Itàlia busca éssers vius ultraresistents per entendre si es pot sobreviure en altres planetes

Les preguntes són les mateixes de sempre. ¿Existeixen els extraterrestres? ¿Podrem un dia viure fora de la Terra? A Itàlia, un grup d’experts en astrobiologia, branca científica que busca formes de vida a la Terra capaces de sobreviure en altres planetes, està multiplicant els seus esforços a través d’una sèrie d’investigacions que treballen per donar respostes al primer interrogant. 

Un exemple és el dels Camps Flegreus. Pel que fa a ecosistemes, el supervolcà d’aquesta zona, ubicat a prop de Nàpols, és un ambient interessant. Malgrat les seves temperatures, superiors als 70 graus, allotja vida. S’hi inclou l’arqueu, un microorganisme procariota unicel·lular que s’ha transformat en l’objecte d’estudi de Marco Moracci, professor de la Universitat Frederic II. 

La raó és que Moracci pensa que l’energia que allotgen els sistemes volcànics terrestres podria ser encara més valuosa en llocs amb menys nutrició i llum, com la lluna Europa de Júpiter, un satèl·lit que sembla que amaga un gran oceà salat cobert per quilòmetres de gel. O també la lluna Encèlad de Saturn, que té un gran mar d’aigua líquida sota una escorça gelada. «Estem intentant entendre quin és el millor moment per observar els arqueus. I tenim dades molt interessants sobre això», explica Moracci. 

El fong marcià

El fong marciàPerò Moracci no és l’únic amb aquestes idees a Itàlia. Tant és així que els seus estudis integren ‘Life in Space’ (vida a l’espai), un projecte que reuneix diverses investigacions d’astrobiologia d’universitats i instituts italians. Els coordina Silvano Onofri, docent de Botànica Sistemàtica de la Universitat de la Tuscia que treballa amb equips integrats per astrònoms, biòlegs, químics, físics, genetistes i metges.

Onofri va descobrir el 2005 el Cryomyces antarcticus. És un petit fong que viu en un dels ambients més hostils que es coneixen: les roques antàrtiques, molt pobres en aigua i constantment sota temperatures polars. S’assembla al clima de Mart. Per això, el fong va ser sotmès a condicions extremes en sistemes que simulen el context en l’espai o a la superfície d’altres planetes i va ser exposat a radiació còsmica. Va sobreviure. Raó per la qual el grup d’investigadors d’Onofri intenta ara entendre com és possible. 

«El vam ficar en una cambra que simula l’atmosfera de Mart, on hi ha una baixíssima disponibilitat d’aigua líquida i per a períodes breus. Tot i així, el fong va aconseguir metabolitzar», ha explicat Onofri al setmanari italià ‘L’Essenziale’. D’allà potser que el seu projecte rebrà pròximament 3,5 milions d’euros, fons principalment procedents de l’Agència Espacial Italiana (ASI). 

Com sobreviure en l’espai

Un altre cas és el de Laura Silva, de l’Institut Nacional d’Astrofísica de Trieste, que col·labora amb l’Agència Espacial Europea i la NASA nord-americana. Les seves indagacions es porten a terme a través de models informàtics que busquen entendre en quines condicions un planeta pot acollir formes de vida. 

Notícies relacionades

Multimèdia: la tornada a la Lluna també passa per Madrid

Així s’ha capturat el (espectacular) fantasma d’una estrella gegant

Però també hi ha la investigació de Nadia Balucani, de la Universitat de Perusa, que es concentra en l’estudi de gasos i pols interestel·lars en les quals neixen els primers senyals químics de vida. Mentre que Daniela Billi, astrobiòloga de la Universitat de Roma II, s’està concentrant en l’anàlisi de cianobacteris que també han sobreviscut a les condicions similars a Mart. 

D’allà que la hipòtesi sigui que aquests bacteris, que duen a terme sols la fotosíntesi, també puguin ser una de les claus per entendre com sobreviure en l’espai o com modificar el clima de Mart perquè el seu aire sigui respirable. «Hem fet aquests experiments durant un any i mig i hem vist que són capaços fins i tot de reparar el seu ADN», ha explicat Billi.