El PP obre un front polític amb el Govern per la selectivitat

El PP ha obert un nou i enorme front polític a compte de la selectivitat, un examen que canviarà i s’adaptarà al model competencial i menys memorístic que imposa la llei educativa (Lomloe). Durant la conferència sectorial d’Educació celebrada aquest dimarts a Madrid, totes les comunitats governades pel partit conservador (Madrid, Castella i Lleó, Andalusia, Galícia i Múrcia) han exigit una prova única a tot Espanya.

A més, malgrat que fa mesos que els grups de treball estudien com adaptar les PAU al model competencial, volen partir de zero en aquest debat. Madrid i Castella i Lleó han fet un pas més enllà i han anunciat que s’aixecaran de les taules de treball. Fonts del Ministeri d’Educació consideren que el PP està portant la seva «habitual guerra política» al terreny educatiu.

En declaracions a la premsa, el secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, ha insistit que una selectivitat única a tot Espanya és inviable des del punt de vista legal. «És una cosa que no va aprovar el PP quan va estar en el poder, malgrat comptar amb una llei educativa pròpia, la Lomce», ha recordat.

En la redacció dels exàmens de selectivitat, hi ha tres institucions competents: el Govern, les comunitats i les universitats. «Demanar una prova única no és viable tampoc des del punt de vista pràctic perquè cada autonomia té els seus propis decrets curriculars», ha afegit Bar.

El Tribunal Constitucional compta, a més, amb dues sentències que van establir jurisprudència referent a les competències educatives, per la qual cosa, segons el parer del ministeri, una selectivitat única a tot Espanya no és viable des del punt de vista legal.

Nova selectivitat

La nova selectivitat entrarà en vigor el juny del 2028 (i no el juny del 2027 com es va pactar al principi). Des de setembre que experts en cada assignatura proposats per les comunitats –des d’història fins a filosofia o anglès– mantenen reunions de treball per veure com adaptar les proves d’accés a la universitat al model competencial, una cosa que Catalunya ja està posant en pràctica des de fa uns anys. En aquests grups de treball també hi ha professors d’universitat, de secundària i de batxillerat.

La petició de les comunitats governades pel PP en la conferència sectorial d’aquesta tarda és tirar per terra tot aquest treball i partir de zero. «És una cosa que augmenta la incertesa entre la comunitat educativa i les famílies. Nosaltres continuem treballant i lluitant pel consens», ha remarcat el secretari d’Estat.

Aquest juny, tot ‘normal’

Els i les alumnes que aquest curs estiguin matriculats a segon de batxillerat i que aspirin a entrar a la universitat se sotmetran a una selectivitat ‘normal’, com fins ara. A partir del curs que ve (2023-24), el model competencial anirà entrant en els exàmens de manera progressiva. A partir d’aquest curs, es realitzaran diverses proves pilot entre l’alumnat, que no comptaran per a nota i que seran només una manera de saber què és el que funciona i què no.

Notícies relacionades

Sis claus de la nova llei universitària

Ann Cook: «Hi hauria d’haver múltiples vies per accedir a la universitat»

El juny del 2028 entrarà en vigor de manera completa la nova selectivitat. No serà una revàlida per veure si els estudiants han après tot el que deurien durant els dos cursos de batxillerat. Serà una prova de maduresa acadèmica –així es dictamina a la Lomloe– per comprovar que l’aspirant està capacitat per entrar en una facultat.

El còmput de la nota seguirà com fins ara. Les PAU suposaran un 40% i el batxillerat, un 60%. D’aquest 40% de la selectivitat, un 60% correspondrà a la prova de maduresa (els exàmens de les assignatures comunes, com ara anglès i història) i el 40% restant dependrà de la prova de modalitat (les assignatures de les especialitats en cada batxillerat).