El TSJC obliga la Generalitat a aprovar plans contra l’ozó troposfèric

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a elaborar, aprovar i publicar, al més aviat possible, plans de millora de la qualitat de l’aire per reduir la contaminació per ozó a 12 de les 15 zones de Catalunya. Les zones afectades són l’àrea de Barcelona, Vallès-Baix Llobregat, Penedès-Garraf, Camp de Tarragona, Plana de Vic, Comarques de Girona, Empordà, Alt Llobregat, Pirineu Oriental, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l’Ebre.

La sentència, resultat d’una demanda d’Ecologistes en Acció de Catalunya, va més enllà de les sentències de Castella i Lleó del 2018, confirmada pel Tribunal Suprem el 2020, i de Navarra el 2021, i tindrà conseqüències per a la dotzena de comunitats autònomes que continuen incomplint la normativa de qualitat de l’aire, en relació amb l’ozó, segons l’entitat.

Segons l’opinió d’Ecologistes en Acció, el pronunciament del TSJC és de gran importància perquè és la primera vegada que un tribunal de l’Estat manifesta la insuficiència dels plans de millora de la qualitat de l’aire aprovats per l’administració, en aquest cas la catalana. Anteriorment, el 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid es va limitar a constatar l’existència del pla de qualitat de l’aire, «sense entrar en la bondat jurídica de les seves disposicions».

Superats els valors legals

A partir dels informes de la mateixa Generalitat, el tribunal considera acreditat que des dels anys 2012-2014 se superen sistemàticament els valors objectiu per a la protecció de la salut i de la vegetació establerts per la normativa, per la qual cosa «hi ha la certesa que les actuacions administratives desenvolupades fins ara no han sigut suficients, i això perquè els Plans de Millora que s’han elaborat no han mostrat més que una tendència cap a un lleu descens del contaminant assenyalat, que no és destacable en termes d’eficàcia».

«És indiferent que l’ozó sigui de caràcter primari o secundari, o que aquest s’origini en part a conseqüència d’activitats industrials humanes o per la barreja/combustió amb altres contaminants, quan està en joc la vida i salut de les persones, els cultius i la mateixa atmosfera per al gaudi de les futures generacions, ja que el que fa falta és actuar en conseqüència, i no intentar escudar-se en aquest tipus d’argumentacions que són inadmissibles», remarca el tribunal.

Per al TSJC, «cada administració pot combatre el contaminant amb plans individuals de millora de qualitat de l’aire o amb plans de millora que lluitin contra diversos contaminants, però el que no es pot permetre és que aquesta argumentació sigui suficient per seguir sense activitat reglamentària de cap classe, ja que han fallat totes les mesures adoptades per restablir el medi ambient adequat», amb cita expressa a la Constitució espanyola.

Tanmateix, el tribunal desestima la pretensió que es declarin les zones afectades com de «protecció especial», «ja que la imposició de la potestat reglamentària a la demandada no pot arribar fins a la imposició del contingut amb què ha de quedar redactada la norma, tot i que hi hagi obligació legal de dictar-la, tal com ha opinat el Tribunal Suprem».

Efectes de l’ozó ‘dolent’

L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó ‘dolent’ en contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pel transport i algunes indústries, en presència de radiació solar. A Catalunya, es forma principalment a partir d’aquests contaminants precursors emesos a dues zones de Catalunya: l’àrea de Barcelona i el Vallès - Baix Llobregat, a causa de l’elevada intensitat del trànsit motoritzat, el trànsit de l’aeroport del Prat, el transport marítim del port de Barcelona i la important activitat industrial que suporta aquest territori; i el Camp de Tarragona, especialment per les emissions del complex petroquímic i el port de Tarragona.

La contaminació generada en aquestes zones s’expandeix per la resta del territori català i causa afeccions en zones rurals molt allunyades en la forma d’ozó troposfèric, que fins i tot arriben fins a la regió pirinenca o els territoris al sud pròxims a l’Ebre, especialment a sotavent dels grans focus emissors dels esmentats contaminants precursors.

Notícies relacionades

¿Què canviarà en la zona de baixes emissions a partir del gener del 2023?

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, reducció de la funció pulmonar, un increment del risc de malalties respiratòries agudes (asma, EPOC) i l’agreujament de patologies cardiovasculars, amb resultat d’hospitalització o mort.

L’Agència Europea de Medi Ambient estima entre 1.500 i 1.800 les morts prematures anuals a Espanya produïdes com a conseqüència de l’exposició a nivells d’ozó com els registrats habitualment a l’estiu al centre i sud d’Espanya. L’ozó, a més de per a les persones, és tòxic per a la vegetació, i danya els boscos i redueix la productivitat dels cultius