Un institut d’alta complexitat i una escola d’elit, dos mons paret amb paret a Esplugues

La realitat dels alumnes del Joanot Martorell –el que va ser el primer institut públic mixt de Barcelona, creat el 1970, encara en franquisme, però on es respirava llibertat, i pioner en la implementació del BUP i el COU– és molt diferent de la dels alumnes del Garbí Pere Vergés. Els primers venen sobretot d’Esplugues i de l’Hospitalet, dels barris pròxims, fills de famílies de classes populars. Molts dels segons, en canvi, procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic alt o molt alt, venen expressament de Barcelona o d’altres localitats buscant l’exclusivitat del centre. Fora d’aquests espais és difícil que aquests joves coincideixin a causa de les seves allunyades procedències, no només geogràfiques. A l’escola, en canvi, contra tot pronòstic, sí que fan activitats conjuntes com bons veïns que són. Activitats entre iguals, malgrat tot.

«Tenim diversos projectes en els quals els alumnes es barregen, i és un fetenriquidor per a tothom», explica Laura Roig, entregada directora del Joanot Martorell, qui insisteix a recordar –«per una qüestió de justícia»– que la llavor d’aquesta estreta col·laboració la va sembrar Jordi Carmona, exdirector del Garbí, qu «va trucar a la seva porta moltes vegades amb ganes de treballar junts». Un dels projectes que comparteixen és un tastet d’oficis. Alumnes del Joanot Martorell amb ganes de ser professors van una tarda a una aula d’I-3 del Garbí a fer d’ajudants i veure si són bons en un altre entorn. 

Coneixements creuats

Organitzen també una jornada de robòtica, en què els alumnes del Joanot ensenyen als del Garbí els seus projectes, i també a la inversa. Robòtica és una de les moltes extraescolars que ofereix el Joanot Martorell en la seva obsessió per ser «generadors d’oportunitats». Extraescolars en què els seus alumnes poden des d’aprendre robòtica fins a preparar-se per al First Certificate de manera gratuïta (molts dels alumnes del Joanot no podrien pagar-se una acadèmia). Activitats que faciliten l’accés a altres coneixements, mentrestant, a més, les famílies i el centre eviten que els xavals estiguin pel carrer totes les tardes. 

Roig explica la llista d’activitats conjuntes amb el Garbí amb naturalitat i generositat, i recalcant que són «una col·laboració més, que agraeixen moltíssim», com les moltes que fan amb l’entorn, seguint un mateix objectiu: no tallar les ales als alumnes. Oferir-los tot el que poden, fins i tot més. Un altre exemple de col·laboració amb el Garbí és el Dia de la Jornada Esportiva del Joanot, arrelada tradició al centre; dia en què tots els alumnes i professors es posen les vambes i practiquen tot tipus d’esports i en què els veïns els obren les seves flamants instal·lacions esportives.

Però el superpoliesportiu del Garbí no és l’únic espai que col·labora amb el Joanot. En aquesta mateixa línia de treball en xarxa, l’institut té un acord amb l’Escola Catalana de l’Esport, literalment al davant, a l’altra vorera del carrer de Sant Mateu, per oferir un demanat batxillerat combinat amb un cicle formatiu de grau mitjà. «Va néixer d’una conversa informal de dinar entre professionals de tots dos centres. Tenim un perfil d’alumnat que necessita començar a treballar aviat, i el cicle esportiu els permetia accedir al món laboral sense renunciar al batxillerat. I a més, fan les pràctiques a les instal·lacions de l’Escola Catalana de l’Esport, que són espectaculars», relata Roig. El Joanot Martorell és un dels pocs –nou en total– instituts de Catalunya que ofereix aquesta possibilitat. De nou pioners.

Laura Bonilla, integradora social del Joanot Martorell, és una altra de les treballadores d’aquest institut públic que es deixa la pell perquè els seus alumnes, tots, «treguin el màxim profit d’ells mateixos». La màxima del centre és que cal estar molt pendents dels que tenen dificultats –perquè ningú es quedi enrere–, però també dels més acadèmics, perquè arribin com més lluny i amunt puguin.

Amb aquesta lògica dissenyen també les extraescolars, i la seva programació la van dissenyar després de la treballada radiografia dels gustos i necessitats que Bonilla va fer alumne per alumne. Una de les que té més d’èxit, gratuïta, com les del First i el Delf (el títol oficial de francès), és la de teatre en anglès. Èxit dins, per l’excel·lent acollida dels alumnes, i fora. Cada any participen i arriben a la final del concurs de teatre en anglès que promou el Trinity College London, i competeixen, una altra vegada d’igual a igual, amb centres concertats i privats.

APS a l’aula d’acollida

Notícies relacionades

La Fundació Bofill proposa un finançament que prioritzi les escoles amb més complexitat

Famílies i sindicats carreguen contra la «il·legalitat» de les quotes escolars

I aquestes mateixes ganes de barrejar-se i d’aprendre de tot, entre tots, es nota també en els diferents projectes d’aprenentatge–servei, com el de conversa en català i castellà a l’aula d’acollida de l’institut. «Entre iguals és més fàcil la comunicació», destaca, orgullosa, dels seus xavals Bonilla.

La llista de projectes que porten a terme és interminable: Roig i Bonilla parlen de tots amb les mateixes ganes i passió. Tant expliquen el seu programa de diversificació curricular, Projecte Èxit, per als nois amb més dificultats com la seva participació en el Projecte Beques Joves Talents de la CONFAVC; destinat a fomentar l’accés a carreres universitàries «centrades en els àmbits de transformació digital, sostenible, social i innovadora» en nois i noies amb un expedient acadèmic brillant en secundària però amb dificultats en el seu context econòmic o familiar.