Les vides truncades en el tràgic accident de l’autobús de Pontevedra

Quatre de les víctimes mortals de l’accident de la nit d’aquest dissabte d’un bus a Pedre (Cerdedo-Cotobade) són de la comarca de Deza: Cruz Castro Eiras, jubilada després d’anys com a empleada d’una pastisseria, i el seu fill Jaime Val Castro, naturals de Brántega (Agolada), tot i que establerts a Lalín; la professora d’institut Guadalupe Díaz González, també resident a Lalín; i la ramadera jubilada María Mercedes Castro Blanco, de Carmoega (Agolada).

A més, també van perdre la vida Eneas Valverde Ruibal, el més jove, natural de Nigrán i que es trobava a Lugo estudiant, Edith Luz Luya Quispe, una dona peruana resident a Soutomaior i una dona de Vigo d’uns 50 anys i encara sense identificar. Les víctimes mortals tenien entre 21 i 70 anys.

Una ramadera jubilada encara de dol per la seva mare

María Mercedes Castro Blanco tenia 58 anys d’edat i era veïna de Santo André, a la parròquia agoladesa de Carmoega. Hauria pujat a l’autocar a Lalín, on havia deixat estacionat el seu cotxe, ja que no li agradava conduir perquè deia que ho feia malament, segons relatava ahir una parenta seva. Es desplaçava a la ciutat de Pontevedra per passar aquestes festes nadalenques amb la seva germana. A la ciutat del Lérez també resideixen la seva filla, Iria Méndez Castro, higienista dental, casada i amb dos fills.

La germana de Mercedes, al veure que trigava a arribar, va contactar amb la seva filla entorn de la mitjanit. Aquesta llavors va trucar el seu germà, Darío –l’altre fill de la víctima, amb qui residia la finada a la seva casa de Carmoega–, i van començar unes indagacions que els van portar a assabentar-se per internet de l’accident a l’N-541. Va contactar amb el seu pare, Rafael Méndez –regidor del PP d’Agolada– per anar junts fins a Pedre, on poc després identificaven la seva mare i exdona, respectivament, segon dels cadàvers rescatats. Mercedes Castro, ramadera jubilada, havia perdut la seva mare, de 96 anys, mesos enrere, després de precipitar-se per una finestra. El funeral i posterior enterrament seran avui dilluns a les 16.00 hores, a l’església de Carmoega.

Una gran treballadora criada en una taverna

María Cruz Castro Eiras gaudia d’una merescuda jubilació després de molts anys de feina tant a Madrid com a Marín i a Lalín, localitat en la qual finalment es va establir junt amb el menor dels seus tres fills, el Jaime, també mort a l’accident

La dona, de 73 anys, era oriünda d’una altra parròquia d’Agolada, Brántega, on la seva família regentava la coneguda taverna Casa Jaime. El seu pare va tenir un final tràgic, ja que va morir en mans del seu gendre i exmarit de Cruz, per la qual cosa va ser a la presó. Separada del seu marit, ella va refer la seva vida a Lalín, on va treballar en una conegudíssima pastisseria i a la casa familiar de qui fos conselleiro Xosé Cuiña Crespo. De fet, el seu fill i actual regidor a Lalín, Rafael Cuiña Aparicio, mostrava el seu «tremend disgust» després de conèixer la notícia d’algú que «em va aguantar molt de jove». Mantenien una excel·lent relació i el mateix dissabte havien coincidit en un bar de Lalín, aprofitant per felicitar-se les festes.

Precisament, una amiga de la finada compartia ahir en xarxes socials el seu afecte: «Qui ens havia de dir que era el nostre últim vermut juntes. Et trobaré molt a faltar. Gràcies per tots els moments compartits. Us en vau voler anar els dos junts, tu i el Jaime. Que la terra us sigui lleu».

Unit a la seva mare fins a l’últim moment

Jaime Val Castro, una altra de les víctimes mortals del succés de Pedre, acompanyava la seva mare a Pontevedra per passar les festes amb els seus altres dos germans. Era el menor dels tres i rondava els quaranta anys d’edat. S’havia mudat amb la seva mare sent molt nen a Lalín, on residien al carrer B. No obstant, sempre va mantenir la relació amb els seus amics de la infància de Brántega (Agolada), on es desplaçava en ocasions puntuals també per visitar la seva àvia, nonagenària.

El seu gran suport va ser sempre la seva mare, segons expliquen pròxims a la família, tant és així que ahir molts no deixaven de comentar que fins i tot en la mort van estar junts. També havia sigut un nen molt protegit pels seus avis, no en va portava el nom del fundador de la coneguda casa de menjars de Brántega. Precisament, a la parròquia sempre s’ha comentat que el tràgic final del seu avi a mans del seu propi pare, ja llavors separat de la seva mare, va causar un gran impacte al Jaime. Durant la seva joventut va tenir problemes relacionats amb addiccions i va arribar a estar en alguns centres de desintoxicació, tal com confirmen familiars i veïns, si bé en els últims anys s’havia rehabilitat i portava una vida «tranquil·la i discreta». 

Professora d’institut i mare de dos nens

«Estimada Guada, hem de quedar-nos amb la teva llum i amb el teu somriure. Allà on vagis que et cuidin molt. Gràcies per tot el bo que ens deixes i per tot el que ens vas estimar». Amb aquest emotiu missatge s’acomiadava ahir l’IES Laxeiro de Lalín de la que fos professora de Llengua Espanyola i Literatura en cursos anteriors. Ara, Guadalupe Díaz González, de 44 anys, estava destinada en l’IES núm. 1 d’O Carballiño (Ourense), però continuava mantenint una estreta relació amb molts excompanys de feina a Lalín, on també havia realitzat substitucions a l’altre institut, el Ramón M. Aller Ulloa.

Natural de Lugo, estava separada i vivia a Lalín amb els seus dos fills de 8 i 5 anys d’edat. Va pujar a l’autocar a l’estació de Lalín per anar a passar el Nadal amb la seva mare, que resideix a Pontevedra. La notícia de la mort de Guada –com l’anomenaven els seus amics– va transcendir a primera hora de la tarda d’ahir i va causar un profund impacte entre els qui van ser els seus companys i també els seus alumnes, ja que era una persona «molt estimada per tots», comenten. Les seves restes mortals es vetllen al tanatori San Marcos de Pontevedra.

Una cuidadora del Perú que anava a nacionalitzar-se

El tràgic accident al riu Lérez va segar la vida d’Edith Luz Luya Quispe, una dona peruana que residia a Arcade (Soutomaior) i cuidava una persona gran a Cerdedo-Cotobade, pel que va ser l’última persona en pujar a l’autobús que minuts després es va precipitar. Nascuda fa 49 anys a Lima, Edith Luz portava més de tres anys a Espanya i segons van comentar fonts de la comunitat peruana, tenia previst sol·licitar ben aviat la nacionalitat espanyola.

Sense llaços familiars a Galícia, van ser dues amigues de la víctima les que es van personar en els jutjats de Pontevedra per confirmar la seva identitat i fer-se càrrec del cos dipositat a l’Hospital Provincial. Tanmateix es necessita una autorització expressa de la família, per a la qual cosa es realitzen gestions amb l’Ambaixada del Perú, a través del seu consolat a Barcelona. El cònsol va assumir la tasca de comunicar la trista pèrdua a la família d’Edith Luz al país sud-americà –la seva mare i germans a Lima, ella no tenia fills– i a partir d’allà s’organitzarà el procés de repatriació de les restes mortals. La mort d’aquesta dona que es dedicava a cuidar persones grans va consternar la nombrosa comunitat peruana de Vigo i la seva comarca. A Soutomaior, on residia, es van succeir ahir les mostres de condolença pel succés. 

Un estudiant de 21 anys amb futur en la boxa

Tan sols tenia 21 anys la víctima més jove de la tragèdia i era el menor de quatre germans d’una família molt coneguda a Nigrán i a tota la comarca del Val Miñor al regentar diversos establiments de joieria i rellotgeria. Eneas Valverde Ruibal havia començat aquest any a cursar un cicle superior d’hostaleria i turisme a Lugo i tornava a casa per sopar amb els seus la nit de Nadal.

La seva mort va causar una gran commoció no només entre els seus parents, amics i veïns, sinó en la família de la boxa a Vigo, esport pel qual sentia veritable passió i en el qual «tenia una gran projecció», segons destacava ahir el seu entrenador en el club Flow Combat, Javier Fernández, abatut per la pèrdua del seu alumne «més rialler amb diferència». «Tenia un gran cor, era la típica persona que sense conèixer-la sabies que era noble i pura», indicava l’home amb el qual es preparava des de fa cinc anys i amb el qual va aconseguir classificar-se per al Campionat d’Espanya Junior i va aconseguir la medalla de plata en el gallec en categoria jove 60 kg. Havia debutat recentment en neoprofessional davant grans figures i des que havia marxat a Lugo s’havia centrat més en els estudis, tot i que continuava entrenant-se a cavall de la capital de Lugo i Vigo.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El Concello de Nigrán va decretar ahir tres dies de dol oficial.

Una veïna de Vigo de 50 anys

L’última víctima mortal de l’accident de la qual s’ha tingut notícia ha sigut trobada aquest dilluns 26 al matí pels serveis d’emergència al riu Lérez. Es tractaria d’una dona encara sense identificar i d’uns 50 anys, parella d’un reclús del Centre Penitenciari de Monterroso (Lugo), a qui havia visitat la vigília de Nadal, i amiga d’un dels dos únics supervivents de l’accident, María del Rosario González Rocha, de 56 anys d’edat.