Atenció a la gent gran
La soledat no desitjada augmenta la probabilitat de mortalitat en un 26%
La Plataforma de Gent Gran i Pensionistes demana al Govern que «acceleri» l’estratègia en què treballa per acabar amb una xacra que pateixen més de dos milions d’avis al nostre país
La soledat no desitjada és un problema que afecta «greument la salut física i mental». De fet, augmenta la probabilitat de mortalitat en un 26% i s’associa amb un risc més gran de desenvolupar malalties coronàries, accidents cerebrovasculars, hipertensió arterial, deteriorament cognitiu i demència. I molt greu, és un factor de risc, per a la progressió de la fragilitat física, la depressió, intenció suïcida o un funcionament cognitiu més deficient. La Plataforma de Gent Gran i Pensionistes (PMP) ha demanat a les administracions públiques que accelerin l’estratègia en la qual treballa per acabar amb una xacra que pateixen més de dos milions de persones més grans de 65 anys al nostre país.
La PMP –el moviment més representatiu a nivell estatal (amb 15.079 associacions i més de 5.746.000 afiliats)– creu que l’impacte de la soledat no desitjada exigeix prendre «mesures urgents per crear un marc estatal d’intervenció». La seva impressió és que la creació de l’Estratègia Nacional prevista pel Govern per pal·liar aquest problema «avança a poc a poc», tot i que el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 ha avançat que estarà preparada en el primer trimestre del 2023.
L’Imserso tindrà l’esborrany d’una estratègia nacional en el primer trimestre del 2023 i el portarà al Consell de Ministres per a la seva aprovació per aquestes mateixes dates.
L’Imserso tindrà l’esborrany d’una estratègia nacional per combatre l’aïllament involuntari en el primer trimestre del 2023 i el portarà al Consell de Ministres per a la seva aprovació per aquestes mateixes dates, avançava a aquest diari el departament que dirigeix Ione Belarra, que considera que es tracta d’un tema d’enorme calat i al qual cal donar prioritat. El Ministeri de Drets Socials explicava a aquest diari que l’estratègia nacional en la qual treballa és un dels objectius centrals que no ha pogut implementar-se fins ara a causa dels dos anys de pandèmia. «La voluntat de l’Executiu és ferma, per la qual cosa es complirà la seva aprovació dins de la legislatura, tal com es va comprometre», indiquen des de Drets Socials.
Les soledats no desitjades
Els objectius d’aquesta estratègia, en el compliment de la qual la Plataforma es compromet a col·laborar, haurien d’implicar conèixer millor quines són les soledats més freqüents i quin grau d’impacte tenen; realitzar campanyes de sensibilització a la població, a fi que s’involucri en la solució dels programes de soledat, i no estigmatitzi les persones que la senten, així com prevenir-la promovent espais intergeneracionals, i «atacant els greus problemes que solen acompanyar la soledat (pobresa, maltractaments, estigmatització de les persones que estan soles)».
També, aquesta entitat considera «imprescindible» crear programes específics d’acompanyament a persones soles; promoure el voluntariat o implicar empreses i institucions. La soledat no desitjada afecta greument les persones de més avançada edat, que són dependents o se senten allunyades de la seva xarxa familiar o d’amistats. Són els grups de més risc que, per a la Plataforma, han de ser una prioritat del treball de les administracions públiques.
Les persones de més avançada edat, que són dependents o se senten allunyades de la seva xarxa familiar o d’amistats, són les que més soles se senten.
La Plataforma considera que es tracta d’«un problema complex i difícil d’acabar amb ell del tot a curt termini», per la qual cosa el primer que cal fer és establir bé les prioritats a partir d’un millor coneixement de la soledat no desitjada i els principals grups en risc. En aquest sentit, apunta que el grup més majoritari són les persones de més avançada edat, que són dependents o se senten allunyades de la seva xarxa familiar o d’amistats.
Entre elles hi hauria, per exemple, les 461.000 persones més grans de 85 anys que viuen soles, segons dades de l’INE del 2018, de les quals 360.000 són dones, que són el 41% de tota la població de dones que supera aquesta edat. «El sentiment de soledat en tan gran nombre de persones és un indicador de la baixa qualitat de la nostra convivència, degut, potser, que ni les nostres autoritats ni cadascun de nosaltres estem sabent captar els canvis profunds que s’estan produint en la nostra societat», afirma el president de la Comissió de la Soledadt No Desitjada de la PMP, Lázaro González.
