Un conflicte a l’alça Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Veritats i mentides sobre la ‘llei trans’: claus per no perdre’s en la polèmica norma
La llei trans ha sigut durament atacada per un sector del feminisme i del PSOE, que considera que la norma «esborra» les dones i desdibuixa la discriminació que pateixen partint del seu sexe biològic. Tanmateix, la legislació inclou mesures per evitar que homes que transicionen a dones es beneficiïn de quotes o vegin reduïdes les seves penes per violència de gènere.
En contra de notícies falses àmpliament esteses, la llei, que té com a principal novetat que es permetrà fer el tràmit administratiu de canvi de sexe i nom al DNI i el registre civil sense aval mèdic ni tractament hormonal previ, no diu res sobre processos mèdics en adults ni menors, extrem que competeix a les autonomies. Ja ho regulen 15 comunitats. A continuació, exposem què diu la llei, en quins principis internacionals i nacionals se sustenta, i com afectarà les dones, els menors i l’àmbit de l’esport, tres dels aspectes que aixequen més polseguera.
Donat que les crítiques van sorgir molt abans que la legislació arribés al Consell de Ministres, el Govern ha inclòs dues disposicions per evitar que «la rectificació de la menció registral alteri el règim jurídic» que amb anterioritat al canvi fos aplicable a la persona en la violència de gènere. O sigui, que cap home acusat es podrà declarar dona per poder eludir la llei. Així mateix, l’interessat no podrà «ser beneficiari de les mesures d’acció positiva» a favor de les dones contemplades en la llei d’igualtat. Quant a les presons i el perill que homes que han fet la transició a dones agredeixin les internes, la llei no modifica el funcionament dels centres penitenciaris que des de fa anys es regeixen per una instrucció que permet que les persones trans ingressin en el mòdul corresponent a la seva identitat de gènere.
4. ¿En quina legislació es basa la llei?
L’Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar la transsexualitat com una malaltia el 2018 i l’ONU ha defensat que els països implantin mètodes «ràpids, transparents i accessibles» per reconèixer legalment el gènere autodeterminat de cada persona. Al seu torn, la Comissió Europea, en la seva estratègia LGTBI, ha apostat per implementar legislacions de reconeixement de gènere «basat en el principi d’autodeterminació, sense restriccions d’edat». Seguint aquestes directrius, fins ara 15 països han aprovat legislacions semblants a la ‘llei trans’ no sense controvèrsia, mentre que a Espanya 15 comunitats reconeixen l’autodeterminació de gènere per emetre documents com la targeta sanitària, sense haver trobat pel camí una gran oposició. Entre aquestes, Catalunya.
5. ¿Què diu la norma sobre els menors?
Permet el canvi de nom i sexe al DNI i el registre civil des dels 16 anys i requereix que els menors entre 14 i 16 presentin la sol·licitud «assistits pels seus representants legals». Entre els 12 i 14 es permet si és avalat per un jutge. El canvi de nom (no de sexe) es pot fer, acompanyat dels pares, a qualsevol edat. Tot i que els detractors de la llei afirmen que s’empeny els menors a hormonar-se i operar-se els genitals, la llei elimina precisament la necessitat de prendre hormones per canviar de sexe registral. Per tant, la norma no incentiva les operacions o els tractaments; al revés, elimina aquests requisits i si una persona o un menor es penedeix de la transició pot tornar a sol·licitar la modificació als sis mesos.
La llei no entra a partir de quina edat ni en quines circumstàncies poden començar els tractaments mèdics, que és una de les grans preocupacions que genera la norma. Aquest punt és competència de les comunitats autònomes. Ja ho regulen 15, com ara Catalunya.
6. ¿És veritat que hi ha un boom d’adolescents que demanen tractaments hormonals?
El cap de psiquiatria infantil de l’Hospital Gregorio Marañón i expresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria, Celso Arango, afirma que hi ha un «boom» d’adolescents que es declaren trans, atesa la progressiva normalització de la diversitat sexual entre els més joves. Tanmateix, l’agost del 2022, un estudi de l’Hospital de Massachusetts va desmentir, a través del seguiment de més de 100.000 adolescents, la teoria del «contagi social» en aquest àmbit. Segons aquesta investigació, només l’1,6% dels joves es considera trans o de gènere divers, un percentatge incongruent amb una suposada moda cap al canvi de sexe.
7. ¿Què diu la llei de les competicions esportives?
Una altra de les crítiques més freqüents cap a la ‘llei trans’ és que perjudicarà les dones en les competicions esportives. Tanmateix, la llei no modifica les normes en aquest àmbit i deixa en mans de les federacions els requisits per competir. En aquest sentit, 10 comunitats autònomes tenen lleis LGTBI que permeten que els esportistes es federin en funció del sexe sentit, tot i que en l’àmbit internacional hi ha varietat de criteris. Mentre la federació de rugbi prohibeix que competeixin persones de diferent sexe biològic, d’altres fan servir índexs de testosterona per autoritzar o denegar la participació de dones trans, que és on se centra la polèmica a causa del suposat avantatge que els dona haver nascut homes.
