Més del 80% de les ciutats catalanes no tindran a punt la zona de baixes emissions l’1 de gener

La norma, per molt estatal que sigui, ha de passar primer pel filtre municipal. Les ciutats han d’adaptar les ZBE en les seves ordenances i és en aquest tràmit que poden establir moratòries i exempcions com les que va introduir Barcelona per a les furgonetes, els vehicles de servei i el transport públic. El retard generalitzat s’explica, a més, per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que al març va anul·lar la ZBE de Barcelona, que continua vigent perquè l’ajuntament va presentar un recurs. Se suposa que la nova llei estatal blinda les futures zones de baixes emissions, però aquesta sentència va fer que molts consistoris congelessin el projecte.

Eleccions a la vista

Tarragona, per exemple, es planteja començar a fer canvis, però en cap cas sancionarà d’entrada i el canvi de cotxe serà, per ara, voluntari. La idea és que tot estigui desplegat –càmeres i marc sancionador inclòs– a partir del 2025, tot i que l’any que ve ja es preveuen restriccions en el nucli històric. Segons càlculs municipals, el 34% dels vehicles matriculats a Tarragona no disposen de distintiu de la DGT, i en plena crisi energètica, i a les portes d’unes eleccions locals, empastifar els hàbits vinculats a la mobilitat, el que sigui, és un risc que no molts alcaldes estan disposats a assumir. Pot agradar que un alcalde lluiti contra la crisi climàtica. Però pot ser que molesti una mica quan afecta l’economia domèstica.

Les altres capitals de província també tenen els deures a mitges. Girona va presentar a l’abril la seva ZBE, limitada al Barri Vell, la Devesa-Güell i les zones nord de Sant Narcís i l’Eixample. L’alcaldessa Marta Marenas va concretar a l’agost que el control es faria amb càmeres i va avançar que les restriccions serien «toves». «La nostra qualitat de l’aire és bona, així que podem començar de manera tranquil·la, sense necessitat d’imposar multes brutals», va explicar. Va aportar, a més, un argument que es repeteix en molts altres municipis, el de la conveniència de la mesura en un entorn tan dependent de segons quins sectors: «Un 15% del nostre PIB prové del comerç i l’hostaleria, i hi ha molta gent que ve de fora. Segons com, estaríem afectant l’economia directament, i no ho volem fer». ¿Data d’implantació? No n’hi ha, per ara.

Tot continua igual

A Lleida saben que arribaran tard. El govern municipal admetia al setembre que la cosa no estarà en marxa aquest diumenge, entre altres coses, perquè queda molt per desenvolupar i estan pendents d’ajudes demanades a Europa. «A partir del gener la vida seguirà exactament igual», va concretar el primer tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Toni Postius. A la web municipal s’informa que el projecte, que inclou càmeres en 10 punts de la ciutat, estarà a punt el 2024.

Sabadell té clar que començarà a regular el centre, però hi ha més dubtes sobre el calendari. De fet, de moment no hi ha cap data concreta per començar amb les restriccions. Quant a la regulació, la idea és seguir les directrius que es marquin des de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, ens constituït l’octubre del 2021 en què també estan integrades ciutats amb ZBE a la vista: Mataró, Granollers, Mollet, Rubí, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Segons assenyalen fonts d’aquesta entitat supramunicipal, es va reclamar una moratòria del decret perquè hi hagués temps fins al 2025. Sense sort. Vilanova, per exemple, va aprovar en el ple del 19 de desembre seguir la proposta que marqui l’associació. Terrassa va fer el mateix en el plenari celebrat el 22 de desembre, en què es tenia en compte el decret municipal relatiu a l’«establiment de la zona de baixes emissions el 2023», sense concretar.

La Generalitat tampoc els ha sigut de gran ajuda. Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural assenyalen que al tractar-se d’una normativa estatal, el Govern «no està fent un seguiment sobre el desplegament d’aquestes zones de baixes emissions». Les que sí que es controlaran són les pactades en la cimera catalana del clima celebrada el març passat, en què la Generalitat va anunciar que el 2025, tots els municipis de més de 20.000 habitants (un total de 67) tindrien una ZBE.

Uns quants exemples més. Mataró té agendades una sèrie d’accions urbanístiques prèvies a la instal·lació de la zona de baixes emissions. Es tracta de millores de la mobilitat a determinats àmbits, com el polígon industrial i d’oci del pla d’en Boet, la reurbanització del camí Ral, la creació de camins escolars o una nova rotonda a l’N-II. Aquesta última actuació s’acaba l’octubre del 2023, o aquesta és la previsió, així que sembla que la capital del Maresme ho té complicat per tenir alguna cosa concreta al llarg de l’any que ve. El que sí que està clar és que, igual que Sabadell, es començarà pel centre històric, una constant que es repeteix a totes les metròpolis de l’arc metropolità.

Sanció de 200 euros

A Badalona sí que hi ha una mica més de concreció. El ple del novembre va aprovar la nova ordenança per complir la llei (restriccions de dilluns a divendres entre les 7 i les 20 hores), però no està previst que la ZBE estigui a ple rendiment, com a mínim, fins a l’1 de gener del 2024, quan es començaran a imposar sancions de 200 euros, amb un recàrrec del 30% per als reincidents. A partir de l’1 de juliol d’aquest any també seran multades les furgonetes, els camions i els autobusos. El control de vehicles es farà automàticament mitjançant un sistema de lectura de matrícula, pendent d’instal·lar, amb càmeres fixes distribuïdes per les zones limítrofes i l’entrada a la B-20.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Castelldefels també té part de la feina feta. La zona ja està delimitada (barri del Centre, gran part de la Muntanyeta i una part del Castell-Poble Vell) i l’ajuntament ha informat que tot hauria d’estar a punt, perquè ja estan licitats els concursos públics per fer-ho possible, el 31 de desembre del 2023, com a molt tard. Castelledefels, i també el Prat de Llobregat, ha sol·licitat fons europeus per desenvolupar les ZBE, una mostra més de fins a quin punt les coses estan preparades de cara a l’1 de gener.

Barcelona, l’Hospitalet, Sant Cugat i Cornellà. Els altres 19 municipis catalans amb més de 50.000 habitants (el 82,6%) que haurien de tenir la ZBE a punt d’aquí quatre dies continuen lluitant per adequar els seus barris, limitar les zones, establir exempcions, marcar sancions, demanar finançament, crear alternatives de transport públic, instal·lar aparcaments dissuasius... S’ha d’afegir als citats fins ara, els municipis de Cerdanyola, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Sant Boi, Manresa i Viladecans. Per sort per ells, la llei estatal no imposa sancions en cas d’incompliment. Per desgràcia per ells, la crisi climàtica no fa pinta de remetre.