Sis claus de la nova llei universitària

La Losu –que fa referència al fet que es treballa cap a un horitzó (llunyà) d’universitat gratuïta– entrarà en vigor en el primer semestre del 2023. No obstant, per a tot el que té a veure amb el professorat i la seva estabilitat laboral, l’aplicació de la norma s’ajornarà fins al curs 2025-26.

Serà llavors quan la temporalitat quedarà reduïda a un 8% (en lloc del 40% actual): docents visitants, distingits i substituts. Mentrestant, els professors associats (professionals amb experiència «rellevant» en l’assignatura que imparteixen) tindran contracte indefinit i baixaran de 180 hores lectives a 120.

L’accés a la carrera es farà amb la figura de l’ajudant doctor, que tindrà un contracte de sis anys (en lloc de cinc) com a pas previ a l’estabilització a través de les figures de titular d’universitat o permanent laboral.

El primer esborrany de la norma el va elaborar l’equip de l’exministre Manuel Castells i va comptar amb el desacord dels rectors, disconformes amb el fet que s’especifiquessin al detall les normes per aspirar a ser rector o rectora. També els estudiants van mostrar el seu rebuig perquè, segons la seva opinió, no millorava gens l’actual llei (Lou, 2001). Quan li van concedir la cartera de ministre, Joan Subirats va voler fer seu el text legislatiu, bastant continuista i menys reglamentari que l’esborrany de Castells. El text deixa ara en mans de les universitats –que tenen autonomia pròpia– l’establiment dels requisits que un professor haurà de tenir per aspirar al càrrec de rector, que durarà sis anys (no quatre, com fins ara) i no serà renovable. L’equip rector surt reforçat en el consell de Govern (un terç).

Per primera vegada, es reconeixerà el dret a l’aturada acadèmica per part dels estudiants (no es diu vaga perquè no són treballadors), una pràctica habitual entre els estudiants però que, curiosament, no està recollida als estatuts de moltes facultats. La representació dels estudiants en els òrgans de govern s’ha augmentat i blindat (la norma antiga no ho especificava. En el claustre ara serà del 25% com a mínim. En el consell de govern, un mínim d’un 10%, i en els consells de facultat i departament, un altre 25%. La llei oferirà formació (i microformació) als estudiants al llarg de la vida. Matricular-se en una facultat no només serà possible amb un títol acadèmic (batxillerat i selectivitat), sinó que també s’obre la porta a què professionals amb acreditada experiència en un camp laboral i amb nivell competència acreditada oficialment.

Tot i que el projecte inicial no ho recollia, el text sí que incorpora una esmena perquè els col·legis majors que segreguen per sexe no estiguin adscrits a una universitat pública. En el debat d’aquest matí, la portaveu del PP ha criticat aquest punt. Segons la seva opinió, es tracta de «demagògia» perquè són les universitats, ens autònoms, els que han de decidir quina escola s’adscriu i quina no. El canvi es deu al que va passar aquest any al col·legi major masculí Elías Ahuja de Madrid, on els estudiants cridaven: «Putes, sortiu del vostre cau, sou unes nimfòmanes. Us prometo que follareu totes en la ‘capea’».

En una recent entrevista amb EL PERIÓDICO, Subirats admetia que adscriure’s significa acceptar els valors de la universitat. «No podem mantenir la incongruència que els estatuts de les facultats parlin d’equitat i el col·legi major segregui», afegia el ministre.

En paraules del responsable d’Universitats, la Losu «no farà miracles» per lluitar contra contra la bretxa de gènere. Però oferirà eines per fer-ho, especialment quan les professores i investigadores fan una aturada professional per la maternitat. Les facultats tenen unitats de gènere, que estan unides en una xarxa. A més, el grup de treball de gènere i universitats es va reunint periòdicament.

Respecte al finançament, el text incorpora el compromís que l’1% del PIB es dediqui a l’ensenyament universitari. L’Estat es compromet a augmentar el finançament, mentre que les comunitats hauran de comprometre a destinar els fons rebuts a l’educació superior i no a una altra cosa. Hi haurà, no obstant, un calendari d’adaptació fins al 2030.