Exalumna agredida sexualment per companys: «Els Maristes deien que jo els provocava»

La Paula no sap quant va durar aquella agressió grupal. Però no ha oblidat que en algun moment va ser capaç d’alçar la vista i de veure, mentre l’assetjaven, algunes de les seves companyes de classe al costat de la porta: «S’estaven rient de mi».

El desconsol

Per desvestir-la, els nois van haver de deixar-li anar els braços, un instant que va aprofitar per escapolir-se i fugir. La Natalia, una companya de la Paula que aquell dia l’esperava al final del passadís per sortir juntes de l’escola i que no sabia per què tardava, manté gravada amb nitidesa en la memòria la seqüència de la seva amiga apareixent a la fi, amb ulls de terror, corrent. La Natalia acompanya la Paula durant l’entrevista amb aquest diari. I confirma que, moltes de les coses que explica la Paula, ella les va presenciar i van succeir tal com les relata.

«Aquella tarda em vaig asseure al sofà i vaig començar a plorar. No podia parar», prossegueix la Paula. La mare de la Paula, que també ha accedit a acudir a la trobada amb EL PERIÓDICO, explica que va trobar la seva filla al sofà «amb la cara desencaixada». «¿Què et passa?», diu que li va preguntar una vegada i una altra, fins que a la fi la Paula es va rendir i l’hi va explicar, tot: el que havia succeït aquella tarda i el que estava vivint des que havia començat el curs.

El canvi

«Amb 12 o 13 anys el meu cos va canviar, va deixar de ser el d’una nena per ser el d’una dona», detalla la Paula, que no era de les noies populars de la classe però que, al desenvolupar aquelles corbes abans que la resta, es va col·locar en el punt de mira dels nois que manaven. «Em perseguien cada dia, a tota hora, per tocar-me», assegura. «N’havia de fugir fins i tot durant la classe. Recordo un dia, crec que era durant l’assignatura de Matemàtiques, que vaig haver d’escapar saltant d’un pupitre un altre. I el professor va acabar renyant-me a mi».

«Li vaig dir que havia saltat per les taules perquè volien tocar-me i em va respondre que això era perquè jo els provocava. Vaig haver d’asseure’m i quedar-me quieta mentre quatre d’ells van seguir tocant-me fins que va acabar la classe». Aquesta va ser potser la pitjor part dels abusos: que el que va patir es va esdevenir davant els ulls dels professors i, tot i que alguns van mirar d’ajudar-la, d’altres semblaven ser còmplices de la seva fustigació, davant la qual la direcció es va posar de perfil. «Un germà marista va fer que traiés el cap a l’esbarjo des d’una barana. Em va dir: ’des d’aquí, se’t veu tot’», recorda que li va deixar anar, asseverant que la perseguien per com vestia.

L’allunyament

Els pares de la Paula, després del greu acorralament que va fracturar un silenci que fins aleshores havia sigut granític perquè vivia tenallada per la culpa, van acudir a l’escola. El tutor els va escoltar i, al cap d’uns dies, «avergonyit», remarca la mare de la Paula, els va dir «que ni els pares dels nois ho veien tan greu ni l’escola veia amb bons ulls denunciar els fets».

La direcció de la Immaculada va instaurar durant el curs següent, l’últim que la Paula va estudiar als Maristes, una ordre d’allunyament dels implicats amb la menor. «Tenien prohibit acostar-se a menys d’un metre», assegura la Paula, que va deixar d’estar perseguida però que en lloc de sentir-se acompanyada va notar que s’havia convertit en un problema per a l’escola.

El cos

La Paula va mirar de combatre els seus canvis corporals amb samarretes amples i jerseis folgats. I fins i tot va arribar a embenar-se els pits per dissimular-los. No va servir mai de res. Fins a l’agressió grupal, va ser perseguida en cada esbarjo i també durant les classes. «Es parla molt de les seqüeles que deixen els abusos a curt termini. Però també els deixen a llarg termini. I afecten també les persones que tens al costat. He patit jo, van patir els meus pares. I ha patit la meva parella», relata ara la Paula, després de mesos de teràpia iniciats al desenvolupar un greu trastorn alimentari. «El psicòleg va indagar què podia estar provocant-me aquest trastorn i va acabar trobant el que va passar en els Maristes», explica. «Culpava el meu cos per haver provocat que em fessin mal».

Aquesta ha sigut la seqüela a llarg termini, de la qual ja es recupera a poc a poc. A curt termini, es va convertir «en una mala persona», admet. Un any després va sortir dels Maristes i va ingressar en un institut, del qual va ser expulsada per mal comportament i després de fer mal a companys de classe. «Si pogués, els demanaria perdó pel que els vaig fer», assegura. «Vaig pensar que si sent bona m’havia passat això, sent dolenta ho evitaria», lamenta.

Notícies relacionades

Helen Mercader: «Tenia depressió i m’autolesionava i els professors no em van ajudar»

Alliberada una jove a Terrassa segrestada pel seu exnòvio, que l’ha sotmès a agressions sexuals

Edu Carratalà és psicoterapeuta sistèmic i és qui ha tractat la Paula. «Els problemes de relació amb la pròpia imatge són freqüents entre persones que han patit abusos sexuals en la infància», afirma. Quan aquests abusos, a més, es donen davant «figura protectores» que els consenten, «es consolida el trauma». «Les víctimes, si fallen aquests protectors –que en una escola són els professors– passen de creure que el món és un lloc que té perills a creure que es mereixen el que han patit», argumenta.

La Paula, un nom fals per a una dona que ara també és mare, havia seguit de lluny la investigació d’EL PERIÓDICO del cas Maristes, que va descobrir abusos sexuals patits per més d’un centenar d’alumnes i que es va concloure amb 51 denúncies policials contra 18 docents. Ha contactat amb aquest diari perquè vol saber si també hi ha més casos com el seu, d’alumnes agredits sexualment per companys de classe davant professors que van culpar les víctimes.