El Congrés aprova sense el PP, Vox i Cs la reforma que permet avortar a les menors de 16 i 17 anys sense permís patern

El Ple del Congrés ha donat llum verda aquest dijous a la reforma de la llei de l’avortament, que garanteix aquesta prestació a hospitals públics i elimina l’obligatorietat del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys, de manera que el text continuarà la seva tramitació parlamentària al Senat.

Amb l’aprovació del projecte de llei impulsat pel Ministeri d’Igualtat, que ha rebut 190 vots a favor, 154 en contra (del PP, Vox i Ciutadans) i 5 abstencions, es fa, en paraules de la ministra Irene Montero, «un «pas molt important» per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones a Espanya.

Montero ha agraït a la majoria feminista de la Cambra el seu suport a la futura norma i ha recordat figures com les onze de Basauri, Justa Montero o l’exministra d’Igualtat Bibiana Aído.

«Les lleis feministes sempre tenen moltes mares», ha emfatitzat la ministra, que ha enaltit el feminisme com «el principal impuls democratitzador» de la societat en «aquest moment difícil per a la democràcia» i «en un context d’ofensiva reaccionària».

La ministra ha destacat que la reforma garanteix que les dones puguin avortar a l’hospital públic més pròxim al seu domicili, recupera el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs per a les noies de 16 i 17 anys sense necessitat de tenir el permís patern, facilita l’accés als anticonceptius d’última generació i procura educació afectivosexual a les escoles.

Eliminació de les jornades de reflexió abans de l’avortament

Elimina el període de tres jornades de reflexió obligatòries abans de sotmetre’s a un avortament, així com la pràctica habitual d’entregar un sobre amb la informació sobre els recursos als quals pot acudir la dona que avortarà i que inclou prestacions i ajudes a la maternitat.

Regula l’objecció de consciència i preveu baixes temporals de prepart a la setmana 39 i baixes per menstruació incapacitant; a més, blinda els drets sexuals i reproductius de la dona, i impedeix als metges objectors participar en els comitès clínics que decideixen sobre els avortaments a partir de les 22 setmanes.

Aquests comitès no tindran l’última paraula en la interrupció de l’embaràs a partir de la setmana 22, sinó que la pacient podrà «recórrer a la via jurisdiccional» la seva decisió en cas de no estar-hi d’acord.

A més, preveu que es garanteixi la no-discriminació dels sanitaris no objectors, «per evitar que es vegin relegats en exclusiva» a la pràctica d’avortaments», ni la dels que ho són.

En cas de discrepància entre una menor de 16 anys i qui hagi d’autoritzar que se sotmeti a un avortament, el conflicte es decidirà per l’autoritat judicial amb «caràcter urgent» i les institucions públiques no recolzaran les associacions provida.

El text aprovat fomenta la implicació i la responsabilitat dels homes en la prevenció d’embarassos no desitjats i d’infeccions de transmissió sexual i considera contractes nuls de ple dret els relatius a la gestació subrogada.

Inclou així mateix noves definicions com l’esterilització forçosa, l’anticoncepció forçosa i l’avortament forçós com a formes de violències contra les dones en l’àmbit reproductiu.

En la seva intervenció, la ministra ha advertit de la «forta onada reaccionària» que «de manera agressiva vol frenar els avenços i drets de les dones al món»: «Volen fer-nos dubtar de la nostra força col·lectiva i de nosaltres mateixes».

Els socis parlamentaris de l’Executiu també han carregat contra el PP i Vox per oposar-se al que consideren un avenç en els drets de les dones, i, si bé han manifestat algunes discrepàncies amb el text, han reconegut la necessitat d’aquesta reforma.

Per la seva banda, el PP, a través de la seva diputada Teresa Angulo, ha fet referència a la proposta d’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que es mostra crític amb alguns dels eixos principals del projecte, i ha insistit que l’Executiu s’assembla «cada vegada més a la Secció Femenina» del franquisme, perquè, segons el seu parer, busca que les dones siguin menys lliures i estiguin menys informades.

Notícies relacionades

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Lourdes Méndez, de Vox, ha insistit al seu discurs en la inconstitucionalitat de la llei al no protegir ni la mare ni el no nascut.

En aquest sentit, la diputada socialista Susana Ros s’ha dirigit a aquests dos grups, que ha acusat de voler legislar des de la moral cristiana: «La religió, a l’església, i l’educació, a les aules», ha asseverat la diputada, que també ha criticat Ciutadans per defensar la gestació subrogada.