El TJUE condemna Espanya per la contaminació de Barcelona i Madrid

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat aquest dijous Espanya pels incompliments sistemàtics de Barcelona i Madrid de la directiva europea sobre qualitat de l’aire. Segons la cort europea, Espanya no ha vetllat perquè no se superessin «de manera sistemàtica i continuada» els valors límits anuals de diòxid de nitrogen (NO₂) a les zones de l’àrea de Barcelona i a Madrid i del 2010 al 2017 al Vallès-Baix Llobregat. El TJUE també considera que Espanya no ha vetllat perquè els plans de qualitat de l’aire estableixin mesures adequades perquè el període de superació dels valors límit fixats per al NO₂ sigui el més breu possible

L’únic punt en què Brussel·les desestima les al·legacions de la Comissió Europea és en allò referent a l’incompliment dels valors límits en el cas del Vallès el 2018, perquè segons el TJUE, les dades relatives a aquell any mostren que en aquesta zona no es va superar el valor límit anual de 40 μg/m3, de manera que la infracció sistemàtica i continuada de l’obligació de no depassar aquest límit havia deixat de produir-se a l’esmentada zona des del 2018.

Plans de qualitat de l’aire

El cas es remunta a l’any 2015, però no va ser fins al 25 de juliol de 2019 quan la Comissió Europea va anunciar la decisió de denunciar Espanya davant el TJUE, després de constatar el «sistemàtic incompliment» dels nivells de diòxid de nitrogen en tres nuclis urbans: l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès-Baix Llobregat i Madrid. Brussel·les va justificar la decisió en el fet que, segons les dades disponibles, es vulneraven les normes europees respecte als valors de NO₂, jurídicament vinculants des de l’1 de gener de 2010. Concretament, i segons els informes anuals comunicats a Brussel·les, entre els anys 2010 i 2018 s’haurien superat «de manera sistemàtica i continuada els valors límit» a les tres zones esmentades.

En el seu escrit al tribunal, la Comissió Europea recordava que la directiva europea estableix l’obligació dels estats membre d’adoptar plans de qualitat de l’aire en cas de superació dels valors límit, en els quals estableixin mesures adequades que garanteixin que el període de superació sigui el més breu possible. No obstant, Espanya «no ha previst en els plans de qualitat de l’aire», adoptats des de l’entrada en vigor de la normativa, «mesures adequades i suficients per garantir que el període de superació dels esmentats límits a les tres zones afectades fos el més breu possible».

Notícies relacionades

MAPA | Aquests són els principals focus de contaminació a Espanya

Els nonats pateixen més problemes de salut que els adults per la contaminació

L’Ajuntament de Barcelona ja s’esperava una sentència negativa, tot i que segons explicava aquest dimecres el regidor d’emergència climàtica i transició ecològica, Eloi Badia, la contaminació de l’aire a la capital catalana ha consolidat la tendència a la baixa i entre el 2015 i 2022 han disminuït un 31% els nivells de NO₂ a les estacions de trànsit segons les dades recollides i analitzades per l’ASPB.

Aconseguir un aire més net continua sent una de les prioritats de la Comissió Europea, que fa dos mesos va presentar una nova proposta per endurir la legislació i reduir en més d’un 75% en 10 anys el nombre de morts prematures atribuïbles al principal contaminant atmosfèric, les partícules fines (PM2,5), i la quantitat i gravetat de les malalties causades o agreujades per la contaminació atmosfèrica, com malalties respiratòries i cardiovasculars