Els punts febles de la llei de famílies: el permís sense sou i les ajudes insuficients

Les famílies monoparentals van alçar la veu quan van tenir constància que la llei de famílies, que va aprovar dimarts el Consell de Ministres en primera volta, en deixava fora de les ajudes el 70% i no incloïa la seva reivindicació que els progenitors només puguin disfrutar del permís de maternitat i paternitat de manera consecutiva. I, després de conèixer els continguts que finalment inclou el projecte de llei, altres col·lectius d’afectats aplaudeixen l’avenç, però assenyalen que és insuficient i que la norma queda lluny dels suports a les famílies que proporcionen altres estats europeus.

Per exemple, la norma incorpora l’ampliació a més llars de la subvenció de 100 euros al mes que fins ara perceben les mares treballadores en els tres primers anys de vida de cada fill, però no és una renda universal, com volia Unides Podem, ni s’ha ampliat fins que el nen faci 18 anys, com fa anys que demanen organitzacions de suport a la infància com l’Unicef. Per això, Carmen Molina, directora de sensibilització i polítiques d’infància de l’oenagé avisa que, tot i que la llei millora «el suport a la criança, encara queda molt per fer per igualar països amb prestacions universals de 0 a 18 anys».

Un altre dels temes que no convenç les entitats és la creació d’un permís sense sou de fins a vuit setmanes per a la cura d’un menor de fins a vuit anys. Com que no és remunerat, «només l’utilitzaran les dones amb llocs de treball segurs», segons la Plataforma per Permisos Igualitaris PPiiNA. De fet, les actuals excedències les demanen majoritàriament les dones: 14.839, davant 2.301 homes el 2022.

La corresponsabilitat

Segons aquest col·lectiu, aquest permís no ajuda a millorar la corresponsabilitat en la criança, i el seu disseny està «equivocat», perquè «els permisos parentals són necessaris abans de l’accés a l’educació infantil», quan els nens són més petits, i «després es necessiten altres mesures de conciliació com el dret a adaptar la jornada, la flexibilitat horària, permisos curts per malaltia, etc.». La norma recull, això sí, dues noves baixes laborals, una de cinc dies per a cures a familiars i una altra de quatre dies per força major, que amplien els dos dies actuals i, per tant, sí que compten amb l’aplaudiment unànime de les entitats socials.

D’altra banda, la PPiiNA (que agrupa 150 organitzacions) critica que el projecte legal no corregeixi la «cursa d’obstacles» que hi ha actualment perquè els dos pares puguin alternar íntegrament les seves setmanes de permís després d’un naixement, ja que és obligatori que el pare disfruti de sis setmanes de la baixa, alhora que la mare, i, segons la plataforma, aquesta exigència dificulta la corresponsabilitat i perpetua el rol de «mare cuidadora i pare ajudant».

Sense ampliació de permisos

Per la seva banda, Laura Baena, fundadora del Club de Males Mares i experta en conciliació, també critica que el permís de fins a vuit setmanes no sigui remunerat i que no s’hagi contemplat l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat després del naixement, que és una altra de les pretensions d’Unides Podem que han caigut pel camí en la tortuosa negociació amb el PSOE.

Notícies relacionades

«Estic sola amb la meva filla i no arribo a fi de mes, però la llei de famílies no m’empararà»

Famílies monomarentals: «Volem els mateixos drets que els altres: 32 setmanes de permís per nadó»

La llei reconeix la diversitat familiar i incorpora més ajudes per a les llars amb discapacitats. No obstant, Plena Inclusió, la confederació estatal que agrupa 950 associacions de la discapacitat intel·lectual, saluda el projecte legal, però «demana la provisió de millors suports extraordinaris per a aquestes famílies que suporten, d’acord amb estudis recents, una sobrecàrrega econòmica que fluctua entre 25.000 i 25.000 euros a l’any».

En resum, la presidenta d’Unió Associacions Familiars (UNAF), Ascensión Iglesias Redondo, afirma que l’avantprojecte és «un gran avenç» per a «la protecció i el reconeixement de drets de les famílies en la seva diversitat», però alhora algunes de les mesures que inclouen haurien d’haver sigut «més ambicioses».