Els Estats Units es llancen a tractar les malalties mentals amb drogues psicodèliques

Des que el setembre del 2019 va obrir el pioner Centre d’Investigació Psicodèlica i de la Consciència a la Universitat John Hopkins, han proliferat centres especialitzats en la investigació en altres institucions de prestigi com les universitats de Nova York, Berkeley i Yale i l’Hospital del Mont Sinaí.

Un negoci de 3.600 milions

El seu treball se suma al d’entitats com l’Associació Multidisciplinària per a Estudis Psicodèlics, que des de 1991 investiga en aquest terreny. També al de desenes d’empreses privades, com Compass Pathways, Atai LifeScience i MindMed. Més de 30 ja cotitzen en la borsa i creen un mercat que l’any passat ascendia a 3.600 milions de dòlars, amb expectatives d’elevar-se a 8.300 milions per al 2028. La nova onada, a més, està impulsada per filantrops i inversors. 

Avança també l’acceptació social i política dels psicodèlics com a teràpia, tant en governs estatals com a Washington. De fet, aquest camp científic ja va despuntar als anys 50 i 60, però a partir dels anys 70 es va demonitzar i va ser condemnat a l’ostracisme per les autoritats, que van aprofitar el salt dels psicodèlics dels laboratoris a la contracultura per il·legalitzar substàncies i frenar el que era un prometedor camp d’investigació.

Punt d’inflexió

No obstant, fa anys que es gesta aquesta eclosió dels psicodèlics com a teràpia. Tot i que la investigació i el consum mai han desaparegut i malgrat que als anys 90 hi va haver una reactivació d’estudis controlats, el 2006 va arribar un punt d’inflexió. 

Aquell any es va publicar al ‘Journal of Psychopharmacology’ un estudi titulat ‘La psilocibina pot ocasionar experiències de caire místic amb significat personal substancial i sostingut i una sentit espiritual’ amb el qual es van enderrocar barreres. Aquell any, el Tribunal Suprem va dictar una sentència a favor d’una secta brasilera a la qual van permetre importar als EUA, per als seus rituals, ayahuasca, que conté el psicodèlic DMT.

I amb l’increment dels estudis va arribar el ‘boom’, especialment amb la publicació el 2016 d’un altre estudi que provava l’important benefici de la psilocibina en malalts terminals de càncer (gairebé en el 80% es va reduir l’ansietat i depressió). I amb la publicació el 2018 del llibre de Michael Pollan ‘Cómo cambiar tu mente’. Després de 50 anys de propaganda i d’una guerra contra les drogues que als EUA cada vegada es veu amb més recel i escepticisme, la percepció està canviant.

La ciència

Ara es torna a parlar de la gran promesa dels psicodèlics, que en la seva forma natural han sigut utilitzats durant segles. Tot i que queda molt per entendre sobre les seves mecàniques cognitives i terapèutiques i els estudis encara són limitats, els resultats de molts estudis són destacables. El que la investigació està demostrant és la capacitat d’aquestes substàncies per intensificar la neuroplasticitat del cervell, creant noves vies i connexions neuronals que poden canviar patrons negatius de pensament i que permeten processar traumes o recuperar el control sobre l’ansietat o els impulsos depressius.

Els psicodèlics treballen molt més ràpid i més intensament que els antidepressius, tenen menys efectes secundaris, no s’ha provat que provoquin dependència física i no requereixen un consum diari durant anys. Aquesta rapidesa és la que els converteix en un mal model de negoci, i això explica la intensa recerca de patents del sector privat no ja només de nous compostos amb molècules basades en els psicodèlics però d’actuació més ràpida i sense el «viatge» (un factor que genera dubtes entre els investigadors convençuts que les poderoses experiències místiques i emocionals són part fonamental de la seva efectivitat), sinó també de teràpies i espais per rebre els tractaments.

Política

Malgrat que els principals psicodèlics segueixin sent il·legals i classificats per la DEA com substàncies que no veuen beneficis mèdics i sí potencial d’abús (o amb risc de dependència, tot i que tinguin potencial mèdic), el canvi social i polític és també evident als EUA.

En les recents eleccions de mig mandat, els ciutadans de Colorado van convertir l’estat en el segon que legalitza el cultiu i ús personal per a majors de 21 anys de la psilocibina, el principi actiu dels fongs al·lucinògens, que dos anys abans havia sigut descriminalitzat per a ús mèdic pels ciutadans d’Oregon. La legalització també s’ha anat estenen des del 2019 en algunes ciutats, començant per Denver i passant per Washington DC, Seattle i diverses ciutats de Califòrnia, Massachusetts i Michigan. 

Estudis a Texas

Més enllà de l’exploració personal d’aquests compostos psicotròpics (i de l’auge de les microdosis, un autèntic fenomen social que s’estén des de Silicon Valley fins a grups de mares), hi ha una aposta científica, empresarial i política per la investigació de tractaments amb dosis completes en espais mèdics sota supervisió i acompanyats de teràpia psicològica. Alguns estats, com Texas, estan finançant estudis per explorar el tractament amb LSD de l’estrès posttraumàtic, en bona part per l’impacte sobre els veterans de guerra del país. El 13% dels qui han passat per les forces armades el pateix i el Departament de Veterans es va gastar 17.000 milions de dòlars en pagaments per discapacitat a un milió d’afectats.

Al juliol, la congressista Alexandria Ocasio-Cortez va aconseguir incloure en el pressupost de Defensa una esmena que recolza la investigació per a veterans i militars en actiu. També a les cambres hi ha dues propostes de llei per forçar la DEA a deixar de prohibir que pacients terminals prenguin substàncies controlades que han passat fases prèvies d’estudis clínics i per crear investigació i programes pilots en el Departament d’Afers de Veterans. I el mes passat, un dia després que s’aprovés als EUA una llei per expandir la investigació de l’ús mèdic de la marihuana, va néixer a la Cambra baixa un caucus específicament dedicat a l’avenç dels tractaments amb psicodèlics.

Canvis imminents

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Al juliol es va fer pública una carta del Departament de Sanitat en la qual es reflecteix el convenciment de l’Administració de Joe Biden que l’Agència Federal del Medicament donarà llum verda en els dos pròxims anys a l’ús de l’MDMA en teràpies per abordar l’estrès posttraumàtic i de la psilocibina per a la depressió. L’agència abans ja havia autoritzat l’ús d’aquests psicodèlics en assajos clínics i fa tres anys va aprovar un fàrmac amb esketamina amb el qual es tracten depressions resistents a altres tractaments (que també té l’aprovació de l’Agència Europa del Medicament). Amb la ketamina també aprovada com a anestèsic però receptada sovint per a la depressió, centenars de clíniques dedicades a la substància han obert arreu del país.

L’Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies «està d’acord que massa nord-americans estan patint problemes de salut mental i l’ús de substàncies, que han sigut exacerbats per la pandèmia de la covid i que hem d’explorar el potencial de teràpies assistides per psicodèlics per lidiar amb aquesta crisi», es podia llegir en la carta de la unitat del Departament de Sanitat. En el document també s’informava que s’explora la creació d’un grup de treball federal en el qual s’aposta per la col·laboració amb el sector privat per preparar-se davant l’esperada regularització.