Aval judicial perquè una mare monoparental estengui el seu permís de maternitat com si tingués parella

El ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat en una sentència que una mare monoparental pugui disfrutar de l’extensió del permís de maternitat i l’ha equiparat al que es donaria als dos membres de la família en cas de família biparental. La sentència desestima el recurs interposat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i manté el resultat emès pel Jutjat Social 2 de Mataró, que establia que la demandant podria disfrutar d’un permís de 32 setmanes i que equiparava d’aquesta manera les famílies monoparentals a les biparentals. La sentència, tanmateix, no és unànime i té vots particulars de tres dels 25 magistrats.

La sentència de la sala social fa una anàlisi dels diferents articles de l’Estatut dels Treballadors. Precisa que l’article 48 d’aquesta normativa «no preveu més que un model familiar, el clàssic biparental, sense prendre en consideració la diversitat d’estructures familiars que han sorgit els últims anys [...] Aquest model familiar, com és evident, afronta més dificultats que la família nuclear biparental clàssica, per a l’atenció i cura dels fills i filles, i per compaginar la vida laboral i familiar, particularment en el cas de les dones treballadores, que són la immensa majoria de les titulars de famílies monoparentals».

El tribunal considera que l’aplicació uniforme d’aquest article «sense prendre en consideració les peculiaritats i necessitats específiques de les famílies monoparentals suposa introduir una diferència de tracte respecte d’un col·lectiu que té més dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, sense que s’apreciï justificació objectiva de cap tipus». Al seu entendre, aquest article permet a les famílies biparentals disfrutar d’un període de suspensió contractual molt superior al que correspondria a les mares monoparentals.

La cura del nadó

En el primer supòsit, corresponen 16 setmanes a cadascun dels progenitors, tenint en compte que, al marge de la previsió de gaudi simultani de les sis primeres, la resta del període el poden agafar de manera successiva i en la manera que estimin més oportuna fins que el menor compleixi 12 mesos. En el cas d’una mare monoparental amb un sol progenitor, el permís es limitaria a 16 setmanes, «tot i que les necessitats d’atenció i cura del menor són les mateixes, tant en qualitat com en intensitat, i les dificultats de conciliació de la família monoparental són molt superiors a les del model biparental clàssic», segons la sentència del ple del TSCJ.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els magistrats argumenten que «establir la durada de la prestació en funció del nombre de progenitors en lloc d’atendre de manera preferent el superior interès del menor, que apareix com a únic i inescindible sigui quina sigui la forma familiar, no només suposa desconèixer els criteris interpretatius l’aplicació dels quals postulem, sinó també donar efectes jurídics a un tracte discriminatori per raó del naixement i de la condició personal i familiar del nounat».

Per evitar el que ells qualifiquen de «perniciosos efectes» i garantir un «tracte igualitari», els togats afirmen que la progenitora única que s’ocupa de la cura del menor té dret a gaudir d’un permís equivalent al que hauria correspost si hagués tingut parella. Això és, de 32 setmanes, ja que «les necessitats del menor són idèntiques i no disminueixen si hi ha un progenitor o més».