Sobreviure a un trastorn alimentari per Nadal: «Aquestes dates són un infern»

És el cas d’Anna Comellas. Ella va patir un trastorn per afartaments durant dos anys. Quan va rebre el diagnòstic, va saber que també havia passat per una anorèxia. «Un TCA no és una cosa tancada. Pot ser que en un moment donat passis per una anorèxia, que després es converteixi en bulímia i més tard sigui un trastorn per afartaments».

Per a ella, les festes de Nadal sempre han sigut un motiu de preocupació pel seu aspecte físic. Una obsessió s’instal·lava al seu cap: la possibilitat d’engreixar-se. Al passar els dies festius, es mirava al mirall i continuava sense agradar-se malgrat haver-se prohibit alguns aliments. «Per molt que m’hagués aprimat 20 quilos, continuaria sense agradar-me. El problema el tenia al cap, no als ulls».

L’Anna ha passat dos Nadals amb TCA. Durant el primer, sense saber que patia un trastorn alimentari, va seguir al peu de la lletra la dieta que li havia preparat la seva nutricionista. No se la va saltar ni per menjar-se un polvoró, malgrat que la mateixa especialista l’havia animat a fer-ho. «És Nadal, Anna. Pots menjar polvorons i neules, em deia; però jo en vaig ser incapaç». La segona, però, va passar entre afartaments, que compensava fent moltes hores d’esport. Aquest any l’afronta d’una altra manera. Ella es troba bé i considera que està recuperada. «Aquest any tinc ganes de Nadal, em ve molt de gust».

View this post on Instagram

A post shared by A N N I (@annicomellas)

Tot i així, diu que ha subsistit els dos Nadals en què tenia TCA. «Passar el Nadal amb un TCA, per mi, era un repte a què havia de sobreviure».

En la mateixa situació es troben moltes altres joves. Prop de 400.000 persones pateixen algun tipus de trastorn de la conducta alimentària. En alguns casos, les festes de Nadal són un repte que han de superar. En d’altres, quan tornen a teràpia se’ls detecta un lleu retrocés, segons explica la doctora Laia Castro, psicòloga experta en TCA infantil i juvenil de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. «Els casos són molt individuals, tot i que per a tots els pacients el Nadal és complicat».

Cites amb molta tensió

La S. és una noia de 16 anys que pateix anorèxia nerviosa des dels 14. Ha passat per ingressos de 24 hores i per l’hospital de dia. Actualment es troba en la fase ambulatòria. La seva mare, la Teresa, explica a EL PERIÓDICO les complicacions afegides que tenen aquestes dates quan tens un fill amb TCA. «Afrontem les festes amb molta tensió perquè no pots controlar els comentaris de la família, especialment dels nens i els avis».

La Teresa és voluntària a l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Barcelona, on col·labora esporàdicament. Allà ha trobat molt suport dels experts i també d’altres famílies afectades, reconeix. A més, explica que passar les festes de Nadal amb restriccions ocasionades per la covid-19 va ser favorable per a la S., ja que totes les trobades es reduïen a un màxim de 10 persones: «Havíem arribat a ser més de 20 abans de la pandèmia», reconeix.

Temes i distribució

Per ajudar la seva filla durant els dinars i sopars de Nadal, la Teresa va considerar important que tota la seva família sabés el trastorn que tenia la S. A més, tant ella com el seu marit van preparar una sèrie de temes de conversa –que van compartir amb tots els assistents– per evitar parlar de l’aspecte físic de les persones, qüestió que que continua sent un dels grans clàssics durant els àpats.

També van idear un mecanisme per poder estar tota la família junta, però alhora separada. La Teresa i la seva família passen el dia 25 a casa de la seva germana. Així, l’any passat, van decidir parar tres taules separades en un mateix espai, i en cadascuna s’hi va establir un nucli familiar: en una hi havia la S. amb els seus pares i el seu avi; en una altra, la germana de la Teresa amb el seu marit i la seva filla, i a la tercera hi havia la cosina de la Teresa i la seva família. D’aquesta manera, els àpats de la S. podien estar molt més controlats sense que això influís en la resta d’assistents.

¿Com hi pot ajudar l’entorn?

Totes tres coincideixen que el paper de la família és essencial. Per a l’Anna, la seva mare es va convertir en la seva persona d’emergència, a qui hauria d’acudir quan es trobés en una situació d’estrès i la que l’ajudaria a controlar els àpats en les grans trobades. Tenir aquesta figura de referència, li havien dit els especialistes, pot ser una via d’escapament en un moment d’angoixa, és una de les recomanacions dels experts.

Juntament amb aquesta estratègia, la doctora Castro també recomana que les persones amb TCA no col·laborin en la planificació del menú per tal de reduir l’ansietat associada al menjar. També és important pactar un espai d’accés més difícil –ja siguin armaris alts o el fons dels calaixos– en què s’han de guardar els aliments que puguin donar peu a afartaments.

Pactes i estratègies

En aquest sentit, la Teresa considera que a la seva filla li ha anat molt bé que la mateixa família adapti les recomanacions dels experts a la seva personalitat. «Hi ha pares que els costa assumir el trastorn dels seus fills, però una vegada passada aquesta fase inicial de negació, són els primers que demanen ajuda», afirma la doctora Castro.

Notícies relacionades

La pandèmia augmenta el nombre de trastorns alimentaris en els adolescents catalans

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

De fet, en el moment dels dinars i els sopars, tant a casa seva com a la dels seus familiars, la Teresa sí que ha seguit els consells dels psicòlegs i ha pactat amb la seva família no servir el menjar a taula: portant els plats ja servits s’eviten les comparacions (i ansietats) que poden provocar les diferents quantitats.

Aquest any, la Teresa encara ha d’idear estratègies perquè els dinars i els sopars d’aquest Nadal siguin més suportables per a la seva filla. L’Anna, en canvi, afronta amb moltes ganes al Nadal per primera vegada en molt de temps.