El jutge cita com a imputats directius d’Endesa per la mort d’aus electrocutades

La fiscalia acusa els investigats d’haver incomplert les normes legals que «li imposaven l’obligació de mantenir les xarxes elèctriques en condicions tècniques adequades i sense perjudicar o posar en perill la fauna i el medi ambient en general». Les línies elèctriques distribuïdes al llarg d’Espanya ocasionen la mort d’almenys unes 33.000 rapinyaires a l’any, unes 3.000 a Catalunya. La querella assenyala l’electrocució d’espècies protegides com la cigonya blanca, l’arpella ratonera, l’àguila culebrera, l’astor o el mussol reial. El simple gest de desplegar les ales provoca que toquin els cables i rebin una descàrrega.

En aquest sentit, el jutjat de Vic que instrueix la causa va requerir a finals del 2021, després de la presentació de la querella, que es prenguessin les mesures de protecció necessàries per evitar l’electrocució de les aus, sobretot quan es posen sobre les els cables i despleguen les ales. D’entrada, aquesta decisió només afectava la comarca d’Osona, el seu partit judicial, per una qüestió de competències, malgrat que el fiscal Antoni Pelegrín estenia en la seva querella aquesta mena d’incidents a tota la província de Barcelona. La fiscalia detallava en el seu escrit desenes d’episodis de mort d’aus per electrocució.

1.700 instal·lacions

Fonts d’Endesa van assegurar a aquest diari que està previst que aquest any s’adaptin 833 torres elèctriques repartides per Catalunya per mitigar l’electrocució de les aus. En el període 2020-2024, es preveu actuar en 1.700 instal·lacions, reformant i modificant-ne algunes i col·locant elements de protecció, com aïllants, i anticol·lisió o balises en forma d’ocell per evitar que les aus s’hi acostin.

Aquestes accions s’emmarquen en el conveni de col·laboració que la companyia elèctrica va firmar l’agost del 2020 amb la Generalitat, que és qui estableix els pals que s’han d’adequar i les prioritats.

Secret incomplert

Les investigacions de la fiscalia van començar a principis del 2018, quan Pelegrín va mantenir una reunió amb experts sobre el problema de l’electrocució d’aus a les torres elèctriques. En aquesta trobada es va constatar la necessitat de comprovar el nivell del compliment de la legislació per part dels responsables de les companyies elèctriques a Catalunya. En concret, si es vulnerava un reial decret de l’any 2008 del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en què es fixaven mesures per protegir les aus de la col·lisió i l’electrocució a les línies elèctriques.

En el cas de Catalunya, el 2012 la Generalitat va determinar quines xarxes d’alta tensió no s’ajustaven a les prescripcions fixades i va donar un termini d’un any a les companyies perquè presentessin un projecte per corregir les deficiències.

Possible incompliment

El 16 de juny del 2013, Endesa, segons el fiscal, va presentar a la Generalitat un projecte per establir els criteris d’adaptació de les línies elèctriques aèries de mitjana tensió a les prescripcions del reial decret en els trams inclosos a determinades zones de protecció ambiental, si bé supeditava la seva execució a la disponibilitat del finançament previst en el pla d’Inversions del Ministeri de Medi Ambient. Segons l’opinió de l’acusació, la companyia va incomplir «amb això les normes legals que li imposaven l’obligació de mantenir les xarxes elèctriques en condicions, malgrat els requeriments de la Generalitat».

Notícies relacionades

Resistir a la indiferència

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

L’acusació pública afirma que Endesa «està subjecta a una nombrosa normativa que té per objecte compatibilitzar la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat amb el respecte al medi ambient». Aquesta legislació, assenyala, li imposa «l’obligació d’adoptar a l’exercici de la seva activitat les mesures necessàries per evitar els riscos o danys que el transport de l’energia elèctrica comporta, no només per a les persones sinó també per a la flora, la fauna i, en general, el medi ambient».

Per tant, diu el fiscal, «està obligada a no posar en risc o perjudicar greument la biodiversitat que viu en estat silvestre». Cinc anys després, concreta la querella, l’elèctrica «no havia procedit a corregir cap línia o tram sencer» i s’havia limitat únicament a fer intervencions puntuals.