Rapte a Terrassa: les barraques de les Fonts ja van amagar un altre segrest sexual el 2019

El veí que fa tres anys va activar la policia local i va aconseguir alliberar la jove avui viu protegit amb un sistema de videovigilància, un reixat tancat amb candau i cinc gossos. «Aquest lloc és molt perillós, és una selva. Per això em vaig posar les alarmes i em vaig treure la llicència dels gossos, per deixar de tenir por», explica, espantat, a EL PERIÓDICO. Els veïns de la zona, atemorits, demanen un desallotjament urgent del lloc. Els habitants d’aquestes cabanes insalubres, que neguen els dos segrestos i acumulen un ampli historial d’antecedents, afirmen que mai se n’aniran.

La zona on són aquestes cases precàries és inhòspita, i s’hi accedeix a través de camins de terra amb què pràcticament és impossible entrar amb un vehicle. La primera barraca, que s’assembla molt a un abocador, estava habitada per l’Iroy, un home de 35 anys que en fa tres va sortir de la presó, condemnat per robatori. Aquest dijous ha quedat en llibertat amb càrrecs pel presumpte segrest en una de les cabanes de la zona de qui va ser la seva parella i agredir-la sexualment. «L’Iroy hi vivia des de feia tres anys perquè quan va sortir de la presó no tenia on anar», expliquen el Juan Ramón i la Ramona, un matrimoni d’ètnia gitana que viu a l’altra barraca de la zona. El lloc del segrest és un habitacle construït amb trossos de fusta: llardós, fa pudor de defecació, i compta amb un matalàs on probablement la dona va ser tancada.

La mare de la víctima, entrevistada per aquest diari, explica que la seva filla va desaparèixer el 26 de novembre. «La va raptar per força a Terrassa», continua. Nega que la seva filla i l’Iroy, el segrestador, fossin parella, tot i que el jutge de guàrdia que l’ha deixat en llibertat creu que sí que hi havia una relació afectiva. «El va conèixer una nit però no era el seu nòvio», assegura. Explica que la dona, d’uns trenta anys i mare de quatre fills, està completament destrossada. «La va violar i la va pegar». «No va ser fins dimarts quan ella em va enviar un whatsap amb la ubicació que els Mossos la van poder trobar i rescatar. Fins aleshores no donava senyals de vida», explica la mare.

Una versió diametralment diferent de la que exposen el Juan Ramón i la Ramona, els habitants d’una barraca de les Fonts, que defensen a ultrança el presumpte segrestador. Diuen que ell i la víctima es coneixien a través d’internet, i que els últims tres o quatre mesos continuaven junts. «Era la seva dona», justifica la Ramona. Aquest dimecres, el presumpte autor va tornar al lloc dels fets, emmanillat i acompanyat dels Mossos d’Esquadra. Compta amb una cinquantena d’antecedents policials i aquest dijous l’han deixat en llibertat amb càrrecs.

Segon segrest sexual

Es dona la circumstància que el fill de la parella que malviu a la barraca veïna també va ser acusat, i condemnat, per un segrest sexual de les mateixes característiques, ocorregut fa tres anys. Va passar al mateix lloc l’octubre del 2019 i va acabar quan el veí que havia sentit els crits de la víctima va trucar a la policia. L’acusat fa tres anys que està entre reixes. Els seus pares expliquen que li’n queden tres més per acabar de complir la condemna.

Segons diuen els testimonis i els pares, presents en el judici, la jove va explicar que no només havia sigut sotmesa a violacions constants durant les dues setmanes. També va rebre pallisses i cops, i va témer per la seva vida. En aquest cas, el lloc on la retenien era un vehicle abandonat que la família té davant la seva barraca. «Era la seva nòvia, es van conèixer a través del mòbil... i després va sortir ella explicant aquestes mentides», diuen els pares, que també van ser condemnats per la seva possible participació en el segrest. No van arribar a entrar a la presó. Només els va caure una multa que encara avui continuen pagant, diuen. «Ha passat exactament el mateix dues vegades», es queixa la família, al·ludint al segrest d’aquesta setmana. Tanmateix, la versió policial no té res a veure amb la de la família. Es tracta de dos casos pràcticament calcats: són dos segrestos al mateix lloc, amb agressions sexuals i exercits per homes que coneixien les víctimes, i que al seu torn eren amics.

Queixes veïnals

Notícies relacionades

Així és la barraca del presumpte segrest sexual de Terrassa

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Fa anys que els veïns del barri de les Fonts es queixen del que passa en aquestes dues cases de llauna i fusta que s’han aixecat en aquest territori. Primer, per un tema d’insalubritat. «Està ple d’escombraries, de residus... és indigne, sembla una deixalleria», es queixen. Al tenir coneixement del segon segrest, no donen crèdit. «¿Què més ha de passar? ¿Quina altra desgràcia ens espera?», insisteixen posant-se les mans al cap. Les crítiques dels veïns a aquest lloc ja són eixordadores. «Ho hem avisat moltíssimes vegades, l’ajuntament ho sap i no fa res», es queixen els veïns. «Cada vegada es fan més forts, i les branques van tapant més les barraques perquè no es vegi res. ¡N’hi ha una on ja ni es pot veure el que passa, però hi són. És com una selva... ¡però molt, molt, molt perillosa!», exclama un veí espantat.

Morts de por pel que els pugui passar, trenquen el silenci amb EL PERIÓDICO i reclamen amb duresa que el consistori actuï d’una vegada en aquest lloc. «Fan cas omís», es queixen. «És que, a més, és molt prop d’una zona on passeja molta gent amb nens», diuen. A l’altra banda de les vies, davant del lloc del terror, una parella cultiva un hort. Hi ha un parc de jocs per a gossos perfectament condicionat, un camp de futbol que s’utilitza sovint i on es fan moltes activitats, i constantment passen persones que passegen o fan esport als camins de terra, al voltant de la riera de Rubí. «La gent ve per aquí tan tranquil·lament, es fica pels caminets, i no tenen ni idea que corren perill, això ha d’acabar», es queixen els veïns.