Més del 60% dels presos catalans tenen trastorns de salut mental

Més de la meitat dels presos catalans, en concret més del 64% de reclusos, té diagnosticada una patologia o malaltia de salut mental. La prevalença és set vegades més gran, si la comparem amb la població que no està privada de llibertat. Són dades que ha fet públiques un informe elaborat per l’oenagé Justícia i Pau. L’entitat denuncia que molts presos no haurien d’entrar a les presons a causa de les seves patologies, que dins de les presons no se’ls atén correctament, i que pitjor es fa quan surten al carrer, sense continuïtat ni suport en el tractament. «És absolutament cert i intentarem resoldre-ho. No podem estar satisfets», ha assumit la directora general d’Assumptes Penitenciaris de la Generalitat, Paula Montero, en l’acte de presentació de l’estudi.

«Els presos amb patologies de salut mental experimenten una vulneració de drets humans», així de contundent s’ha mostrat Núria Sastre, advocada especialitzada en dret penal i justícia restaurativa, membre de Justícia i Pau i coautora de l’estudi ‘La salut mental en el sistema penitenciari català’. L’informe, que s’ha presentat aquest dimecres en roda de premsa, denuncia de manera flagrant la desatenció que viuen centenars de persones privades de llibertat amb importants problemes de salut mental. Segons les dades aportades per l’oenagé, més del 84% dels reclusos han vist com empitjorava l’estat de la seva salut mental a la presó, cada any es castiga prop de mil persones en mòduls d’aïllament, i que, en els últims dos anys han augmentat el nombre de suïcidis a les presons catalanes: se’n registra prop d’un al mes.

Mesures penals alternatives

L’entitat estructura els problemes amb el tracte d’aquests reclusos malalts en tres fases: abans, durant i després de la presó. El més greu es reflecteix, diuen, quan entren a la presó. «¿Com pot ser que els jutges no tinguin, i no valorin, un examen mèdic psicològic dels detinguts?», es preguntava Sastre. L’entitat indica que aquest és un dels principals problemes del sistema penitenciari, que moltes de les persones internes no haurien d’entrar en una presó, sinó que els jutges haurien d’apostar per mesures penals alternatives: tant psiquiàtriques com socials o comunitàries. «A diferència dels menors, que és obligatori, amb els adults no passa, no es valora la discapacitat intel·lectual ni les patologies mentals de manera obligatòria», ha criticat Sastre. Unes apreciacions que la Conselleria de Justícia comparteix al 100%. «El problema és que les presons no són el lloc per a aquestes persones, hem de treballar amb els jutges», ha explicat Montero.

Una vegada dins, l’informe explica que s’agreuja el trastorn dels ja diagnosticats i apareixen nous trastorns per a d’altres. «La presó és un lloc estressant que genera angoixa només trepitjar-la. Els presos tenen por que ningú els recordi, que no els vagin a veure, tenen por de sortir-ne... tenen por de tot. És un factor de risc que els fa patir», ha explicat Roser García, metge jubilada i voluntària de Justícia i Pau. La taxa d’ansietat afecta el 40% d’interns, més del doble de la resta de la població. El trastorn de personalitat afecta el 12%, vuit vegades més que la resta i la presència de l’esquizofrènia és sis vegades més alta.

Sancions i fàrmacs

L’oenagé ha puntualitzat que els últims anys el Govern ha començat a abordar el tractament mental dels interns, però de manera incipient i insuficient. A les presons catalanes hi ha 200 llits en unitats psiquiàtriques, més de 230 professionals i cada presó té un centre de referència. «Però és evident que hi ha més persones necessitades de les que podem atendre», ha admès Álvaro Muro, coordinador dels Serveis de Psiquiatria Penitenciària de Barcelona. Molts dels reclusos són en mòduls ordinaris malgrat que necessiten mantenir-se en mòduls especialitzats en salut mental. «El centre penitenciari no és el mitjà adequat per atendre’ls», ha insistit Muro, que ha demanat un canvi en l’orientació de condemnes per part dels magistrats. Segons l’entitat, aquesta desatenció passa factura. «Els trastorns desatesos els porten a tenir conductes disruptives i més conflictes. Això es resol amb sancions, com l’aïllament o la regressió de condemna, que agreugen més els pacients, i sobretot amb medicació. Els presos estan hipermedicalitzats», ha lamentat García. Segons l’informe, el 49% dels presos pren, com a mínim, un psicofàrmac.

Reinserció impossible

Notícies relacionades

Revisió a la presó preventiva a Catalunya: innocents a la presó

Catalunya supera amb escreix la mitjana espanyola de presos estrangers a l’espera de judici

Un altre tema és la sortida de la presó. «No hi ha alternatives. No es garanteix la reinserció ni el tractament posterior», ha criticat Sastre. També ha incidit que les penes per a aquestes persones són cada vegada més llargues, tenint en compte que els interns amb problemes de salut mental gaudeixen de menys permisos perquè tenen més conflictes i perquè solen desconèixer els seus drets. L’informe assenyala que en aquests casos el xoc cultural amb la sortida en llibertat és molt més gran, unit en moltes ocasions en què no tenen suport de la família ni ingressos. «S’agreuja la situació personal, afavoreix l’exclusió social extrema i repercuteix en la salut mental», diu l’informe.

En vista de tot això, els responsables de la conselleria no han abaixat el cap. Han assumit que tot el que s’exposa és cert i verídic, i que hi ha certa preocupació dins de la conselleria per aquesta situació, especialment veient l’augment dels suïcidis. «Estem treballant en un pla de xoc per revertir-ho», ha anunciat Montero. Tanmateix, també ha demanat la col·laboració social. «Una vegada les persones surten de la presó necessiten el suport de la societat, i moltes vegades reben el rebuig», ha lamentat. Ho corroboren també els activistes de Justícia i Pau, servint-se, per exemple, del cas de Miguel Ricart. «Aquest home ja va complir el deute amb la societat quan va sortir de la presó. Quan va sortir-ne, se’n va anar a diversos pobles de Catalunya i ningú va voler contractar-lo, els veïns van protestar, no el volien allà. Ara ha tornat a delinquir. La reinserció incumbeix les administracions, però també tota la societat», ha afegit García.