La ‘manada’ de Castelldefels distorsionava les agressions: «Ella no volia fer de tot, però això no és violació»

Va ser una tasca laboriosa. «Cada vegada costa més vulnerar els sistemes de seguretat d’alguns telèfons i disposen de més gigues de memòria. Requereix molt temps», aclareix una font de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la policia catalana. L’informe, en el qual s’han recollit milers i milers de comentaris i gravacions d’àudio, ha resultat fonamental per a la jutge, que en la interlocutòria que va redactar per enviar els cinc sospitosos a la presó preventivament destaca alguns dels missatges i remarca que, globalment, confirmen la versió de les tres dones agredides pel grup. 

Els empresonats, les inicials dels quals són A.R.P.C., R.P.P., O.N.M., J.M.M.M. i D.A.C. i resideixen a Castelldefels (Baix Llobregat), tenen entre 30 i 40 anys. Els fets investigats van passar al pis d’un d’ells. En les seves declaracions, admeten el que qualifiquen de trobades sexuals consentides. Però les denúncies de les dones descriuen violacions. I els mateixos missatges que van intercanviar en el grup, segons la jutge, els donen la raó a elles. 

«Des de quan una tia és per a un»

Alguns dels missatges reproduïts per la jutge Boix són: «Des de quan una tia és per a un» o «La noia va molt borratxa, s’aproxima un trio». «Recordo que l’endemà va dir el D. [rialles]: ‘a la xavala aquesta l’hem destrossat, li hem donat al DNI’». Però el que més ha cridat l’atenció al doctor Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en la prevenció de violència, és aquest: «Una violació seria anar pel carrer, agafar una tia, lligar-la i això. Igual ella va dir que no volia fer de tot i ho vam fer. És diferent». 

Aquesta última frase encaixa sense fissures en el que els experts qualifiquen de «distorsió cognitiva», que sovint pateixen els «agressors sexuals», remarca Pueyo sobre com descriuen erròniament el que han fet realment amb la víctima. «El masclisme, o la cultura de la violació, permet als homes afirmar que ells han fet el que han fet però que elles van venir [al domicili dels fets] perquè van voler». 

Violència desenterrada

«Tot i que cap de les tres dones hagi requerit hospitalitzacions, són violacions greus», remarca Pueyo, que s’adona que la societat ha canviat «molt» en la manera de percebre aquests casos. «No fa tant aquestes dones podrien haver tornat a casa creient que havien d’acceptar el sofert com una ‘mala nit’. Ara, en canvi, es considera un delicte», recorda. 

Aquesta manera d’actuar «coordinada» del grup, que ha repetit l’ocorregut almenys amb tres dones diferents –i hi ha vídeos que podrien indicar que hi ha més víctimes–, ha passat «històricament», aclareix Pueyo. També abans de les aplicacions de cites es produïen situacions com la de la dona que, al sortir de la discoteca, se n’anava amb un home al domicili d’aquest però, a l’arribar, es trobava amb la resta dels seus amics, exemplifica. Aquests casos formaven part de la violència enterrada perquè ni la societat la perseguia adequadament ni les dones denunciaven al sentir-se «culpables» pel fet d’haver accedit a anar «voluntàriament» al domicili dels agressors. Però ara aflora.

Rere les pistes del ‘whatsapp’ 

En el cas de la ‘manada’ de Castelldefels, la primera denunciant, en lloc de quedar-se callada, va acudir als Mossos tenint clar que, tot i que ella s’havia citat amb un dels implicats i havia acudit al pis de Castelldefels sabent que hi hauria algú més, el que va passar aquella nit va ser una violació. I, també a diferència del que passava en el passat, la tasca de la Unitat de Investigació de la comissaria de Gavà i de la jutge Laia Boix ha sigut la de buscar proactivament si hi havia més víctimes del mateix grup.

Notícies relacionades

Les violacions a dones èbries s’han multiplicat aquest estiu a Catalunya

L’agressor sexual més comú a Catalunya és l’aventura d’una nit

La instrucció no es va limitar a la primera denúncia, sinó que va seguir les pistes que donava el grup de whatsapp i el buidatge dels telèfons mòbils, i així es va aconseguir arribar fins a dues dones més que havien patit el mateix però que havien decidit callar. Totes dues, després de ser localitzades, van acabar denunciant. En la seva interlocutòria, la jutge diu que no van denunciar després dels fets perquè la seva reacció va ser la d’«intentar bloquejar-los i no pensar en ells».

La investigació no està tancada perquè hi pot haver més dones a més de les tres denunciants.