Reggaeton i youtubers asfixien l’ús del català entre els adolescents

El fenomen el tenen ben auscultat els sociolingüistes. Les últimes xifres de l’ús del català entre els joves de Barcelona són demolidores. Només una tercera part dels adolescents diu utilitzar-lo de manera prioritària. Els experts consultats posen alguns ‘peròs’ a aquestes xifres perquè, quan la pregunta plantejada no és binària –«¿què parles amb preferència, català o castellà?–, afloren els grisos. I al cap i a la fi, els usos lingüístics no acostumen a ser duals. Tanmateix, el sociolingüista Natxo Sorolla, autor de ‘L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic’, sí té la percepció d’estar davant una cosa semblant a una «tempesta perfecta».

Salt al castellà

Vegem-ho. «Quan es parla de polítiques lingüístiques i d’ús del català, se sol oblidar la part demogràfica, i en les últimes dues dècades hi ha hagut un flux important de població que no sempre s’ha estabilitzat», afirma l’especialista. El model econòmic, que demanda mà d’obra barata, dificulta l’estabilització i l’arrelament de la migració. I després està, és clar, la segregació social, que fa que en molts entorns amb prou feines se senti –ni per descomptat s’utilitzi– el català fora de l’aula.

Tanmateix, els sociolingüistes també estan prenent el pols a un altre fenomen que en els cercles catalanoparlants –sobretot en les famílies– ja comencen a conèixer bé: adolescents i joves que, fins i tot parlant català a casa i a l’entorn, es passen al castellà perquè... els sembla que és una cosa així com una llengua de carrer, juvenil, contemporània i «neutra, no marcada», explica Marina Massaguer, filòloga, sociolingüista, experta en política lingüista i coautora de l’estudi ‘Català, youtubers i instagramers’.

La batalla digital   

Una de les grans batalles de les anomenades llengües minoritzades s’entaula a internet. En aquest inabastable món, les llengües hegemòniques es llegeixen com ‘les normals’, i les més minoritàries, com a artificials o imposades, «quan no tenen de part seva la maquinària econòmica i global», apunta Sorolla. En aquest estudi del català a les xarxes socials, ja s’apuntava que una part dels joves, tant públic com creadors de contingut, identifiquen aquest idioma amb «una llengua molt polititzada» que, a més, també acostuma a comportar, pel simple ús, una dosi gens menyspreable d’insults.

En altres investigacions –afegeix l’especialista– també s’ha detectat que entre el jovent sovint es relaciona parlar català amb ser «bon noi» i amb un «oci massa normatiu». Segons la filòloga, també s’escampa la idea que el català no casa gaire bé, «per falta de referents», amb la disrupció juvenil, amb el «‘bad boy’, amb el noi dolent».

Noves oportunitats

Notícies relacionades

El català a l’escola: anar fent amb permís Netflix

Un 62% d’adolescents catalans consumeixen televisió només en castellà

«Amb 12, 13 o 14 anys també pots relacionar el català amb la família, l’escola, amb el món infantil, i pensar que parlar com els teus referents et pot donar capital i identitat social», afegeix Massaguer. La filòloga Mireia Galindo, professora de la Universitat de Barcelona, també creu que al català li falta «coloquialitzar-se» per obrir-se pas entre els joves. «Sovint la veuen una llengua acadèmica, de persones grans, de la burgesia i dels autòctons».

Tanmateix, com la resta de col·legues, Galindo considera que internet i les xarxes socials poden convertir-se en un fabulós espai d’ús i socialització del català, si s’aconsegueix crear un ecosistema atractiu i rendible, i els creadors de contingut entenen que potser el mercat en castellà –ingent, tenint en compte les audiències que aporta Amèrica Llatina– ja està saturat i que, en canvi, encara hi ha molt camí per recórrer en llengua catalana. «A més d’enfortir les polítiques lingüístiques i fer que el català torni a ser necessari en els treballs i el dia a dia, també urgeix que a internet es trenqui el cercle de la minorització –afirma Massaguer–. Al cap i a la fi, hi ha demanda i mercat».