema, ni portar una dieta variada i equilibrada perquè els pares no s’ho poden permetre. Tampoc poden posar-se ulleres si no veuen bé la pissarra o passen fred a casa perquè la factura de l’energia resulta inassumible.

Amb la campanya ‘Nombres que toquen’ posem rostre a la pobresa infantil, un mal estructural en la nostra societat que costa de veure perquè passa de portes endins. Però són nombres que ens haurien de tocar a tots perquè la pobresa afecta el desenvolupament i benestar dels nens i els deixa una empremta tan gran que els pot acompanyar tota la vida. De fet, si no hi fem res, el 80% dels menors que ara són pobres ho continuaran sent en el futur i deixaran la pobresa com a herència als fills i filles.

Per trencar aquest cercle fa falta inversió i solucions contundents. Ara tenim una oportunitat amb els fons europeus, l’anomenada ‘garantia infantil europea’. Aquest mecanisme va ser adoptat a la UE el 2021 amb l’objectiu d’assegurar que els nens, nenes i adolescents en risc de pobresa accedeixin a serveis bàsics per al seu benestar de forma gratuïta o molt assequible.

Les famílies que atenem en els nostres programes són un clar exemple de la necessitat de recolzar la criança a través d’aquests fons. El 64% dels nens i nenes resideixen en famílies que sobreviuen amb uns ingressos mitjans mensuals inferiors a 1.000 euros. I malgrat que menys de la meitat dels progenitors treballen, més del 70% de les famílies no reben cap tipus de prestació. És a dir, que les ajudes no arriben a totes les llars que ho necessiten, ni tan sols als que pateixen pobresa extrema. En un terç de les famílies enquestades, els seus membres sobreviuen amb menys de 100 euros al mes –3 euros al dia per persona–. Això afecta, per exemple, l’alimentació que porten els més petits. El 58% dels nens i nenes de les famílies que atenem no mengen la fruita i verdura necessàries i el 37% no arriba al consum recomanat de proteïnes. Quant a l’atenció sanitària, el 54% de les famílies han tingut dificultats per portar els fills al dentista i el 40% no ha pogut posar-los ulleres o pròtesis, tot i que ho necessitessin.

Per a moltes d’aquestes famílies sufragar el cost d’una vivenda digna suposa un sobreesforç econòmic que actua com a factor d’exclusió social. De mitjana, les famílies dediquen més de la meitat de la seva renda a pagar la vivenda. Entre les més empobrides, l’esforç arriba al 63%. A més, es tracta de vivendes precàries que perjudiquen la seva salut: un de cada tres nens i nenes habita en llars sense gairebé llum, amb humitats o soroll constant. Gairebé la meitat viu en famílies que mai o gairebé mai poden mantenir una temperatura adequada a casa.

Són situacions intolerables que viuen massa nens i nenes. Amb aquesta campanya, esperem despertar consciències i mobilitzar la societat perquè exigeixi solucions davant un dels problemes més greus que vivim actualment. Des de Save the Children proposem, entre altres mesures, una ajuda estatal a la criança de 100 euros mensuals des dels zero als 17 anys i assegurar dentista gratuït almenys fins als sis anys i un bo de 100 euros per nen o nena en pobresa per a ulleres i lents de contacte.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tenir una vivenda digna és un dret fonamental, per això és necessari augmentar el parc de vivenda social de lloguer i considerar la presència de nens en la família com a element prioritari per concedir l’accés a aquests pisos. A més, proposem unificar el bo social de manera que inclogui electricitat i gas i prohibir els talls de subministrament a totes les famílies que viuen en situació precària.

La lluita contra la pobresa infantil ha de ser una prioritat política, i solucions com aquestes no són només una qüestió de justícia social sinó d’eficiència que ajudarien milers de famílies a seguir endavant. Perquè darrere d’aquests nombres hi ha nens i nenes que mereixen un present i un futur millor.