Educació i televisió

Com el sexe de les sèries condiciona (per mal) el despertar sexual dels adolescents

Els clixés, mites i estereotips utilitzats en la ficció poden generar frustració en els joves
Els orgasmes simultanis o l’absència de preservatius i preliminars no ajuden a tenir relacions segures i agradables

A l’últim capítol de la segona temporada de l’exitosa sèrie ‘White Lotus’, recentment estrenada a HBO, diferents personatges mantenen, durant la seva estada a Sicília, relacions sexuals mentre el volcà Etna entra en erupció. Foc i passió. Un clixé habitual en el cine, i més després de la implantació de les plataformes, en les quals el sexe és més explícit i abundant que mai. Tanmateix, l’augment d’escenes íntimes també reforça uns estereotips que poden portar a la frustració, sobretot entre adolescents en ple despertar sexual.

Els especialistes destaquen sèries com ara ‘Masters of Sex’, ‘Big Mouth’ i ’Sex Education’, amb escenes allunyades dels falsos tòpics, mentre d’altres com ara ’Élite’ i ‘Euphoria’ s’endinsen en una sexualitat cinematogràfica que dista molt de la realitat. I hi ha consens en el fet que això últim és el que abunda a la petita i gran pantalla.

¿I pot crear problemes en els joves quan després veuen que no es compleixen aquestes expectatives? «Sí rotund. És clar que els frustra. Si ningú s’ho explica, es munten les seves pròpies fantasies al cap. Ens va passar a nosaltres amb la nostra generació amb les princeses Disney i l’estereotip de príncep blau», assenyala Nayara Mira, psicòloga i sexòloga. «Els joves volen saber. Volen explorar i tenen curiositat per la sexualitat», afegeix.

Molta passió, poc condó

El problema amb aquesta curiositat sorgeix quan es troben amb personatges de ficció que, fruit de la passió, s’entreguen al sexe amb una rapidesa inaudita. «A través del cine es generen estereotips sobre com han de ser les relacions sexuals. Allò de ’si t’enxampo no et deixo viu’ n’és un i afecta a com s’entén el desig sexual, com una cosa que ha de sorgir de manera espontània i apassionant.

Pot ser així en un determinat moment de la relació, però no sempre. Si esperem que el desig aparegui per si sol, és possible que no ho faci. A partir d’aquí es poden generar frustracions i insatisfaccions», apunta Arola Poch, psicòloga i sexòloga experta en educació sexual per a joves, a més d’autora del llibre ‘Las cosas claras. Conócete, cuídate, exprésate y disfruta’ (Plataforma editorial, 2019).

Un altre clixé habitual en la ficció és la falta de condons, mentre que a les consultes dels especialistes sempre es posa èmfasi en la importància de la prevenció. «És difícil trobar escenes en les quals aparegui l’ús de preservatius. En aquest sentit, ‘Pretty Woman’ va fer una bona escena en el seu moment», recorda Poch, amb referència a quan Vivian Ward, la prostituta que interpretava Julia Roberts, li mostra a Edward Lewis –l’home de negocis interpretat per Richard Gere– una sèrie de condons de colors per escollir.

’Pretty Woman’ va ser un gran èxit de taquilla, tot i que la majoria dels que van veure la pel·lícula desconeixen que Roberts va tractar amb prostitutes de Hollywood Boulevard. Va ser així com va preparar el personatge, informant-se amb el món real, no només amb el creat pels guionistes. «Actualment, es veuen una mica més de condons en sèries i pel·lícules, però en general hi tenen poca presència. Que n’apareguessin més ajudaria a oferir més sensació de normalitat a l’ús del preservatiu», afirma Poch.

No és real

I el mateix que passa amb els condons passa amb els preliminars que –una concessió al ritme del film– brillen per la seva absència. El cas invers es dona amb els orgasmes simultanis. Mentre que en la vida real és més que difícil, les parelles que arriben al clímax de manera sincronitzada abunden a la petita i gran pantalla.

«Quan una escena de sexe ha de ser rodada, deixa de ser real. És una història narrada. La màgia del cine és provocar emocions i és meravellós. Però les persones que veuen aquesta projecció han de ser conscients que estan veient una ficció. No és real. Igual com no és real una persecució a tota velocitat amb milers de cotxes explotant al voltant i que el protagonista surti il·lès de tota aquesta catàstrofe», destaca Mira. «L'aspecte preocupant és que l’espectador es cregui que arribar a l’orgasme simultani o no tenir condons en les escenes de sexe és la realitat, el moviment correcte.» Per això, aquesta experta recalca la importància de l’educació sexual «perquè els joves tinguin criteri i sàpiguen discernir la realitat i la imaginació».

Empatia i respecte

Els mites i falsedats del sexe en la ficció audiovisual no acaben aquí. «La idea que una relació sexual comença amb una erecció i acaba amb l’ejaculació masculina encara està bastant estesa. Tant en joves com en no tan joves. Aquesta idea s’hauria de desmuntar perquè la informació sobre com s’ha d’estimular una parella sí que poden tenir-la (si tenen interès a buscar-la), ja que internet és una font d’informació important per a aquestes edats. Ara bé, encara hi ha un desconeixement sobre la sexualitat femenina», afirma Poch. I això, unit als falsos mites encoratjats pel cine, pot provocar moltes frustracions.

Notícies relacionades

No obstant, els experts prefereixen treure ferro a l’assumpte. «Al cap i a la fi, el cine no té una funció educativa. Tot i que tingui influència, és ficció, té els seus ritmes, els seus codis. Una representació més realista traslladaria també una visió més realista de les relacions sexuals, però hem de donar-li el pes i la responsabilitat que correspon. L’educació sexual que ajudi a crear ‘bons amants’ ha de venir per altres vies. I amb ‘bons amants’ no penso en tècniques, durades o postures, sinó en empatia, comunicació, respecte, cura, responsabilitat,» explica Poch.

«El problema –afegeix Mira– no són les pel·lícules ni les sèries. Qui escriu una història i l’explica en pel·lícula, sèrie o llibres no té cap problema. El que volen els productors, els actors i totes les persones implicades és guanyar diners i viure d’allò que els agrada. El problema és que en aquesta societat no hi ha una educació sexual integrada a les aules on es pugui visibilitzar tot allò que siguin mites i creences».