Enquesta de benestar
El Govern preguntarà a 4.000 catalans si estan satisfets amb les seves vides
Els resultats s’utilitzaran com a indicadors «de país» per dissenyar polítiques públiques que millorin la vida de la ciutadania
BARCELONA 24 04 2021 Barcelona Ambiente de post-Sant Jordi centro lleno de gente comprando paseando terrazas vermut normalidad En la foto La Rambla de Canaletes llena FOTO de RICARD CUGAT /
El Govern vol conèixer la sensació de benestar dels catalans i utilitzar aquesta informació com a indicador de país per dissenyar polítiques públiques. Per això, enquestarà 4.000 ciutadans i els preguntarà directament sobre el seu nivell de satisfacció general amb la vida. Així ho han explicat aquest dimecres la directora general d’Anàlisi i Prospectiva, Beth Espinalt, i la científica titular a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i investigadora en l’àmbit del benestar subjectiu, Ada Ferrer, durant la presentació del projecte.
L’enquesta preguntarà a aquesta mostra aleatòria de 4.000 catalans més grans de 18 anys com estan, com se senten i quins factors contribueixen al seu nivell de satisfacció amb la vida. Els resultats de l’estudi serviran per ajudar la Generalitat a dissenyar polítiques públiques que contribueixin a millorar el benestar de la ciutadania, però també es vol obtenir indicadors «de país» que altres institucions i entitats puguin utilitzar.
Espinalt ha assenyalat que el projecte s’inspira en altres eines similars que ja s’utilitzen en països com el Regne Unit o Nova Zelanda, però ha assegurat que han intentat anar més enllà de les preguntes socioeconòmiques i reforçar els àmbits d’emocions i salut mental. Ha detallat que a diferència dels estudis sobre condicions de vida que utilitzen indicadors socioeconòmics i de benestar més genèrics, en aquest cas el que es vol és «captar» el benestar «percebut». Per exemple, no es preguntarà als enquestats quin salari tenen, sinó si arriben a final de mes.
Qüestionari de 40 minuts
El treball consta de tres fases: la primera és un estudi exhaustiu a través d’un qüestionari en línia que combina preguntes tancades comunes i preguntes obertes sobre satisfacció, salut, pobresa, entorn, política o ús del temps, entre altres factors, i permetrà conèixer les percepcions del benestar personal. Aquest qüestionari, que requereix 40 minuts per contestar-lo, es repartirà a través d’una empresa externa, una mostra que Espinalt ha definit com a «robusta, tenint en compte que és un estudi d’observació» i si es té en compte que els estudis d’opinió que es realitzen a Catalunya solen enquestar entre 800 i 1.000 persones.
La mostra serà representativa de la població catalana i equilibrada pel que fa a variables com territori i sexe i es podria complementar amb un sondeig presencial per ampliar la representació de determinats col·lectius.
Aquesta primera fase, que s’ha adjudicat a l’empresa Netquest i té un cost de 45.000 euros, s’iniciarà en els pròxims dies i esperen que estigui completa abans d’estiu. Els resultats permetran tenir una primera fotografia de com se sent la societat catalana.
La segona fase analitzarà les respostes del qüestionari i monitoritzarà l’evolució d’aquests indicadors a través del temps i així podran traslladar-se, en la tercera fase, a una aplicació pràctica en noves polítiques. Per a aquests següents passos, encara no han pogut establir un pressupost exacte ni tampoc dates concretes per al seu desenvolupament.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia