Més enllà del cas Waka: la violència sexual digital s’acarnissa amb les menors

A hores d’ara, el cas Waka ja és de sobres conegut. El divendres 23, a la polèmica discoteca de Sant Quirze del Vallès, que permet l’entrada a menors de 16 i 17 anys, una adolescent va practicar sexe oral amb un altre noi, major d’edat. La família de la menor denuncia que l’acte fos en realitat una «agressió sexual» perquè la noia ha explicat que, després d’ingerir una beguda, no era conscient del que feia i que no recorda res de l’episodi. El noi, per la seva banda, també ha interposat una denúncia per difusió de contingut sexual, ja que algú va gravar l’escena –ningú, ni els acompanyants ni la discoteca van actuar al respecte– i s’ha viralitzat a les xarxes. Els Mossos investiguen la presumpta agressió, així com la gravació i la difusió del vídeo sexual.

«És alarmant el perniciós judici social que hi ha hagut contra la noia, perquè és en ella en qui s’ha posat la diana, no en ell», prossegueix Alfageme, que assenyala que la gent té molt interioritzada la violència sexual en què hi ha violència física, però no aquestes altres violències, que no fan més que revictimitzar les víctimes.

Aquella nit al Waka, prossegueix l’especialista, va fallar tot i ens ha deixat en evidència com a societat. «Cap responsable de la discoteca, tot i saber que hi havia menors, va fer res al veure que allò estava passant allà al mig, i les persones majors d’edat presents no hi van fer res. És més, algú ho va gravar i ho va difondre, de manera que el mal s’amplifica cap a la noia», afirma Alfageme en al·lusió a la cadena d’errors que va acabar amb la difusió del vídeo i que «tindrà un impacte traumàtic gravíssim» en la menor.

La psicòloga, a més, assenyala una altra qüestió rellevant: «El sistema és pervers: d’una banda et diu que no pots ensenyar un mugró a Instagram, però per l’altra deixa circular lliurement vídeos com el de Waka». 

¿Què hi podem fer?

¿Qui protegeix llavors les menors davant el sèxting [difusió de contingut sexual sense consentiment]? En l’àmbit legal, el Codi Penal ja l’inclou com a delicte, així que, segons Paula Narbona, advocada especialista en violències contra la dona del despatx Carla Vall Advocades, el focus s’ha de posar en la prevenció. «No sempre és fàcil vincular els perfils d’usuaris a persones –apunta la lletrada–. Encara que les plataformes tanquin comptes, automàticament se n’obren d’altres i no hi ha llei que pugui evitar tota aquesta sèrie de canvis tecnològics i socials». «Una bona prevenció passa per una formació sexual i afectiva a l’escola, des de ben petits», assegura l’advocada.

«Necessitem incloure l’educació sexual com una assignatura des de l’inici de l’escolarització. És urgent acabar amb els tabús relacionats amb el sexe, perquè només a través de l’educació aconseguirem normalitzar la sexualitat, i això no només implica unes relacions més sanes i lliures, sinó també que les menors se sentin lliures per parlar d’això –afegeix. Si el sexe és tabú, si no se’n pot parlar i no se’n parla, no ens explicaran que algú les assetja per les xarxes, que rep imatges o que els hi demanen». 

En aquesta mateixa línia, l’advocada especialista en violències contra la dona insisteix que necessitem que les nenes creixin «sabent què està bé i què no, que els límits els posa cada una, que el sexe és, per sobre de tot, respecte, i que si alguna cosa no ha anat com esperaven poden parlar amb nosaltres, els adults, perquè les podem ajudar». «Si tractem el sexe com una cosa prohibida, les estem deixant soles i sense eines», resumeix.

Responsabilitat de les plataformes

Sobre la impunitat que sembla que tenen les grans plataformes, Narbona afirma que «les noves tecnologies van molt més ràpid que el dret, que va sempre a cavall». «És important demanar a aquestes grans companyies que comptin amb protocols d’actuació de cara a aquests casos i que es cancel·lin tots els comptes que se n’hagin fet ressò i es millori la revisió de continguts», considera.

A més de l’educació, que totes les expertes consideren primordial, hi ha també consens en la urgència dels protocols. «Protocols en relació amb les violències sexuals, amb les violències masclistes en tots els sectors, tant públics com privats. Protocols ben fets. No serveixen els protocols genèrics que un dia penges a la web o reparteixes sense més entre els teus treballadors, i aquests són els protocols que tenim en molts llocs», prossegueix.

L’especialista en violències masclistes també apunta que les menors han de saber que els CAP tenen serveis específics per a l’adolescència on poden acudir sense acompanyament de cap adult i on les atendran i orientaran, on se’ls practicaran les proves necessàries i es receptarà la medicació preventiva si és necessària.

Les dades

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’‘Informe sobre els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual a Espanya 2020’, elaborat pel Ministeri de l’Interior amb dades facilitades per les forces de seguretat estatals i autonòmiques i fet públic el novembre del 2021, assenyalava que el 80% de les víctimes de ciberdelictes eren menors i el 66% d’elles eren nenes. Aquell any, els delictes sexuals a través d’internet van créixer un 12% fins als 2.029 fets denunciats, que va suposar gairebé el doble dels registrats el 2014. Un increment que al seu dia es va relacionar, en part, amb el confinament.

El mateix estudi mostrava l’evident: el 97% dels agressors són homes, el 86% tenen edats compreses entre els 18 i els 40 anys i el 67% són de nacionalitat espanyola.