Deu mesos de l’exili ucraïnès: «O comences a pensar en tu o no ho aguantes»

«¿Tu saps què és haver de començar una altra vida amb 55 anys?», explica Tsikalo. Ella sí que ho sap. Aquest 2022 ha hagut de reinventar-se per força, després de veure com a casa seva esclatava una guerra. «La meva vida abans era una vida normal, com la teva», explica aquesta mare i psicòloga assentada a Kíiv. Va agafar una setmana de vacances el febrer del 2022 per visitar una amiga a Blanes. Havia de tornar el 6 de març, però no va poder. La guerra ja havia començat i els vols al seu país es van cancel·lar. «Em vaig veure aquí amb una maleta... i poca cosa més», segueix.

El pitjor trimestre

El pitjor, explica, van ser els tres primers mesos. «Tens el cor i el cap allà, no saps què fer, no pots fer res més», explica. Descriu els primers mesos amb angoixa i tristesa. «Fins que vaig emmalaltir. I me’n vaig adonar que o pensava en mi i el que havia de fer aquí... o no sobreviuria», segueix. Va ser a partir d’aquest moment que va començar a connectar més amb la comunitat catalana. Va tramitar l’estatut de refugiat, que al seu torn li donava permís per viure i treballar legalment a Espanya. Va començar a anar a classes de català i castellà i es va unir al projecte Temps per cures, impulsat per la Conselleria de Feminismes i Igualtat.

De fet, el projecte existia abans que esclatés la guerra d’Ucraïna. Es tracta d’un pla per ajudar que les mares amb fills a càrrec puguin conciliar. «Amb la guerra d’Ucraïna vam veure que les dones que han vingut aquí amb els seus fills necessitaven ajuda. Vam crear aquest projecte d’emergència perquè aquestes dones es poguessin assentar i formar aquí», ha explicat la directora general de Cures de la Generalitat, Núria Vergés. «Aquest projecte ha de ser extensible a tots els desplaçats, independentment del seu origen, però per això necessitem el traspàs de la competència estatal», s’ha queixat Vergés. El projecte té un cost d’1,5 milions d’euros. També ha participat en el projecte Fundesplai. El seu president, Josep Maria Gassó, ha dit que ha sigut una «satisfacció».

Ajuda per a una minoria

En total, al llarg d’aquests sis mesos, han passat pel Temps per cures 1.496 nens i adolescents ucraïnesos de 40 municipis. Corresponen a 938 famílies. A més, 58 dones desplaçades d’Ucraïna s’han format com a monitores, i 32 han trobat feina. Tsikalo n’és una. «A mi m’agradaria poder treballar del que sé, poder homologar el meu títol de psicòloga. Però estar amb nens t’alleuja, et donen l’alegria que no tens... i treballant deixes de pensar, et sents útil», explica la dona.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

La veritat és que aquestes famílies beneficiades són una minoria. A Catalunya hi ha més de 21.000 desplaçats pel conflicte ucraïnès. La immensa majoria, doncs, segueixen fora d’aquestes ajudes i projectes. «Hi ha molta gent que ho està passant malament. Jo vaig declinar anar a la Creu Roja precisament per això, perquè hi ha moltes famílies que ho han perdut tot... no tenen res», confessa. Tanmateix, Tsikalo agraeix tota l’ajuda rebuda. Des de Càritas, que li permet omplir la nevera, fins a les empreses o institucions que col·laboren en la seva acollida.

Morts en combat

Aquest any és el primer que aquesta dona viurà un Nadal sense neu i amb temperatures exteriors positives. I ho farà sola, sense la seva família. Amb gestos, i la mirada, mira d’explicar les receptes nadalenques típiques de la seva terra que la transporten a uns sopars que avui semblen molt llunyans. És pensar en això i començar a plorar sense parar. El seu fill és a Kíiv, com a voluntari humanitari, ja que no pot fugir del país. L’àvia viu en territori ocupat pels russos, igual que la seva neboda i la seva germana. «No es podran veure ni trobar-se», es lamenta ella entre plors. Però almenys està tranquil·la, tota la seva família segueix amb vida. «Tinc moltes amigues amb marits que van haver d’anar al front i són morts», assenyala amb cruesa.