Sis assassinades des del 22 de desembre

Tres crims masclistes en 24 hores: ¿què està passant aquest Nadal?

L’última setmana han sigut assassinades sis dones –dues de les morts encara s’estan investigant– i una fillastra
La concentració d’homicidis en aquestes festes entela el que fins al novembre era el millor any contra la violència masclista

Les últimes 24 hores, una dona de 32 anys a qui amb prou feines li quedava una setmana per donar a llum ha sigut assassinada a punyalades a Escalona, Toledo, per la seva exparella, davant els fills de tots dos, de 13 i 14 anys. Estava embarassada d’una nova relació, però l’agressor ha truncat per sempre la seva vida, la del nadó i la dels seus fills. Poques hores després, un veí de Benidorm (Alacant) ha sigut detingut, acusat de matar la seva parella, que ha caigut des d’un sisè pis. I un home ha assassinat a Vallecas (Madrid) la filla de la seva exparella, de 20 anys, i ha intentat suïcidar-se.

Un patró macabre que es repeteix, una vegada i una altra, des del 22 de desembre. En només una setmana, precisament la de Nadal, la Delegació del Govern contra la violència de gènere ha registrat quatre assassinats, als quals se n’han d’afegir dos més que encara s’estan investigant. A la funesta relació s’ha d’afegir també el crim vicari de Vallecas.

Nadal negre

Més enllà d’aquest Nadal negre, el recompte de víctimes és igualment atroç. Durant tot el desembre, s’han registrat 10 assassinats masclistes, el que suposa el pitjor registre mensual del 2022 –de fet, és un dels pitjors mesos de la història–, i destrossa les bones notícies fins ara d’aquest any: fins al començament del Nadal, era l’exercici amb menys víctimes mortals de tota la sèrie històrica, que es va començar a comptabilitzar el 2003.

De moment, aquest 2022 el Govern ha computat 48 víctimes, el mateix número que el 2021, tot i que el registre podria augmentar si es confirma algun dels assassinats que encara s’investiguen (un aquest mateix dijous a Benidorm i l’altre el dia 24 a Sòria) o hi ha alguna mort més abans que s’acabi l’any.

La reacció

La situació és tan greu que les administracions han reaccionat convocant, per primera vegada, una reunió del comitè de crisi format pels ministeris d’Igualtat, Justícia, Interior i les comunitats. Dimecres, després de la trobada, el Govern va reconèixer que s’han pogut cometre «errors» o «esquerdes» en la protecció a les víctimes, ja que gairebé la meitat de les dones mortes al desembre havien denunciat i, tot i així, no se les ha pogut salvar, i que s’analitzarà cas per cas per veure què ha fallat. Les alarmes també han saltat a Interior. El titular de la cartera, Fernando Grande-Marlaska, ha ordenat aquest dijous a les forces de seguretat que extremin la vigilància sobre els maltractadors reincidents, donat que encara queda bona part del Nadal per davant. I ha donat una xifra estremidora: 723 dones es troben en situació de risc alt i extrem.

¿Què està passant? ¿Per què els crims repunten precisament per aquestes dates? ¿Hi ha cap patró? Els experts atribueixen l’acumulació d’assassinats en només un mes i, especialment en el període nadalenc, a diversos factors. En primer lloc, al «factor individual», que està relacionat amb què per aquestes dates s’incrementa la convivència entre les parelles i, a conseqüència de la ruptura amb la rutina, les vacances escolars i els àpats familiars poden augmentar les discussions i aguditzar-se el maltractament.

No és casual que el desembre i el gener siguin mesos on sol produir-se, en cada un, una mitjana de 4,7 assassinats. Una situació semblant passa a l’estiu, amb 5,5 crims de mitjana. De fet, el 75% dels assassinats al desembre han tingut lloc en cap de setmana i els dies festius.

La convivència

«Són èpoques de més convivència, de conflictes al voltant de temes familiars i els agressors perceben que no han aconseguit l’objectiu d’aïllar la víctima de la seva família i veuen qüestionada la seva autoritat. I si no hi ha convivència, com que són èpoques en què se surt més, l’agressor nota que perd el control sobre la seva exparella», explica Miguel Lorente, forense i expert en violència masclista. A més, aquest Nadal ha sigut el primer en dos anys sense restriccions per la covid, per la qual cosa s’han incrementat les interaccions familiars i socials.

El segon factor que pot contribuir a l’encadenament d’assassinats, segons Lorente, té a veure amb el fet «que els agressors que tenen pensat matar la seva parella, quan veuen que hi ha hagut un altre homicidi, veuen reforçada la seva idea, és el que col·loquialment s’anomena ‘efecte crida’, tot i que no és la causa principal de l’assassinat, perquè el maltractament ja existeix, tot i que pot influir».

I, com a tercer factor, Lorente cita l’efecte social: «El masclisme continua present i es veu alimentat pel negacionisme, que a través de Vox ja és a les institucions i reforça els agressors».

Negacionisme

Coincideix amb aquesta última anàlisi Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència de gènere, que nota que la societat està «normalitzant» les agressions masclistes a causa del «discurs negacionista» de les denúncies falses, de minimitzar el problema i que les dones també agredeixen «està calant, sobretot en els joves», com han posat de manifest diverses enquestes.

Notícies relacionades

Segons el seu parer, en la concatenació de tants assassinats pot haver influït, precisament, que aquest any el balanç hagi sigut bo i, en conseqüència, el terror masclista no hagi tingut tant protagonisme als mitjans de comunicació i les xarxes socials. «La gent pensa que no n’hi ha per tant i les víctimes, davant la normalització del problema, no denuncien perquè pensen que no les creuran».

Ara falta per veure com seran els pròxims dies de Nadal i el futur immediat. Segons Lorente, els assassinats no tenen per què continuar a aquest ritme infernal per una qüestió bàsica, s’ha reduït el petit nombre d’homes que estan disposats a matar la seva parella donat que 10 ja ho han fet l’últim mes. I a més les mesures posades en marxa i que han provocat el descens de víctimes mortals «continuen funcionant», tot i que aquests dies s’hagi produït un repunt que, segons revela l’estadística, sol produir-se gairebé cada Nadal.