Així es va descobrir la sang de Janet Jumillas que va voler esborrar el presumpte assassí

Els Mossos creuen que l’Aitor va matar aquesta veïna de Viladecans de 39 anys al menjador de la casa, el 13 de març del 2019 cap a les onze del migdia, i que va utilitzar un ganivet amb què va apunyalar la Janet en sis ocasions: cinc al coll i una a la mà, una ferida patida per la dona al mirar de defensar-se de l’atac. L’autòpsia va revelar, segons van detallar en la sessió de dimarts els metges forenses, que Janet va rebre també un cop que li va trencar el pòmul i que va morir dessagnada. Després del brutal atac, els Mossos consideren que el sospitós va embolicar el cos en una cortina i el va introduir al maleter del seu cotxe per abandonar-lo –involucrant en la coartada sense que ells ho sabessin la seva parella i el seu amic Christian– en el solar del Prat de Llobregat en el qual va ser trobat casualment per operaris dos mesos i mig més tard. Després, va mirar d’esborrar el rastre de l’homicidi. 

Els agents han explicat que l’Aitor va netejar a fons el bassal de sang que va provocar l’agressió a Janet i que, possiblement, va utilitzar per a això un producte com el lleixiu. Després, va col·locar sobre el punt exacte de la sala en el qual es va produir l’apunyalament el moble del televisor. Quan els investigadors van entrar a la casa, després de la seva detenció, dos mesos després del crim, es van adonar que amb aquesta distribució no resultava possible veure la televisió frontalment des del sofà sinó que la nova ubicació del televisor obligava a girar el coll noranta graus a la dreta. Van retirar aquest moble i van ruixar el terra i la paret que ocultava el televisor amb l’esprai que detecta sang «latent», és a dir, que no resulta visible. Compost d’un producte químic que reacciona a l’entrar en contacte amb sang, l’esprai va il·luminar aquesta zona de la paret i les juntes de les rajoles de sota del moble. Les taques que va il·luminar l’esprai, a més, es corresponien amb les que queden quan algú ha mirat d’eliminar la sang fregant esforçadament. 

Els investigadors van esbrinar així que allà s’havia produït un crim i que aquest homicidi s’havia mirat d’ocultar. Però no encara de qui era la sang. Per resoldre això segon va fer falta trobar gotes de sang minúscules que l’Aitor no havia percebut al netejar i que, dos mesos més tard, seguien en una part superior de la paret i també de la porta del menjador, a la mateixa altura. Eren esquitxades que tacaven en sentit descendent i que possiblement es van estavellar contra la superfície al sortir projectades des del ganivet durant l’atac. D’aquestes gotes sí que va resultar possible extreure un perfil genètic. A l’acarar aquest perfil amb el de Janet, el resultat va ser positiu en un 99%. 

El contenidor

Els Mossos van interrogar l’Aitor una setmana i mitja després del crim de la Janet. La seva declaració va ser poc creïble i els investigadors van començar a vigilar-lo. Al cap de poques hores, possiblement espantat per aquella cita policial, l’Aitor va tirar al contenidor dues bosses. Els Mossos ho van veure, les van recollir i van analitzar el seu contingut al laboratori. En una de les dues bosses hi havia tres pals de fregar amb rastres de sang –utilitzats per netejar l’escena del crim–. Els biòlegs policials van comprovar que també era sang de la Janet. 

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen el cas d’una dona de Valls desapareguda fa 132 dies

Alliberada una jove a Terrassa segrestada pel seu exnòvio, que l’ha sotmès a agressions sexuals

El que no van poder aclarir els investigadors va ser de qui era la sang que es va trobar també al maleter del cotxe de l’Aitor. Quan els Mossos van arrestar l’Aitor a principis de maig, dos mesos després de l’assassinat, a més de registrar el domicili, també van inspeccionar el Seat Ibiza del sospitós i van trobar rastres de sang. Tanmateix, d’aquelles mostres no va resultar possible extreure’n un perfil genètic i esbrinar si també pertanyia a la Janet. L’única mostra observable va resultar ser del mateix Aitor, però la procedència de la resta de taques continua sent un enigma. Hauria resultat de gran ajuda per als policies perquè així haurien pogut confirmar si, com sospiten, l’Aitor es va desfer del cos aquella mateixa tarda del 13 de març transportant-lo al maleter. 

Aquest dijous finalitza el judici a l’Audiència de Barcelona amb la declaració de l’Aitor, que de nou s’ha mostrat impassible mentre els investigadors detallaven al jurat que ha d’absoldre’l o condemnar-la les evidències científiques que l’acorralen.