A Catalunya

Inquietud policial per l’augment de navalles entre joves en l’oci nocturn

Davant el repunt de conflictivitat després de la pandèmia, els Mossos i la Urbana se centren a controlar la presència d’armes blanques entre determinats grups, sobretot en ambients d’oci nocturn

Inquietud policial per l’augment de navalles entre joves en l’oci nocturn
4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de la pandèmia, la Comissaria General de Investigació Criminal (CGIC) dels Mossos d’Esquadra, guiada per la percepció que la conflictivitat entre persones joves residents a Catalunya havia augmentat, es va proposar analitzar-la. Va recollir les denúncies i sancions administratives en les quals hi hagués implicats joves i va observar que, en efecte, havien incrementat. No era un estudi ambiciós, remarquen fonts oficials, sinó un recompte per aportar dades, fruit d’aquesta nova inquietud.

Només aquesta tardor, tres successos en els quals es va utilitzar una navalla van acabar en homicidi. El cap de setmana de Halloween van morir dos nois de 18 anys, de nacionalitat marroquina i amb antecedents: un a Salou i un altre al Paral·lel de Barcelona. Per la Mercè, un jove de 20 anys va ser apunyalat a la plaça d’Espanya. No existeixen dades, al marge de les investigacions d’ús intern com l’anterior, que permetin confirmar si hi ha o no més violència entre la joventut catalana, però sí que existeix una percepció.

«A menjar-se el món»

Un comandament de la Guàrdia Urbana, consultat sobre si la població juvenil és més violenta que abans de la pandèmia, afirma que després de la tancada sembla que hi ha determinats col·lectius que surten «a menjar-se el món», un ‘carpe diem’ mal entès, segons aquest policia, perquè deixa entreveure que no creuen en el sistema, ni en el futur, ni els importen gaire les conseqüències dels seus actes. Aquest perfil de jove, en ambients d’oci nocturn, sol portar una navalla a sobre i és el que més preocupa els cossos policials.

«La gent corrent no porta un ganivet a sobre quan surt de festa. Poden ser més insolents amb els policies que abans de la pandèmia, però no amaguen una arma blanca als pantalons. Els que sí que porten navalles són els joves que es posen en problemes», remarca aquest policia municipal en una al·lusió més o menys explícita a la polèmica expressió ‘cultura de la navalla’ que va verbalitzar fa poques setmanes el responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.

Més pressió

Sigui com sigui, en els últims temps, la pressió policial sobre la població jove és més elevada. Es preparen més dispositius i es porten a terme més registres, sobretot per comprovar si porten a sobre armes blanques. «En conseqüència, no sabem si estem decomissant més navalles perquè ara busquem més que abans o perquè ara n’hi ha més al carrer», aclareix un altre comandament de la policia catalana. Altres, en sentit contrari, raonen que si actualment porten a terme aquests controls és perquè han detectat que sí que hi ha hagut un increment.

Tampoc s’ha d’oblidar que l’augment de conflictivitat no incumbeix únicament la franja més jove de la població, sinó que és una situació generalitzada arran dels sotracs socials que van implicar el virus i les restriccions per evitar-ne la propagació, remarquen les fonts consultades per EL PERIÓDICO.

Delictes contra les persones

Les denúncies per delictes contra les persones –que inclouen fets tan dispars com agressions sexuals, amenaces i lesions–, per exemple, han augmentat tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Els furts i robatoris violents, en canvi, han descendit en comparació amb el 2019, un any d’activitat econòmica similar al 2022. És un canvi de tendència delictiva. Les denúncies per violència sexual, en concret, han crescut en un 25% i particularment ho han fet les que s’han presentat contra agressors que eren menors d’edat. «Els ciutadans ens truquen més ara que abans i hi ha més crispació al carrer; no és exclusiu dels joves», explica un comissari dels Mossos.

Ganivets il·legals

Sortir de casa amb un ganivet com pot ser una navalla suïssa no està prohibit a Espanya si el full del ganivet fa menys d’11 centímetres. Sí que està prohibida, en canvi, si supera aquesta dimensió o si és una arma blanca de fàcil ocultació, dissenyada per passar desapercebuda. En els controls que porten a terme els policies, tant els Mossos en entorns d’oci nocturn de ciutats com Sabadell o com la Guàrdia Urbana a Barcelona, cada vegada apareixen més d’aquestes armes a les butxaques dels joves. «Ens diuen que anem amb compte quan hem d’identificar i escorcollar perquè en alguns perfils cada vegada és més freqüent trobar-hi una navalla», afegeix un agent que treballa al districte de Ciutat Vella.

El cap de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, en declaracions recents a RAC-1 va reconèixer que «és un fenomen que preocupa». «Des de principis d’any, el cos municipal ha fet més de 1.700 intervencions d’objectes contundents i armes.

Requisades en ‘botellons’

Notícies relacionades

Els policies, tant Urbana com Mossos, es queden amb totes les que no compleixen la normativa però també amb les que, tot i que la compleixin, es troben durant un registre que s’efectua en un ‘botellon’, al costat d’una discoteca o d’un concert. En aquest segon cas, els policies les requisen temporalment i els amos poden recollir-les l’endemà a la comissaria més pròxima.

L’objectiu que comparteixen tots els policies no és cap altre que desarmar el màxim nombre de joves possible en entorns d’oci nocturn, on les baralles de sempre poden acabar sent mortals si s’hi intervé amb ganivets. Per això la policia catalana treballa en planificar maneres de procedir que uneixin la gestió del fenomen que porten a terme les diferents comissaries del territori.