Càritas alerta d’un «incendi social» per la inflació: «Hi ha persones que han deixat de menjar»

«¿Saben quan un bosc no es neteja, que va acumulant branques i branques que són combustible pur? Doncs això mateix está passant amb l’exclusió social a Catalunya i Espanya. La crisi financera, la crisi per la pandèmia i ara la inflació, estan deixant moltes famílies enrere. El bosc és ple de runa», ha dit el director de Càritas a Barcelona, Salvador Busquets. Utilitzant la metàfora de l’incendi, ha reclamat mesures urgents perquè la bossa de pobresa a Espanya i Catalunya deixi de créixer.

L’enèsima crisi sense resoldre és la de la inflació: en aquests últims mesos, el 86% de les famílies ateses per Càritas han deixat de comprar menjar perquè no poden pagar-lo, i més de la meitat prescindeixen dels productes frescos: fruita, verdura, carn i peix. Són algunes de les dades que l’entitat ha recopilat en una enquesta a 600 famílies amb uns resultats que s’han presentat aquest dimecres en roda de premsa.

Però els efectes de la pressió inflacionista van més enllà de l’alimentació: també repercuteixen en la precarietat de les vivendes, en la impossibilitat d’encendre la calefacció per a cada vegada més famílies, o de pagar-se medicaments o seguir tractaments per a la salut. «Estem empalmant una crisi rere una altra sense cap tipus de planificació: no podem normalitzar l’exclusió», ha implorat Busquets.

«Les xifres de persones en exclusió social estan arribant a un nivell sense precedents, especialment a les grans ciutats», ha remarcat la responsable d’anàlisi de Càritas, Míriam Feu. La crisi dels preus ha portat un augment del 15% en alguns aliments, i fins a un 12% en els subministraments o la vivenda. «Té un impacte més intens en els que tenen menys ingressos», ha continuat Feu, que assenyala que els usuaris que atén Càritas acumulen molts anys de patiment: des de la crisi financera del 2008, de la qual molts no van poder sortir, passant per la pandèmia del coronavirus i ara l’augment dels preus.

El lloguer, el pagament prioritari

L’enquesta, realitzada a 600 llars, demostra que el principal impacte es nota en l’alimentació. «Estem parlant de famílies que viuen en habitacions rellogades: que si no paguen, els fan fora», explica Feu. Però aquestes dades venen d’un efecte pervers davant el drama dels preus del lloguer a les grans ciutats. «Les famílies han de prioritzar la vivenda i els nens, per la qual cosa molts adults han deixat de menjar, directament. ‘Alguns dies menjo, d’altres no’, ens diuen», ha relatat Feu. El 43% dels enquestats no pot tenir una alimentació adequada i més del 60% no pot comprar productes frescos. Com és habitual, la vivenda és un dels principals problemes que detecta aquesta entitat social. La meitat de les llars ateses ha hagut de deixar el seu domicili actual i no pot pagar les despeses de la vivenda o la calefacció.

De fet, aquesta enquesta que Càritas ha fet ara la va fer també durant els pitjors mesos de la pandèmia. El més rellevant és que en diversos aspectes la situació ha empitjorat de manera flagrant. Hi ha un 50% més de famílies que ha hagut d’anar-se’n a viure a un lloc més econòmic (i al seu torn més precari). Han crescut un 3% les famílies que no poden costejar els medicaments o els tractaments mèdics que els han prescrit, superant el 40% d’afectats. I els deutes també han pujat en un centenar de llars més, un creixement del 12% respecte a l’enquesta del maig del 2020.

També són xifres de rècord les despeses que assumeix Càritas pagant habitacions de relloguer a famílies que ho necessiten. «Vam fer la mateixa enquesta durant la pandèmia del coronavirus i la despesa és superior al d’aquell moment de màxima complexitat», ha comentat Feu. Ja han superat el milió d’euros invertits en aquest capítol de la seva activitat assistencial. I la despesa energètica de l’entitat, per l’augment dels preus de l’energia, ha augmentat un 50%. En alguns serveis, el preu del gas s’ha duplicat. «És clar que necessitem donatius, no ho podem sostenir», ha implorat Busquets.

L’incendi de l’odi

Seguint amb el símil de l’incendi, Busquets ha alertat que l’acumulació de persones en exclusió social, sense cap política que els rescati, té un efecte devastador. «Un incendi», ha dit. «Pot ser una tempesta elèctrica, o pot ser un piròman que té ganes de calar foc», ha seguit. «El risc és el d’un esclat social, de descontentament», ha seguit Busquets. «I el que ens fa molta por, i ens preocupa molt, és que hi hagi partits o missatges d’odi, xenofòbia, que s’aprofitin d’això: que vagin a encendre aquest foc i iniciar aquest incendi», ha avisat Busquets. Es tem un incendi social, però falten bombers i forestals. És a dir, polítiques socials que rescatin els més desfavorits de la pobresa.

Incompliments

Notícies relacionades

El Govern pacta amb patronals i sindicats apujar un 8% la quantia dels subsidis socials el 2023

El Govern vol que totes les energètiques condonin el deute a les famílies vulnerables

Davant d’aquest panorama inquietant, Salvador Busquets ha exigit polítiques públiques orientades a revertir les desigualtats i l’exclusió. Especialment, en l’àmbit de vivenda. «El 2007 vam arribar a un pacte perquè Catalunya arribés al 15% de vivenda pública. Avui, seguim a l’1,5%», s’ha queixat. «No s’ha fet res», ha dit lamentant-ho.

Busquets també ha reclamat millors i més abundants prestacions socials d’ingressos mínims, que permetin a les famílies viure amb dignitat. «La Renda Garantida no arriba ni al 30% de persones en pobresa severa», ha lamentat. A més, l’informe presentat aquest dimecres demostra que les ajudes socials a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa: «no resolen el problema», es queixa Busquets. També ha suggerit la necessitat de donar ajudes a les famílies amb menors a càrrec, i ha incidit a garantir l’accés a activitats extraescolars i d’oci per als menors en risc d’exclusió.