Per què la detenció del cap espanyol de la xarxa europea de ciberestafes és de màxim interès policial

Els investigadors la consideren una detenció «importantíssima» perquè hauria de permetre continuar aprofundint en el funcionament de l’organització criminal que, a través de ‘call centers’ escampats per països de la perifèria de la Unió Europea, ha enganyat i arruïnat milers de ciutadans. Només a Espanya hi ha més de 17.000 persones estafades.

El detingut dimecres a Barcelona pot ser per a la policia un «cordó umbilical» que connecti els teleoperadors que estafaven els ciutadans espanyols des d’Albània amb aquesta estructura criminal de matriu georgiana. Segons fonts dels Mossos, Pablo A. M. tractava directament amb Amant Josifi, que, com va revelar l’associació internacional de periodistes OCCRP, és un assessor del ministre de defensa d’Albània que formava part de la cúpula d’aquesta màfia internacional.

Arrestat a l’aterrar

Els policies van saber el 14 de desembre que Pablo A. M. havia agafat un avió a Romania que aterrava a Barcelona. Investigadors dels Mossos i de la Guàrdia Civil es van desplaçar a l’aeroport i, quan el seu avió va aterrar, van contactar amb el comandant i el van informar que no obrís les comportes perquè entre el seu passatge viatjava un objectiu de la policia.

El comandant va obeir i, sense deixar baixar cap passatger, va facilitar l’entrada als policies, que es van acostar a Pablo A. M. i, davant la mirada de la resta dels viatgers, li van comunicar que estava detingut. D’entrada, detallen fonts policials, es va mostrar sorprès i fingir que no era conscient dels motius de la detenció. Però al saber que entre els càrrecs pels quals passaria a disposició judicial estava el delicte de pertinença a organització criminal va dir que creia que sabia «de què anava». Divendres, després de prestar declaració davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de la Seu d’Urgell, que instrueix aquesta causa, va ingressar preventivament a la presó.

Aquesta estructura transnacional que podria haver acumulat arreu uns 2.400 milions d’euros enganyant ciutadans de la Unió Europea. «Guanyaven 400 euros per minut», segons va explicar Manuel Martín, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya durant la roda de premsa en la qual es va donar a conèixer el cas al novembre. 

De la Cerdanya a vuit països

Un equip conjunt creat entre els Mossos i la Guàrdia Civil va desarticular al novembre –en coordinació amb policies de set països europeus més– aquesta organització criminal dedicada a estafar ciutadans als quals feien creure que amb els seus diners invertirien en capitals de risc o criptomonedes que reportarien grans beneficis. Aquesta xarxa criminal es publicitava a través de l’empresa EverFX, patrocinada fins i tot per clubs de futbol, com el Sevilla, que portava el seu nom als pantalons de l’equipament oficial.

EverFX era l’empresa que donava aparença legal a l’entramat a Espanya i que dirigia Pablo A. M., un home espanyol de 33 anys establert des de fa molt temps a Xipre. «És jove, s’ha criat en el món de les noves tecnologies, fa molts anys que viu fora d’Espanya i desconeixem el seu currículum, però consta algun antecedent per estafa en el passat», el descriu un dels investigadors. En els vídeos en els quals apareix a YouTube defensant el prestigi d’EverFX parla un anglès fluid amb marcat accent espanyol, es mostra afable i respon les preguntes que se li fan sobre com invertir o quines garanties ofereix la seva companyia.

Els Mossos i la Guàrdia Civil estan ara en contacte amb les autoritats xipriotes perquè aportin més informació sobre les activitats del sospitós en aquest país. Els investigadors consideren de vital importància el testimoni que ha aportat el jutjat de la Seu d’Urgell, que lidera una investigació que va començar amb la denúncia d’una àvia estafada a Puigcerdà (Cerdanya) i ha acabat en una macrooperació policial entre policies de vuit països europeus –Espanya, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Letònia, Albània, Ucraïna i Geòrgia–, que ha permès desmantellar 15 ‘call centers’ ubicats a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna. En aquests centres treballaven teleoperadors que es feien passar per ‘brokers’ i que enganyaven telefònicament les víctimes trucant-los gairebé diàriament i entaulant amb elles una relació que aquestes creien que era sincera.

Una ‘cova’ de lladres

L’organització comptava amb informàtics a sou que havien creat programes que simulaven els moviments financers que seguien les inversions de la víctima, que a través del seu ordinador anava veient dia a dia com els seus beneficis suposadament creixien. Era només això: una simulació. Ningú invertia amb els diners de les víctimes, ni en criptomonedes, ni en cap acció borsària avantatjosa: senzillament els desviaven a la tercera pota de l’estructura, que tenia capacitat per moure els diners estafats a paradisos fiscals.

Notícies relacionades

Una xarxa europea de teleoperadors estafa 17.000 espanyols amb criptomonedes

La dona assassinada a Lleida: una mare de cinc fills que va denunciar dues vegades el seu marit

El ‘call center’ des del qual es trucava a Espanya estava ubicat a Albània. Estava dividit en espais per idiomes. Els teleoperadors que parlaven espanyol eren plenament conscients dels seus enganys. Segons fonts policials, tenien una campana que feien sonar cada vegada que caçaven algú. I tenien una foto en la qual apareixien tots junts amb un cartell que posava «Ali Babà i els quaranta lladres», com el conte de ‘Les mil i una nits’. 

Pablo A. M., segons els investigadors, era l’encarregat de pagar als teleoperadors que aconseguien diners «espanyols». Era ell qui portava els números, per això per als investigadors és una persona de màxim interès policial, perquè farà aflorar quants teleoperadors es van enriquir estafant espanyols, quants diners van cobrar, qui són i durant quant temps han operat a Espanya.