Canvi de paradigma
El cine empodera les nenes, però ¿on són els nous referents dels nens?
Mentre que l’univers Disney està canviant les noies, els nois continuen creixent amb un model masculí ancorat en el passat
Els referents basculen entre pringats ‘pagafantes’ i herois rudes, apunten els experts

‘Zootròpolis’, ‘Brave’, ‘Frozen’, ‘La família Mitchell contra les màquines’, ‘Mulan’, ‘Red’... La indústria del cine infantil ha canviat els referents de les nenes. L’últim exemple és el curt d’animació ‘Reflect’, on la protagonista és una ballarina brillant amb sobrepès. En canvi, ¿què passa amb els nens? Costa trobar pel·lícules que mostrin que un altre model masculí és possible. Una podria ser ‘Com ensinistrar un drac’, en què el protagonista és un adolescent que no encaixa amb l’estereotip de rudes caçadors vikings del seu poble. Una altra de més recent –de la factoria Disney-Pixar– és ‘Onward’, on un dels dos germans protagonistes no és precisament el xaval valent i aguerrit que estem acostumats a veure a les pantalles.
Deixant de banda les escasses excepcions, els referents culturals dels nois continuen sent els mateixos que fa dècades. Bàsicament, els superherois.
«Els xavals continuen amb models estereotipats: homes metrosexuals i durs», sentencia Anna Plans, mare activista i autora de ‘Respeta mi sexualidad. Educar en un mundo hipersexualizado’. Acostumada a oferir xerrades en instituts, Plans afirma que els preadolescents i adolescents petits estan familiaritzats amb sèries com ‘Élite’ o programes de televisió com ‘La isla de las tentaciones’, on el tipus d’home i de relacions continua ancorat en el passat.
Els nens, els oblidats
Els nens homes són els grans oblidats del canvi de paradigma. ¿Quins missatges estan rebent els xavals, on són els seus nous referents? A Ritxar Bacete, especialista en masculinitats i polítiques d’igualtat, li agradaria veure una pel·lícula en la qual els protagonistes homes no siguin ni pringats ‘pagafantes’ ni herois rudes.
«Els xavals continuen amb models estereotipats: homes metrosexuals i durs»
Anna Plans, mare activista i divulgadora
«¿Per què no hi pot haver un protagonista de cine que practiqui ballet i que, a més, sigui un líder nat i un seductor?»
Ritxar Bacete, expert en noves masculinitats
«¿Per què no hi pot haver un protagonista de cine que practiqui ballet i que, a més, sigui un líder nat i un seductor?», es pregunta Bacete. L’autor d’‘Aita’ (Papa) i ‘El poder dels nois’ assegura que empoderar les noies no és possible sense fer també un canvi en ells. Amb tot, l’investigador planteja que la societat actual ha exercit «moltíssima pressió» a traslladar a les noies un model massa èpic. «Sembla que ara totes han de canviar el món, totes han de ser rebels. ¿Estem deixant a les nenes ser nenes?», es pregunta. Bacete remarca que les noies, efectivament, estan rebent un discurs però després, quan creixen i s’enfronten al món adult, veuen una realitat que continua, en part, ancorada en el passat.
Missatges de pancarta i trinxera
«Els canvis culturals són un procés llarg i hem d’anar amb compte amb els missatges excessivament estereotipats, de pancarta i trinxera. Hem de girar tot el que està passant a l’inrevés. I, sobretot, incorporar missatges com les cures, l’autocura, no fer mal i no deixar-se fer mal», diu per acabar.
Mentre que la indústria del cine es resisteix al canvi, la del llibre sí que està aportant el seu gra de sorra. Convençuts que «el món pot canviar gràcies als contes que expliquem i ens expliquen», els responsables de l’editorial independent Cuatro Tuercas van treure al mercat fa temps la seva col·lecció de contes ‘Ande yo valiente’. Es tracta d’històries lliures d’estereotips, desigualtat i sexisme on els nois protagonistes ploren, es vesteixen de rosa i juguen amb nines. Aquest tipus de contes són per a nens petits, així que el paper de les famílies per continuar amb aquest tipus d’educació i referents és fonamental.
Plans destaca que el canvi de models –tant femenins com masculins– s’ha d’establir sobre tres potes: la família, els mitjans de comunicació i les autoritats polítiques, que han de legislar. «Estem parlant d’una tasca immensa, la de protegir els drets de nens i nenes», conclou la divulgadora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Col·legi Mare de Déu del Carme Acomiadat el director d’una escola de Terrassa en plena investigació per denúncies de radicalització ultracatòlica
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe